Grans Imperis Colonials i el seu Administrament

Grans Imperis Colonials: L'Imperi britànic: el més gran i important de l'època, amb colònies repartides per tot el món. La més important era l'Índia. Per assegurar la ruta cap a l'Índia, controlaren el canal de Suez i Egipte, així com altres territoris a Àsia (Afganistan, Birmània, Malàisia…). També posseïa Canadà i gran part d'Oceania. L'Imperi francès: el segon en importància. S'extenia per Àfrica: conquesta d'Algèria i Tunísia; protectorat al Marroc; importants territoris a l'Àfrica occidental i central: Madagascar; a Àsia va ocupar la Indoxina (Vietnam, Laos i Cambodja). Alemanya, Itàlia (incorporació tardana a l'expansió imperialista) i Bèlgica tenien algunes colònies a Àfrica. Rússia incorporà Sibèria i territoris del Caucas i de l'Àsia central. EUA: Filipines, Puerto Rico i controlaren Cuba (després de la guerra amb Espanya). Japó: anexionà Formosa (Taiwan), Corea i creà un protectorat a Manxúria (a Xina). L'expansió colonial va provocar tensions i conflictes; per tractar de solucionar-los, es convocà la Conferència de Berlín (1884-1885).

L'Administrament Colonial: formes de domini colonial: Colònies: sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora (ex. el Congo Belga). Control absolut de la colònia per part de la metròpolis. Protectorats: les potències colonials controlaven la política exterior i l'explotació de les riqueses, mentre que les autoritats natives s'ocupaven de la política interior (ex. França i Espanya: Marroc; Regne Unit: Egipte). Concessions: territoris que pertanyien a un país independent, però les potències occidentals hi aconseguien avantatges comercials (ex. Xina) i l'establiment de ports francs com el de Hong Kong pels britànics o el de Macau pels portuguesos. Dominis: colònies de poblament (llocs d'arribada de població d'origen europeu) com Canadà, Austràlia, Nova Zelanda pels anglesos; o Algèria i Nova Caledònia pels francesos.