Glossari de termes de medi ambient i agricultura

Ecologia

Ecosistema

Sistema natural format per un conjunt d’organismes vius (biocenosi) i el medi físic en el qual es relacionen (biòtop). Un ecosistema és una unitat composta per organismes interdependents que comparteixen un mateix hàbitat.

Màquia

Formació arbustiva pròpia del clima mediterrani i de sòls silicis. Nord de Menorca.

Garriga

Formació arbustiva pròpia del clima mediterrani i de sòls calcaris. Mallorca.

Endemisme

Terme emprat per dir que la distribució d’un tàxon es troba limitada, de forma natural, dins un àmbit geogràfic reduït. L’escala geogràfica d’un endemisme pot ser molt variada quant a les dimensions (ex. linx ibèric a la península o violeta de penyal als roquissars de la Serra de Tramuntana).

Pis o estatge de vegetació

Cada una de les formacions o grups de vegetació que s’escalonen a una muntanya. (ex. Al Pirineu: Pis nival, Pis alpí i Pis subalpí).

Prat d’alta muntanya

Gespes atapeïdes i rases dominades per herbes perennes i mates petites, sovint en forma de coixí, adaptades a condicions extremes: fred, vent, insolació.

Vegetació eurosiberiana

Vegetació que es troba a la façana atlàntica de la Península. Destaquen, com a espècies típiques, el roure i el faig. L’aprofitament antròpic històric ha transformat molts d’aquests boscos en prats.

Vegetació mediterrània

Vegetació que, amb diverses variants, ocupa bona part de la península. L’alzinar n’és l’espècie climàcica i, juntament amb les suredes, formen els boscos típics mediterranis, també denominats escleròfils.

Vegetació macaronèssica

Pròpia de les Canàries per la peculiaritat del seu clima i per la situació geogràfica. Es caracteritza per plantes xeròfiles a les zones baixes i àrides i pels boscos de laurisilva i de pi canari a les zones més altes. Elevada presència d’endemismes.

Parc Natural

Són els espais naturals no transformats sensiblement per l’activitat humana i que constitueixen una mostra del patrimoni natural. La declaració d’un parc natural té per objecte la preservació dels seus recursos naturals per a la investigació científica, les finalitats educatives i el gaudi públic de forma compatible amb la seva conservació.

Desforestació

Destrucció, generalment antròpica, de la superfície vegetal d’una regió determinada. Les seves causes principals són l’obtenció de sòl per a l’agricultura o l’obtenció de matèria primera per a la indústria de la fusta (ex. Amazònia).

Desertització

Procés de pèrdua del sòl fèrtil a causa de factors físics i humans (sequera, erosió, tales, etc.), molt forta al sud-est peninsular.

Repoblació forestal

Consisteix en sembrar arbres per tal de recuperar la coberta vegetal. Té l’inconvenient de la introducció d’espècies al·lòctones i, amb les sembrades massives, el de disminuir la biodiversitat.

Desastre natural

Alteració intensa de les persones, els béns, els serveis i el medi ambient, causades per un succés natural o generat per l’home, que excedeixen la capacitat de resposta de la comunitat afectada (ex. inundacions del riu Xúquer de l’any 1982).

Parc Nacional

Espai natural d’alt valor natural i cultural, poc alterat per l’activitat humana i que, pel seu valor natural i caràcter representatiu, la singularitat de la seva flora, fauna o les formacions geomorfològiques, fa que la seva conservació mereixi una atenció preferent i es declari d’interès general de la Nació (ex. Parc nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera).

Reserva de la Biosfera

Reconeixement atorgat per la UNESCO a un lloc geogràfic determinat que és representatiu d’algun dels distints hàbitats naturals no alterats del planeta. Fa referència tant a ecosistemes terrestres com marins (ex. Menorca).

Transhumància

És una pràctica ramadera que consisteix en desplaçar els ramats per aprofitar les pastures de les muntanyes durant l’estiu. Es practica amb ramat oví.

Ramaderia extensiva

Tipus de ramaderia que es practica a llocs que disposen de molt de terreny de pastura. Aquesta ramaderia necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement. Ha de menester capitals importants per sumar molts caps de bestiar i per disposar de bones estructures comercials (ex. porc ibèric a Extremadura).

