Glossari de termes geogràfics: relleu i hidrografia

Glossari de Termes Geogràfics

Relleu i Hidrografia

Altiplà

Terreny elevat i pla, d’una gran extensió, envoltat de valls i barrancs.

Badland

Terreny sedimentat sense cobertura vegetal i molt abarrancat.

Cabal d’un riu

Quantitat d’aigua que circula per una secció del riu en una unitat de temps (m³/s).

Clotada

Terreny pla i extens, reblert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.

Con volcànic

Elevació en forma de con i oberta al cim. És l’estructura elemental d’un volcà.

Curs fluvial

Recorregut d’un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Edafologia

Ciència que estudia els sòls, tant en l’aspecte fisioquímic com en el biològic.

Esvoranc

Tall profund, gairebé vertical, que pot arribar a formar un riu en discórrer per materials durs.

Mola

Turó escarpat a la part alta i amb cim pla.

Orogènesi

Moviments de l’escorça terrestre que originen els sistemes muntanyosos.

Peneplana

Superfície amb pendent molt suau i valls de fons molt amples per on circulen mansament les aigües del riu.

Unitats morfoestructurals

Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.

La Meseta

1. Unitat principal del relleu espanyol.
2. Ocupa el centre de la península Ibèrica.
3. Representa el 45% de la superfície peninsular.

Submeseta Nord

1. Altitud mitjana: 800-850 m.
2. Envoltada de muntanyes.
3. Travessada pel riu Duero.
4. Rius encaixats formant cingleres i congostos.

Submeseta Sud

1. Altitud mitjana: 500-700 m.
2. Dividida per les Muntanyes de Toledo.
3. Dos altiplans: Tajo i Guadiana.
4. Inclou la planura de la Manxa.
5. Inclinació suau cap a l'Atlàntic.
6. Rius amb curs plàcid.

Característiques generals

1. Fracturada pel moviment alpí.
2. Xarxa fluvial d'est a oest.
3. Diferències en el curs dels rius entre nord i sud.

Serres interiors

1. Formades per granits, pissarres i gneis.
2. Perfils suaus i arrodonits.

Sistema Central

1. Divideix la Meseta en dues meitats.
2. Serres principals: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata.
3. Cim més alt: Almanzor (2591 m) a Gredos.
4. Port important: Somosierra.

Muntanyes de Toledo

1. Divideixen la Submeseta Sud.
2. Altitud modesta (uns 1400 m).
3. Actuen com a divisòria d'aigües entre Tajo i Guadiana.
4. Faciliten les comunicacions amb corredors transversals.

Depressió del Guadalquivir

1. Forma triangular entre Sierra Morena i Serralades Bètiques.
2. Longitud: 330 km.
3. Amplada màxima: 200 km (a la costa).
4. Altitud: 150-250 m.

Característiques

1. Antiga zona marina convertida en llac i posteriorment reblerta.
2. Materials predominants: argiles.
3. Relleu ondulat amb taules calcàries ocasionals.
4. Travessada pel riu Guadalquivir, proper a Sierra Morena.

Hidrografia

1. Afluents de la dreta amb fort desnivell i erosió activa.
2. Zones d'horta extenses.
3. Desembocadura al golf de Cadis.

Zona costanera

1. Aiguamolls a la desembocadura (actualment zona arrossera).
2. Franja de dunes atlàntiques (fins a 90 m d'alçada).
3. Parc Nacional de Doñana.

Depressió de l'Ebre

1. Ubicació: Entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes.
2. Dimensions: 380 km de longitud, 150 km d'amplada màxima.

Formació geològica

1. Inicialment ocupada pel mar.
2. Posteriorment, gran llac continental.
3. Materials: conglomerats, gresos, margues, guixos, calcàries i sals.

Relleu

1. Materials durs: torres rocoses, malls i moles calcàries.
2. Materials tous: erosionats.

Hidrografia i activitat humana

1. Riu Ebre: recorre tota la depressió.
2. Xarxa de comunicacions al llarg del riu i afluents.
3. Ciutats i zones de regadiu importants.
4. Desembocadura: delta al Mediterrani.

Característiques destacades

1. Pas del riu entre les Serralades Litorals Catalanes.
2. Formació del delta a la desembocadura.

Pirineus

1. Longitud: 440 km (del golf de Biscaia al cap de Creus).
2. Amplada: més de 100 km.
3. Estructura: alineacions paral·leles en esglaons.

Pirineu axial o central

1. Altituds més elevades: Aneto (3404 m), Mont Perdut (3355 m), Pica d'Estats (3142 m).
2. Materials hercinians.
3. Escassos ports de muntanya (destaca Somport).
4. Presència de glaceres.

Prepirineu

1. Menys altitud i formes més suaus.
2. Dues alineacions: Serres Interiors (fins a 2500 m) i Serres Exteriors.
3. Depressió Mitjana pirinenca entre les dues alineacions.

Serralades Litorals Catalanes

1. Separades dels Pirineus per falles i terrenys volcànics.
2. Dues rengleres paral·leles a la costa: Serralada Prelitoral (altituds considerables, ex: Montseny 1706 m). Serralada Litoral (escassa altitud).
3. Depressió longitudinal entre les dues.
4. Part nord: materials paleozoics (Massís Catalanobalear).
5. Part sud: materials secundaris plegats, predomini calcari.