Glossari d'arquitectura religiosa medieval

Absidiola

absis petit de la nau lateral en què s'acaba una estança, una església o una nau.

Absis

recinte en forma semicircular en què s'acaba una estança, una església o una nau.

Agulla

acabament d'una torre en forma de punxa. Fletxa.

Ametlla mística

ornament circular o el·líptic que emmarca les figures de Crist o la Mare de Déu, tant de relleu com en pintura, freqüent en l'art romànic.

Arc apuntat o ogival

arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència molt utilitzat en el Gòtic.

Arcbotant

arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l'exterior de l'edifici.

Arc cec

arc que té tapiada la llum.

Arc de mig punt

arc format per una circumferència. És típic de l'art romà i del Romànic.

Arc faixó

arc que talla la volta de canó en sentit transversal i serveix per reforçar-la. S'anomena també arc dobler o arc perpany.

Arc former

arc paral·lel a l'eix longitudinal de la nau d'un temple, que comunica la nau principal amb les laterals.

Arc geminat

arc doble, format per dos arcs idèntics.

Arc llombard

arc cec, disposat en fileres, amb finalitat decorativa.

Arquivolta

conjunt d'arcs abotzinats que emmarquen la cara frontal d'un arc o d'una portada romànica o gòtica.

Bancal

predel·la.

Campanar d'espadanya

prolongació superior per sobre de la teulada d'una de les parets d'una església, que presenta una o diverses obertures, en les quals s'allotgen les campanes.

Carrer

cadascuna de les divisions verticals d'un retaule.

Cimbori

torre de planta quadrada o octogonal que s'alça damunt el creuer d'un temple cristià perquè hi entri llum.

Claristori

filera de grans finestrals que formen el pis superior de la nau d'una església.

Clau de volta

peça circular de pedra situada en la intersecció dels dos nervis d'una volta de creueria i acostumen a ser peces decorades i sovint policromades.

Contrafort

element arquitectònic vertical adossat a l'exterior d'un mur per contrarestar el pes de les voltes i dels arcs de l'edifici.

Creuer

espai comú a la nau longitudinal i transversal o transsepte d'una església. Sobre el creuer se sol aixecar una cúpula o un cimbori.

Cripta

capella ubicada sota el sòl d'una església, reservada al culte als sants i els màrtirs.

Cúpula gallonada

cúpula dividida en segments o nervis còncaus que recorden els grills d'una taronja.

Deambulatori

corredor o passadís semicircular d'una església que serveix perquè hi transitin els fidels i els visitants sense dificultar la celebració litúrgica. Es troba a la part posterior i al voltant del presbiteri, darrere de l'altar.

Díptic

retaule de pintura, d'escultura o d'orfebreria que està format per dos compartiments que s'articulen l'un amb l'altre i que es poden obrir i tancar com un llibre.

Drap de puresa

perizoni.

Flamíger

darrer estil de l'art gòtic, propi del segle XV, caracteritzat per l'ús de línies decoratives complexes i semblants a les flames.

Fletxa

element arquitectònic propi del gòtic de forma cònica o piramidal, de gran pendent.

Frontal d'altar

parament de fusta, metall, pedra o seda que adorna el davant d'un altar.

Gablet

element gòtic d'estructura triangular que corona finestres i pòrtics i no correspon, com el frontó clàssic, als vessants d'una coberta.

Gàrgola

desguàs d'una teulada esculpit amb forma animal o humana, o confegint figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l'arquitectura gòtica, encara que existeix des de l'antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.

Girola

deambulatori.

Horror vacui

terror al buit. S'aplica a la concepció artística partidària de no deixa cap espai de l'obra plàstica sense treballar ni decorar.

Maiestas domini

Pantocràtor.

Mainell

columna petita que divideix verticalment una finestra o una porta en dues parts.

Màndorla

ametlla mística.

Matroneu

galeria que envolta la nau principal d'un temple cristià per damunt dels arcs de les naus laterals i amb vistes a l'interior.

Miniatures

pintures que il·lustren els manuscrits, ja sigui sobre pergamí o sobre paper. Es van iniciar a l'antic Egipte i es van desenvolupar a l'Edat Mitjana. A partir del s. XV van experimentar un retrocés amb l'arribada de la impremta.

Nervi

espècie de motllura que sobresurt i ressegueix l'intradós d'una volta per reforçar-la o decorar-la.

Perizonium

anomenat també vel translúcid. Tros de tela que cobreix el baix ventre de Crist crucificat i d'alguns sants en les representacions en què estan nus.

Perspectiva jeràrquica

recurs plàstic en el qual les figures més importants socialment són més grans que les altres figures que les acompanyen.

Pinacle

acabament de forma piramidal molt utilitzat en l'arquitectura gòtica.

Planta basilical

tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.

Planta de creu llatina

terme utilitzat per designar la planta d'una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l'absis més curta.

Políptic

retaule de pintura, d'escultura o d'orfebreria que està format per més de tres compartiments, que s'articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com un llibre.