Globalització: Intercanvis i Desigualtats

Un Món Globalitzat

Els Intercanvis i les Desigualtats Territorials al Món

Territoris Centrals i Territoris Perifèrics

Els diferents tipus de països es poden agrupar en tres espais:

• Territoris centrals: Són els països desenvolupats, del nord o rics. En formen part els països de la Tríada (EUA, UE i Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, la productivitat és alta, tenen economies diversificades i una situació de domini i explotació sobre altres regions.
• Territoris perifèrics: Són els països subdesenvolupats o del sud. Mantenen economies poc complexes, la productivitat és baixa, tenen una base agrària i un desenvolupament industrial escàs. Les seves relacions comercials són dependents i desavantatjoses. En formen part els països de l'Àfrica subsahariana. El nivell de vida és baix i la natalitat és alta, la població preparada ha d'emigrar i hi domina un nivell de pobresa en la població. Els països oblidats són aquells països que no tenen recursos naturals a causa de les guerres i han deixat d'interessar als països capitals.
• Territoris semiperifèrics emergents: Són els països en vies de desenvolupament. Són aquells estats que continuen depenent dels països centrals però, alhora, han aconseguit generar una influència en les decisions internacionals. En formen part Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Turquia...

El Procés de Globalització Econòmica

Progrés de les Noves Tecnologies de la Comunicació

L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica. A escala mundial, l'aplicació d'aquestes noves tecnologies ha comportat:

• La deslocalització i la desestructuració industrials: Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món. També es poden fraccionar per tal d'estar presents a d'altres llocs i proveir els mercats segons la demanda.
• L'augment dels serveis d'informació i cultura: Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat.
• La mobilitat geogràfica: Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
• La lliure circulació de capitals: Actualment en una gran part dels països del món, el capital es pot invertir sense autorització del govern. Hi ha dos tipus de capitals:

1. Capital productiu: S'inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis.
2. Capital financer: Opera en borsa tant a curt termini com a llarg termini. El capital financer pot provocar crisis econòmiques si es retira amb rapidesa.

La Liberalització dels Mercats Financers

En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur, són mercats basats en l'especulació (com la borsa). Poden ser de tipus diversos: de capitals, d'assegurances, de divises, etc. El procés de liberalització dels mercats financers ha estat el resultat de les mesures que van adoptar a partir del 1979 els governs d'EUA i del Regne Unit.

Dins dels mercats financers, el mercat de capital és el que ha crescut d'una manera més accelerada. Els diners s'inverteixen en les borses que ofereixen oportunitats més avantatjoses i on s'espera que s'obtindran més beneficis. La inversió de capitals comprant accions fa possible el desenvolupament d'activitats industrials i de serveis. La compra d'accions també pot ser la causa d'una forta especulació que té com a resultat valorar l'empresa i les seves possibilitats molt per sobre del seu valor real. Aquest fet pot crear situacions de crisi. A l'Estat espanyol s'inverteix capital al mercat mundial i a les borses de Barcelona i Madrid.

La Concentració de Capital

L'economia global també es caracteritza per la formació de grans empreses multinacionals que procuren augmentar el seu capital, realitzar processos de concentració empresarial i ampliar els seus mercats. Per aconseguir aquests objectius les empreses adopten posicions de monopoli i d'oligopoli.

Les multinacionals es formen de maneres diverses (creixement intern, per fusió o unió o per compra per una OPA). Aquestes empreses concentren un poder econòmic enorme o exerceixen una gran influència política tant nacional com internacional.

L'expansió de les empreses comporta que els centres de producció i gestió s'ubiquin a diversos països del món. Això crea unes relacions d'interdependència entre empreses. La inversió que realitza una empresa en un altre país genera capacitat productiva i llocs de treball perquè les empreses subcontracten moltes vegades empreses auxiliars de serveis per als empleats. Les empreses que inverteixen a d'altres països repatrien beneficis, però, a vegades se'n reinverteix una part al país per ampliar o diversificar la presència de l'empresa.

La Globalització Social

La globalització ha provocat grans canvis socials:

• Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat: Aquest fet, a més de l'aparició de nous models familiars i nous comportaments, han alterat la vida familiar tradicional.
• L'augment del nivell de consum: La gran oferta de productes a escala planetària altera els models de consum. Davant d'aquesta difusió massiva de productes similars que fan les empreses, el consum tendeix a uniformitzar-se.
• El mercat laboral: També es globalitza a través dels moviments migratoris. Els treballadors poden accedir al mercat de treball dels diferents països del món.

La Globalització Cultural

La globalització ha afectat al món de la cultura:

• La ciència: Grans centres mundials de la investigació estableixen vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, científics... La globalització ha comportat que es doni prioritat a la investigació i que s'hagin aconseguit nous productes i noves tecnologies que han comportat transformacions profundes. Els països i les empreses inverteixen cada vegada més recursos en R+D. (Sobretot la Tríada).
• Els gustos artístics i esportius: Poder accedir fàcilment a la informació dels mitjans de comunicació permet que es puguin seguir a gairebé tot el món els mateixos esdeveniments artístics, esportius i culturals i fer-ne promoció. El món tendeix a uniformitzar-se.