Glossari de Termes Musicals

Baix obstinant: idees rítmiques, melòdiques o harmòniques que es repeteixen insistentment a manera de patró al llarg de tota la peça.

Canon: imitació exacta d'una frase que desenvolupa una veu per part d'una altra diferent.

Contrast: és la part nova completament diferent a l’exposat que dóna interès i varietat.

Desenvolupament: transformació d'elements ja presents o elaboració d'elements nous.

Forma musical: ordre i la manera com es combinen les diverses parts d'una peça musical, formant una estructura.

Forma ternària: les seccions poden ser simètriques o asimètriques.

Fuga: composició en un sol moviment a dues o més veus i és independent, textura polifònica contrapuntística, discurs musical continu i lineal que té un tema anomenat subjecte.

Forma sonata: estructura ternària amb origen en el període clàssic, exposició (generalment A).

Formes simples: les que consten d'un sol moviment o són breus.

Formes compostes: consten de diversos moviments i són extenses (simfonia, concert, òpera).

Formes lliures: les que no estan subjectes a cap estructura preestablerta.

Imitació: repetició d'una estructura melòdica, rítmica, harmònica per un altre instrument.

Tema amb variacions: estructura formada per un tema que es presenta al començament d'una composició musical i és seguida d'unes variacions que poden ser melòdiques, rítmiques, harmòniques.

Obstinat rítmic: repetició constant, per part d'un instrument, d'una frase rítmica.

Obstinat melòdic: repetició constant d’una frase melòdica que fa de centre d'interès musical.

Obstinat harmònic: repetició cíclica d'una sèrie d'acords que segueixen els graus més importants de la tonalitat (roda de corts).

Rondo: repetició del tema principal i entre cada repetició apareix un tema contrastant. (ABACA)

Variació: repetició amb certes modificacions (melòdiques, harmòniques) d'un tema, part o motiu.