El Govern i l'Administració Pública a la Constitució Espanyola
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,64 KB
Títol IV: El Govern i l'Administració a la Constitució
(Art. 97-107)
La Constitució Espanyola de 1978 estableix un Estat social i democràtic de Dret que propugna els valors de justícia, llibertat, igualtat i pluralisme polític. L'aspecte democràtic es fonamenta en l'exercici de la sobirania popular, que es manifesta en l'elecció de diputats a les Corts Generals i de representants als ajuntaments.
L'Estat i les seves funcions
L'Estat és el conjunt d'institucions que regeix la societat, amb autoritat sobre un territori definit i la seva població. Les seves funcions s'estructuren en la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial, regulats per la Constitució.
El poder legislatiu
El poder legislatiu, representat per les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat), crea i reforma les lleis, aprova els pressupostos i controla el Govern (qüestió de confiança, moció de censura). També elegeix el President del Govern mitjançant la investidura.
El poder executiu
El Govern, poder executiu, dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar, i la defensa de l'Estat. Exerceix la potestat reglamentària (decrets lleis, decrets legislatius, reglaments).
El poder judicial
El Consell General del Poder Judicial és l'òrgan màxim de govern del poder judicial, integrat per jutges (òrgan unipersonal) i magistrats (òrgan col·legiat). El poder judicial és independent, garantint la llibertat dels jutges de qualsevol influència.
Organització dels tribunals de justícia
| Tribunal | Jurisdicció |
|---|---|
| Tribunal Suprem | Tot l'Estat |
| Audiència Nacional | Tot l'Estat (ubicada a Madrid) |
| Tribunal Superior de Justícia | Comunitat Autònoma (ubicat a la capital) |
| Audiències Provincials | Província (ubicades a la capital) |
| Jutjats de Primera Instància o Instrucció | Municipis importants (assumptes civils i penals) |
| Jutjats de Pau | Municipis sense jutjats anteriors (assumptes civils de baix valor econòmic) |
El Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional, òrgan suprem i independent, atén els recursos d'inconstitucionalitat de les lleis i els recursos d'empara per violació de drets i llibertats fonamentals.
Model territorial
La Constitució proposa un model territorial descentralitzat, amb unitats territorials que assumeixen competències, funcions i gestió d'interessos.
Estructura de l'Administració Pública
| Territori | Administració |
| Estat | Administració General de l'Estat |
| Comunitats Autònomes (CCAA) | Administració Autonòmica |
| Províncies Municipis Comarques | Administració Local |
L'assignació d'una administració a cada unitat territorial busca gestionar eficaçment les competències i apropar l'administració al ciutadà.
L'Administració Pública
L'Administració Pública, dependent del Govern, actua segons la llei per satisfer les necessitats de la societat. Desenvolupa les normes dictades pel Parlament i el Govern, i realitza les tasques fixades per la Constitució, sota la direcció del Govern, dels òrgans de les CCAA i de l'Administració Local.
Personalitat jurídica de l'Administració Pública
Cada administració té personalitat jurídica pròpia, és titular dels béns públics i respon civilment per la gestió dels serveis, podent ser demandada davant els tribunals.
Principi de jerarquia
La jerarquia estructura els òrgans d'una entitat, dotant-los de competències en un ordenament escalonat. Un òrgan superior dirigeix i fiscalitza l'inferior.
Òrgans administratius
Un òrgan comprèn diverses unitats administratives amb funcions distribuïdes. La seva estructura té base jurídica, i la seva creació, modificació o supressió s'ha de fer segons les normes.
Tipus d'òrgans
a) Segons l'àmbit territorial:
- Centrals: Titularitat de les funcions (Govern Central, Generalitat).
- Perifèrics: Representen l'òrgan central en un altre territori (Delegat del Govern, Delegat Territorial).
b) Segons la composició:
- Unipersonals: Un titular (Alcalde).
- Col·legiats: Conjunt de persones (Consell de Ministres, Ple de l'Ajuntament).
Principis de les competències administratives
- Objectivitat: Servir els interessos generals de manera imparcial.
- Eficàcia: Assolir objectius amb els mínims recursos.
- Jerarquia: Cadena de comandament.
- Descentralització: Delegació de funcions a nivells inferiors o altres entitats.
- Desconcentració: Distribució de funcions mantenint el poder central.
- Coordinació: Actuació coherent entre unitats.
15. Acte administratiu: Declaració de voluntat, judici, coneixement o desig de l'Administració en exercici de la seva potestat.
16. Subjecte actiu i passiu: L'administració és el subjecte actiu i l'administrat el subjecte passiu.
17. Poder administratiu: L'administració exerceix el poder dins les seves competències (Potestad Administrativa), subjecta al Dret Administratiu i la Constitució.
18. Acte de tràmit: Prepara la decisió final en un procediment administratiu.
19. Acte resolutori: Decideix sobre el fons del tema i resol el procediment.
20. Acte discrecional: L'administració té marge de llibertat per decidir.
21. Actes favorables: Amplien els drets o afavoreixen els interessos dels administrats.
22. Actes de gravamen: Afecten negativament l'esfera jurídica del particular.
23. Actes que posen fi a la via administrativa: Només es poden impugnar mitjançant recurs de reposició o contenciós administratiu.
24. Actes que no posen fi a la via administrativa: Admeten recurs d'alçada.
25. Elements dels actes administratius: Subjecte, objecte, finalitat, forma i altres elements com la publicació.
26. Contingut de l'acte administratiu: Fets, fonaments de dret, text íntegre de la resolució, indicació de si és definitiva, recursos possibles i terminis.
27. Comunicació de l'acte: Notificació personal, publicació en diaris oficials o tauler d'anuncis.
28. Recurs administratiu: Impugnació d'un acte administratiu davant l'Administració.
29. Recurs d'alçada: Interposat davant del superior jeràrquic.
30. Recurs de reposició: Interposat davant l'autoritat que va dictar l'acte.
31. Recurs extraordinari de revisió: Presentat sobre actes ferms.
32. Recurs contenciós administratiu: Reclamació davant el poder judicial.
33. Fase d'iniciació: D'ofici o a instància de part.
34. Fase d'ordenació: Passos de l'expedient administratiu.
35. Fase d'instrucció: Determinació dels fets rellevants.
36. Fase d'acabament: Normal (resolució) o anormal (desistiment, renúncia, caducitat).