Glossari d'Art: Definicions i Conceptes Clau

ESCORÇ

Manera d'ubicar una figura sobre un pla de fons de forma que sobresurti d'aquest. Perspectiva concreta de les figures que surten del pla del fons per tal de crear línies o plans contrastats.

POLICROMIA

És aquella que, un cop realitzat el modelatge, tallat o esculpit, se li apliquen colors a la superfície.

ESTILÒBATA

Part superior de l'estereòbata sobre el qual es recolza directament una columna.

ESTÍPIT

Element en forma de tronc de piràmide invertida que acostuma a tenir funcions de suport.

ESTOA

Columnata grega porticada que servia per a resguardar-se del sol i de la intempèrie. Normalment es col·locava al voltant de l'àgora.

EXTRADÓS

La part superior de cadascuna de les pedres que formen un arc o una volta. Normalment, l'extradós no es pot veure, ja que està integrat en el mur o sostre. La part inferior d'aquestes, que sí que es veu, s'anomena intradós.

FAÇANA (sinònim: FRONTIS)

Part exterior i principal d'un edifici on normalment es troba la porta d'accés principal. També es pot concretar amb façana lateral o façana posterior.

FINESTRA CORONELLA

Finestra geminada amb acabament trevolat, dividida per una fina columna. Característica de l'època gòtica i, posteriorment, del neogòtic.

FLETXA

Acabament arquitectònic de caire decoratiu i de forma piramidal propi de l'arquitectura gòtica.

FÒRUM

Plaça pública que rep el nom de l'activitat mercantil que s'hi realitza. Dedicat a les verdures és el forum olitorium; a la venda de bous, el forum boarium; a la venda de vi, el forum vinarium, etc. Al fòrum magnum o principal, centre neuràlgic de la ciutat, s'ubiquen els temples més importants, basíliques, estàtues commemoratives, etc., engrandits i embellits pels emperadors successivament.

FRESC

Tècnica pictòrica mural. Consisteix a pintar en una paret i damunt una capa fresca de calç i sorra, emprant colors trempats amb aigua. D'aquesta manera, els colors penetren en la calç i arriben a formar part d'ella mateixa.

FRIS

Part horitzontal de l'entaulament clàssic situat entre l'arquitrau i la cornisa, utilitzat per al sosteniment i la decoració.

FRONTÓ

Zona triangular situada al damunt de la façana d'un edifici o d'un pòrtic, utilitzada sovint per a la decoració.

FUST

Part vertical de la columna de secció circular, quadrada o poligonal, i sovint decorada amb estries, situat entre el capitell i la base. Constituïda, generalment, per peces cilíndriques denominades tambors.

GABLET

Element decoratiu de forma triangular que es situa damunt els arcs ogivals de l'art gòtic.

GÀRGOLA

Canal esculpit en forma de figura quimèrica o fantàstica, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de la pluja que cau sobre la coberta d'un edifici.

GROTESC

Motiu decoratiu a base d'éssers fantàstics, vegetals i animals, complexament entrellaçats i combinats de manera que formen un tot.

HÀRAM

Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració.

ICONA

Una icona és una representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.

ICONOGRAFIA

Els musulmans tenen la prohibició de representar figures humanes en les mesquites, però no la prohibició general de l'ús de la figura humana.

IMPOSTA (LÍNIA)

Pedra o filada de pedres que sobresurt de la superfície del mur i que, situada a l'arrencada d'un arc, suporta el salmer.

INTRADÓS (veure EXTRADÓS)

Cara interior de l'arc.

LLANTERNA (o LLANTERNÓ)

Element arquitectònic, de planta circular o poligonal, que corona una cúpula o una torre amb l'objectiu d'il·luminar, per mitjà de les obertures laterals, l'espai interior.

LLENÇ

Tela sobre la qual es pinta, especialment feta de lli, cotó, cànem, etc.

