Gramàtica, Oracions i Literatura: Guia Completa

• La gramàtica

  La gramàtica és un apartat de l'estudi de la llengua que es fixa en la forma de les paraules (morfologia) i en com es combinen per formar oracions (sintaxi).

• Les paraules

  Una paraula és un conjunt de sons vocals que tenen significat i que, quan els escrivim, els representem separats d'altres unitats per espais en blanc i per signes de puntuació. Hi ha paraules molt breus, formades per un sol so, com ara oh!; d'altres de més llargues, formades per diversos sons, com ara calendari; i, encara, n'hi ha d'altres que es componen de diversos elements, com per exemple vistiplau o no-violència.

• Fonètica, ortografia i lèxic

  La fonètica estudia com es pronuncia una paraula, mentre que com s'escriu ho determina l'ortografia. El significat de les paraules es treballa en l'apartat de lèxic.

  De quin aspecte de les paraules s'encarrega, doncs, la gramàtica?

  La gramàtica estudia la forma de les paraules en la morfologia, i les seves combinacions en la sintaxi. Així, la gramàtica explica si una paraula és invariable o si varia de forma i com ho fa. Per exemple, quan és invariable, mentre que quant és variable segons que sigui masculí o femení, singular o plural: quant, quanta, quants, quantes. D'acord amb aquesta característica formal i segons altres criteris, la gramàtica estableix classes de paraules, i també estudia la combinació d'aquestes paraules en el si de les oracions.

• Les oracions

  Una oració, que sovint popularment anomenem frase, és una sèrie organitzada de paraules amb un significat complet i amb altres característiques formals que estudia la gramàtica. Una d'aquestes característiques és que les oracions han de tenir, com a mínim, un verb en forma personal. Per exemple, porta les cadires plegables a la sala d'actes és una oració.

• Com es formen les oracions?

  Per formar oracions, les paraules es combinen, formen grups al voltant de les més importants, s'ordenen seguint unes normes, les unes concorden amb les altres, etc. Tots aquests aspectes també els estudia la gramàtica.

• L'alfabet i les lletres modificades

  La i grega només apareix sola en el mot yperita i en alguns mots provinents d'altres llengües (Nova York). A part d'aquests casos escadussers, sempre es fa servir darrere de la ena per formar el so de nyap.

  També trobem lletres modificades: la ç (ce trencada), la l·l (ela geminada) i les vocals amb accent o dièresi.

  Fixeu-vos ara en aquesta sèrie de mots que estan ordenats alfabèticament: cadira, caixa, calcar, calçar, carrer, cel, cella, cel·la, cigonya i claror.

  En primer lloc, trobem les lletres sense modificar seguint l'ordre del quadre i després hi ha les lletres modificades: la ç va darrere de la c i la l·l després del grup ll.

  En el cas de les vocals, trobem primer les que no són modificades i després les que estan modificades amb accent (us, ús) o dièresi (reina, reïna), i primer les modificades amb accent tancat i després les modificades amb accent obert (després, desprès).

  

• El diccionari

  El diccionari és un llibre on es recullen les paraules d'una llengua ordenades alfabèticament i se n'explica el significat. Cada una d'aquestes paraules rep el nom d'entrada i està escrita en negreta. Després de cada entrada, hi ha unes abreviatures, en cursiva, que donen altres informacions: la categoria lèxica, el gènere, etc. Si una paraula té més d'un significat, cada un d'aquests significats rep el nom d'accepció.

Literatura popular i literatura culta

La narració que hem llegit és la creació pròpia d'un autor, Emili Teixidor, que signa la seva obra i, per tant, pertany a la literatura culta. S'hi evoca una escena d'infantesa del personatge lligada a una tradició popular, les caramelles. En canvi, la corranda que canten els vailets és una composició anònima que es va transmetent d'any en any i de generació en generació; a més, té una forma senzilla i fàcil de memoritzar. Pertany, per tot plegat, a la literatura popular.

La prosa i el vers

Una altra classificació dels textos literaris que cal tenir present i que també es pot apreciar en aquest fragment de Pa negre és la distinció entre prosa i vers.

1. La prosa es caracteritza, en els escrits, perquè les paraules ocupen tota la línia, d'un cap a l'altre de la pàgina. Quan acaba la línia, passem a la línia següent i així successivament. A més, l'autor d'un text en prosa no sol preocupar-se per aconseguir que el seu escrit tingui un ritme o una sonoritat especial. En aquest sentit, la prosa s'assembla més al llenguatge corrent que el vers.
2. En els textos literaris en vers, en canvi, el poeta divideix el seu missatge en unes unitats que anomenem versos i que, per escrit, no arriben fins al final de la línia. A banda de la diferència visual, el vers té un ritme i una musicalitat especials que no trobem en la prosa.

Emili Teixidor

Va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri, esdevenint durant anys professor d'institut.

En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble i es va iniciar una amistat que ha perdurat al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els que hi havia també Martí i Pol.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos (1958) a Barcelona.

Va iniciar la seva producció literària a finals dels anys 60, en un moment en què hi va haver un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Així que durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada.

Als anys 70 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Oriflama... dirigides a la lectura infantil i juvenil. Va anar a viure a París, on va fer d'editor.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.