El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme

De la Fantasia al Nihilisme

El gòtic és una estètica fosca, inspirada en els contes de fades (situats en l’Edat Mitjana). Avui dia, cal distingir entre el gòtic medieval i altres manifestacions del gòtic, com el moviment musical dels anys 70-80. L’Edat Mitjana, com a concepte romàntic, va ser inventada al segle XIX.

Horace Walpole, com a resposta al món francès de la Il·lustració i l’Acadèmia, va afirmar que la societat volia tornar al món medieval, al món de la fantasia i la tradició. Per això, va escriure El Castell d’Otranto (1765), una història gòtica considerada la punta de llança d’aquest retorn al gòtic. Autors com Mary Shelley (Frankenstein) i John William Polidori (The Vampire) van ser importants per entendre la foscor del gòtic i van estar influïts per la literatura medieval, com la novel·la de cavalleria.

Walpole va construir Strawberry Hill House, una residència neo-gòtica a les afores de Londres, on volia viure com un medieval. L’edifici, de color blanc pur a l’exterior, segueix en part l’estil de l’Acadèmia. Junt amb John Chute i Richard Bentley, va crear el Committee of Taste (Comitè del Bon Gust). A partir d’aquell moment, l’interès per la literatura i l’estil medieval va impulsar els arquitectes a estudiar els edificis de l’Edat Mitjana.

En aquest context, apareix Augustus Welby Northmore Pugin, dissenyador i teòric, que va rebre molts encàrrecs d’estil neo-gòtic. Va estudiar disseny d’interiors i va realitzar obres com la Capella Nord de Cheadle, a l’església de Saint Giles de Staffordshire, i les Cases del Parlament (House of the Lords) el 1834. Pugin es va convertir en un gran especialista en història de l’Edat Mitjana i va catalogar béns mobles i tèxtils medievals per a fer la seva pròpia reinterpretació.

En la novel·la Dràcula, de Bram Stoker, l’abadia de Whitby té un paper important en la creació del context. A Espanya, el moviment romàntic va tenir una influència important, especialment amb Gustavo Adolfo Bécquer i el seu germà Valeriano, il·lustrador. Ambdós germans van buscar l’escapisme al Monestir de Veruela, on Valeriano va realitzar dibuixos i gravats del món gòtic.

Monestirs i Catedrals

Monestir de Poblet

El monestir de Poblet, un dels primers monestirs cistercencs, va néixer d’una donació de Ramon Berenguer IV. L’església, de grans proporcions, s’assembla formalment a la d’església de Cluny. L’absis té una girola amb una capella radiant, i la nau central està coberta per una volta de canó apuntada hexagonal. La portalada és barroca, degut a una superposició d’estils. El monestir inclou un panteó real i es va convertir en el lloc d’enterrament de gran part de la població. Durant el segle XIII es va acabar la construcció, amb sales importants com el claustre i l’escriptorium. El 1845 es va dur a terme una restauració. L’església major de Santa Maria, fidel al cànon bernardí (1166-1185), presenta grans proporcions i estava pensada per a monjos i germans llecs.

Monestir de Santes Creus

El monestir de Santes Creus, iniciat el 1170 en estil romànic tardà, va continuar en estil gòtic quan es van reiniciar les obres. Té planta de creu llatina, tres naus i voltes de creueria. La geografia i la dedicació influïen en l’estil arquitectònic dels monestirs. Els monestirs cistercencs buscaven una organització funcional i social del claustre, i van ser els primers a estandarditzar un model arquitectònic.

Abadia de Saint-Denis

L’abadia de Saint-Denis, lloc d’enterrament dels reis de França, té una estètica basada en els principis neoplatònics. Suger de Saint-Denis, conseller de Lluís VI i Lluís VII, va documentar la vida a l’abadia. La façana i la capçalera es van construir entre 1135 i 1144. La cripta és el que queda de l’època de Saint-Denis. L’interior estava il·luminat pels reflexos dels vitralls i pedres precioses.

Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida va ser originalment una basílica paleocristiana i visigòtica, utilitzada com a mesquita el 832. Va ser consagrada com a catedral cristiana el 1149. La construcció va continuar durant els segles següents, amb elements romànics i gòtics. La torre del campanar és octogonal i contrasta amb la verticalitat gòtica.

Arquitectura de Normandia

L’abadia de Saint-Étienne de Caen (1065) és una obra romànica amb una portalada austera i vertical. A l’interior, les voltes de la nau central són sexpartides. El deambulatori i la capella major són gòtics. La catedral de Durham (1093) també és originalment romànica, amb voltes de creueria gòtiques afegides el 1135. Presenta ornamentació celta.

Saint-Martin des Champs

L’abadia de Saint-Martin des Champs (segle XII) introdueix novetats en planta, combinant elements romànics i gòtics.

Notre-Dame de París

La construcció de Notre-Dame de París va començar el 1163. Va patir un incendi el 1225 i va ser modificada posteriorment. Al segle XIII es va canviar l’alçada i es va crear un projecte gòtic radiant per a un interior més lluminós.

Sainte Chapelle

La Sainte Chapelle, construïda en estil gòtic radiant, té una capella inferior i una superior. La superior, destinada a guardar les relíquies, té murs substituïts per vitralls. Va ser restaurada al segle XIX.

Catedral de Santa Maria de Regla de Lleó

La Catedral de Santa Maria de Regla de Lleó, coneguda com la Pulchra Leonina, és la tercera catedral construïda a la ciutat. La façana occidental té dues torres gòtiques. La planta és de creu llatina, amb tres naus i un transsepte. L’interior té voltes de creueria i grans vidrieres.

Catedral de Reims

La Catedral de Reims, inaugurada el 1275, té un estil gòtic clàssic i radiant. La façana s’organitza en tres cossos, amb tres portes, una rosassa i una galeria d’estàtues reals.