Glossari de termes polítics

A

Acció col·lectiva: L'activitat conjunta d'un grup de persones que cooperen per assolir un objectiu comú o per abordar un problema que els afecta a tots. Es basa en la col·laboració i coordinació, sovint per produir un canvi social, polític o econòmic.

Acció política: Conducta individual o en grup que incideix (de vegades remota o directa) en el procés de gestió dels conflictes socials.

Actitud política: Opinions, sentiments i predisposicions dels individus envers els temes polítics, les institucions, els líders i els esdeveniments.

Agents de socialització: Intervenen en el procés de socialització, transmetent influències a les persones.

Anarquisme: Ideologia que promou una societat lliure i harmoniosa basada en l'acord voluntari entre individus. Rebutja tota forma d'autoritat i coacció, defensant la participació directa, la igualtat i l'autoorganització de les comunitats.

Avaluació de polítiques públiques: Anàlisi sistemàtica de l'eficàcia i l'impacte de les accions governamentals per millorar la presa de decisions i l'eficàcia de les polítiques.

B

Bipartidisme: Equilibri de força entre dos grans partits amb probabilitats d'obtenir una majoria parlamentària i que reuneixen un elevat percentatge del vot total.

C

Capital social: Xarxa de relacions socials i recursos que els individus poden utilitzar per aconseguir objectius comuns. Inclou confiança, reciprocitat i col·laboració entre membres d'una comunitat.

Comunicació política: Procés pel qual els actors polítics transmeten missatges per influir en les opinions i comportaments del públic, amb l'objectiu de guanyar suport i legitimar posicions.

Conservadorisme: Ideologia política basada en el respecte a les tradicions, l'ordre i l'autoritat establerta, preferint reformes graduals en lloc de canvis ràpids i radicals.

Cultura política: Conjunt d'orientacions o actituds davant la política compartides per un grup de ciutadans.

F

Feixisme: Ideologia on l'individu es deu a la comunitat nacional i al líder suprem. El poder es basa en jerarquies naturals, amb una elit dirigent i una massa obedient. S'imposa per coacció, rebutjant les minories.

G

Grup d'interès: Organització que busca influir en les decisions polítiques sense presentar candidats a les eleccions. Representen interessos específics i fan pressió sobre els responsables polítics.

I

Ideologia política: Conjunt compartit de conceptes i valors que pretenen descriure l'univers polític, assenyalar objectius per intervenir-hi i definir les estratègies per assolir-los.

L

Liberalisme: Primera ideologia que dóna un paper protagonista a l'individu, on la llibertat és el valor suprem i d'aquesta llibertat individual neix la comunitat política.

Lobbies: Gabinets d'assessoria especialitzats a contactar directament amb els parlamentaris i altres membres de les administracions per a la confecció d'estratègies i campanyes a favor dels interessos del sector.

M

Moviment social: Articulació de nuclis que comparteixen l'adhesió a uns mateixos valors o mites mobilitzadors, però que no constitueixen una organització única ni compten amb un programa exprés d'actuació.

N

Nacionalisme: Ideologia on la nació és l'expressió simbòlica central i protagonista de l'acció política. Els individus se situen políticament en relació amb la nació a la qual pertanyen.

O

Opinió pública: Conjunt de creences, valors i actituds compartides per la majoria de la població en relació amb temes d'interès comú, sovint influenciada pels mitjans de comunicació, líders d'opinió i esdeveniments socials.

P

Partit polític: Associacions voluntàries que proposen un extens programa d'intervencions polítiques i socials, competint electoralment per a l'exercici del poder institucional.

Política pública incremental: Enfocament en què les polítiques públiques es modifiquen gradualment a través de petits ajustos, en lloc de grans canvis dràstics.

Polítiques públiques: Matèries de controvèrsia entre els actors implicats que busquen veure satisfeta la diferència entre les seves expectatives i la situació percebuda.

Postmaterialisme: Ideologia que posa èmfasi en la qualitat de vida, la protecció del medi ambient juntament amb la identitat cultural, religiosa i/o ètnica de certes societats.

Pluripartidisme: Reflecteix una distribució fragmentada del vot entre diversos partits, sense que ressalti la posició dels dos primers.

Pluripartidisme limitat: Quan el sistema conté quatre o cinc partits amb capacitat per intervenir en la formació del govern.

Pluripartidisme polaritzat: Revela una gran distància entre els partits que se situen a les posicions extremes en la dimensió esquerra-dreta.

Pluripartidisme moderat: Situació de més proximitat ideològica i programàtica entre tots els partits que en formen part.

S

Sistema de partits: Composició d'aquest conjunt i la pauta de relacions que mantenen entre ells els seus moviments integrants.

Socialisme: Ideologia que busca conduir les societats a un estat de benestar col·lectiu, on l'ésser humà es defineix en relació amb els altres en igualtat i sense subordinació, mitjançant una intervenció política decisiva.

Socialització primària: Els inicis, la infantesa abans de la incorporació a l'àmbit laboral, formada per la família i l'escola.

Socialització secundària / resocialització: Procés produït a l'edat adulta quan determinades experiències personals o col·lectives contribueixen a confirmar o rectificar continguts adquirits durant la socialització primària.

V

Valor polític: Qualitat atractiva o desitjable que assignem a determinades situacions, accions o persones. O, en sentit contrari, un desvalor per referir-nos a una qualitat rebutjable o repulsiva.