LLINDA

Element horitzontal que, col·locat sobre dos suports verticals, sosté el pes de les càrregues d'un mur i, gràcies a això, permet obrir un va o obertura. Element d'una sola peça, generalment pedra o fusta, que clou la part superior d'un portal o d'una finestra descansant pels seus extrems damunt les rebranques.

LLOTJA

Espai per a transaccions comercials.

LLUM (de l'Arc)

Amplada de l'arc. Considerem que la fletxa, per contra, és l'alçada de l'arc, que es mesura des de la línia d'arrencada fins a la clau.

LLUNETA

Porció de paret compresa entre l'arc d'intersecció de la paret amb la volta i el pla d'imposta de la mateixa paret. També s'utilitza per anomenar una finestra circular damunt una porta.

MAINELL

Element vertical que divideix un va o buit en dos.

MÀNDORLA

Forma, pintada o esculpida, que encercla un personatge per ressaltar-lo. Té un valor simbòlic i normalment s'utilitza al voltant de la figura del Crist, i més rarament amb la de la Verge.

MAQSURA

Espai de l'hàram reservat al cap de la comunitat musulmana.

MAUSOLEU

Són sepultures individuals de grans dimensions de planta quadrada, rectangular o circular en els quals, a més de la càmera mortuòria (inhumació), hi ha altres dependències.

MESQUITA

Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per a la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar. Una mesquita segueix un pla arquitectònic estricte, imitat de la primera mesquita, la de Mahoma a Medina.

METOPA

Element, sovint decorat, que juntament amb els tríglifs decora el fris propi de l'ordre dòric.

MIHRAB

La quibla és la part més sagrada: hi ha un petit nínxol que es cobreix amb una cúpula i que s'anomena mihrab. El punt central de la mesquita és el nínxol anomenat mihrab, cap on s'orienta l'oració a la mesquita, no hi veurem cap representació.

MINARET

És l'element més elevat de les mesquites pròpies i originàries del món musulmà des d'on l'imam crida a l'oració.

MÍMBAR

És el púlpit des d'on l'imam dirigeix el sermó.

MOSAIC

Decoració que es realitza sobre una superfície juxtaposant petites peces (tessel·les) de diferents colors i materials.

MUR CORTINA

És aquell mur que tracta de dissimular o crear una paret visual.

NÀOS o CEL·LA

D'un temple grec o romà, el lloc on es situa l'estàtua del déu o deessa. No és una zona pública i està reservada als sacerdots.

NÀRTEX

Part porticada de la basílica cristiana, situada davant de l'ingrés a la mateixa i destinada als catecúmens i penitents, ja que a l'església només podien entrar aquells que ja havien rebut el baptisme. A vegades, existia un doble nàrtex, un a l'exterior (exonàrtex) i un altre interior (endonàrtex). En canviar la litúrgia, el nàrtex va caure en desús i va passar a convertir-se en un simple vestíbul porticat a manera de pòrtic.

NATURALESA MORTA

Pintura el tema de la qual és la representació d'éssers i objectes inanimats (animals morts, vegetals i objectes).

NAU

La nau és la part d'una església que va de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral. També es diu nau per a les mesquites el lloc on s'acullen els fidels per a la pregària. A les esglésies d'Occident, la nau era el lloc d'oració durant la missa. Era sovint separada del cor per unes escales o tarima on el sacerdot pujava per predicar.

NERVADURA

Motllura que sobresurt de l'intradós d'una volta amb la finalitat de reforçar-la o de decorar-la. Elements de ferro o de formigó armat que formen l'estereoestructura d'una construcció.

OLI (PINTURA)

És una tècnica pictòrica on el suport és tela tensada en un bastidor amb una preparació específica i l'aglutinant és oli, normalment de llinosa. La paraula oli ve del llatí olĕum, que significa oli. Així, és com anomenaven.

OPISTÒDOM

Habitació posterior del temple grec. La seva façana serveix per a donar simetria a l'edifici i l'interior es va emprar generalment com a tresor, per a guardar les ofrenes i els objectes litúrgics.