Ramaderia intensiva

Tipus de ramaderia practicada a explotacions molt especialitzades en les quals es destina molt de capital a mà d’obra, inversions, instal·lacions i aliments per al bestiar. El resultat és l’obtenció de molts exemplars en un espai reduït (ex. granja de porcs, Catalunya).

Àrea Natural d’Especial Interès (A.N.E.I.)

Figura de protecció de la naturalesa inferior a la de parc natural. Implica una restricció dels usos que se’n poden fer, com agricultura intensiva, construccions, etc. Inicialment es declaren 84 ANEIs a les Balears (ex. Torrent de Canyamel).

Depuració d’aigües

Conjunt de tècniques destinades a decantar els residus orgànics i obtenir aigua amb garantia sanitària. Exemple: la depuradora de Santa Ponça.

Reciclatge

Tractament total o parcial d’un producte o material ja utilitzat (cartró, paper, llauna, vidre, plàstics i residus orgànics) per obtenir una nova primera matèria o producte per poder tornar a ser utilitzat.

Pluja àcida

Acidificació de les precipitacions per reacció a l’atmosfera de gasos emesos a les combustions, com són els diòxids de carboni i de sofre i els àcids corresponents.

Delicte ecològic

Falta sancionable comesa contra les normatives vigents en matèria de medi ambient, com són els incendis forestals intencionats, la contaminació dels rius i de l’atmosfera.

Energies alternatives

Es tracta d’aquelles fonts d’energia plantejades com una alternativa a les fonts d’energia tradicionals o clàssiques basades en l’explotació de recursos naturals finits. Es fan servir poc perquè encara es troben en fase de recerca i desenvolupament.

Recurs renovable

Es tracta d’aquell recurs que, mitjançant processos naturals, pot ser restaurat a una velocitat igual o superior a la velocitat en què la societat l’ha consumit (ex. radiació solar).

Recurs no renovable

Es tracta d’aquells recursos que són consumits per part de la societat a una velocitat superior a la velocitat que tarda la naturalesa en produir-los. La seva explotació és, per tant, insostenible (ex. combustibles fòssils).

Creixement sostenible

És aquell que permet cobrir les necessitats humanes del present sense comprometre la possibilitat que les generacions humanes futures puguin també cobrir les seves pròpies necessitats.

Agricultura

Reindustrialització

Procés promocionat per la llei de 1984 fomentant l’entrada de capital estranger, incentivant la instal·lació i ampliació d’empreses, diversificant la producció, fomentant el desenvolupament tecnològic, aprofitant l’ingrés a la C.E. (1985).

Indústria madura

Conjunt de sectors considerats components essencials del sistema per la seva importància econòmica i pels llocs de treball que generen.

Deslocalització industrial

Trasllat d’una empresa cap a regions o països on la mà d’obra és més barata o que tenen avantatges fiscals, amb la finalitat de reduir els costos de producció.

Agricultura de secà

És la feta sense aportació d’aigua. Els conreus que ocupen major extensió són els adaptats a la baixa precipitació, com els cereals, la vinya i l’olivera.

Agricultura de regadiu

És la que es fa amb aportació d’aigua. Als climes mediterrani i subtropical aprofiten les altes temperatures compensant les baixes precipitacions. A les hortes, tradicionalment es fa policultiu de verdures i fruita.

Monocultiu

Pràctica agrícola basada en el cultiu de grans extensions de terreny amb un únic tipus d’arbres o plantes. Per exemple, els cereals. Tot i ser rentable econòmicament, presenta inconvenients, com són la pèrdua de biodiversitat, tant animal com vegetal.

Policultiu

Agricultura de diversos productes en una mateixa superfície. Els conreus poden ser complementaris, com en el cas de l’horticultura.

Parceria

És un tipus d’arrendament en què l’arrendatari paga al propietari un tant per cent del producte obtingut o el seu equivalent en efectiu. En el cas dels amitgers, la responsabilitat econòmica és compartida (despeses i beneficis).

Agroturisme

Explotació turística, l’activitat de la qual es desenvolupa dintre d’una explotació agrària i com a forma de complementació dels ingressos d’aquesta explotació.

Conreus transgènics

Varietats de conreu modificades genèticament per aconseguir un augment de la seva producció, unes qualitats adients als gustos del consumidor o que siguin resistents a determinades plagues o paràsits.