Globalització: Impacte Econòmic i Social

Globalització econòmica

La globalització econòmica és la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia. L'economia global es basa en la tríada econòmica formada pels Estats Units, la Unió Europea i el Japó, i recentment, la Xina.

Característiques del món globalitzat

• Deslocalització i desestructuració industrials: La indústria es pot ubicar on trobi més avantatges (salarials, legislatives, mediambientals, etc.), alhora que es poden fraccionar els seus sistemes productius per tal de millorar la seva ubicació en els mercats en funció de la demanda. Consisteix a tancar l'empresa d'origen a Europa (país desenvolupat) i traslladar la producció a països emergents.
• Augment i millora dels serveis d'informació i cultura: Fonamentals per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb flexibilitat per la xarxa.
• Mobilitat geogràfica: Llibertat de desplaçament de la població pel món.
• Lliure circulació de capitals: Recentment, les empreses poden invertir en la majoria dels països sense necessitat d'autorització prèvia dels governs. Aquesta liberalització dels mercats financers ha facilitat els moviments de capital i les inversions tant en capital productiu com en capital financer a escala global.
• Concentració de capital: S'estan creant grans multinacionals que dominen el mercat mundial mitjançant monopolis o oligopolis, ja sigui per creixement intern, fusió o OPA.
• Les empreses també poden externalitzar o subcontractar diferents activitats productives a empreses d'altres països amb costos inferiors. L'externalització permet obtenir serveis a un cost més baix i concentrar l'activitat en el negoci bàsic.
• Els beneficis es poden repatriar al país de la seu central, o bé reinvertir-ne una part en el país on s'han produït.

Conseqüències de la globalització

• Econòmiques: Augment de les desigualtats entre països desenvolupats i els més pobres, i entre els diferents sectors de la població dels països més rics.
• Mediambientals: La deslocalització de les indústries més contaminants cap als països del tercer món (química, siderúrgica, ciment, etc.), i l'explotació de recursos naturals per part de les empreses multinacionals que aprofiten una manca de normativa de protecció del medi ambient.
• Polítiques: La disminució del poder de decisió dels estats sobre l'economia, i l'emergència de conflictes territorials en funció dels interessos de les grans potències econòmiques i militars del món: els EUA, el G8, la Xina i Rússia.
• Culturals: Es produeix una homogeneïtzació cultural basada en el model occidental dominant als països desenvolupats, i l'aparició de fenòmens com la "banalització cultural" i la banalització de paisatges urbans amb l'expansió de les grans marques de moda i alimentació a través de franquícies.
• Socials: La incorporació de la dona al mercat laboral, els nous models familiars, els nous comportaments demogràfics que han alterat la vida familiar tradicional.

Indicadors socioeconòmics

Indicadors econòmics

• Producte Interior Brut per capita (PIB): Valor de tota la producció d'un país durant un any dividit pel nombre d'habitants.
• PIB per paritats de poder de compra (PPC): Permet valorar sempre de la mateixa manera els preus del mateix producte i, per tant, permet comparar el PIB dels països de manera més rigorosa. Representa el conjunt de béns i serveis finals produïts en un país durant un any prenent com a referència els preus dels Estats Units.

Indicadors socials

• Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Mesura la qualitat de vida dels éssers humans. L'indicador es classifica per països, segons el nivell de desenvolupament de les persones que hi viuen. Per fer-ne el càlcul es té en compte: la salut (esperança de vida en néixer, índexs de mortalitat infantil, etc.), l'educació (nivells educatius de la població, taxa d'alfabetització dels adults) i el nivell econòmic (dades del PIB per càpita).
• Coeficient GINI: Mesura la desigualtat en la distribució de la renda i la riquesa d'un país. És un dels indicadors més utilitzats per quantificar els nivells de desigualtat d'ingressos.

Examen sobre la deslocalització

a) La deslocalització és el fenomen que consisteix a traslladar part o la totalitat de la producció industrial de les empreses dels països desenvolupats a països de la perifèria. Es va iniciar als anys 80. Les empreses que majoritàriament han deslocalitzat la seva producció són aquelles que requereixen molta mà d'obra i amb poca qualificació.

b) Als països de la perifèria, la legislació laboral en relació amb la jornada laboral, el treball infantil, etc., és menys estricta o és inexistent. També, la legislació mediambiental, en relació amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle, generació i tractament de residus, etc., és menys estricta o és inexistent. La rapidesa i la facilitat dels transports i les comunicacions a escala global també hi contribueixen.

c) La deslocalització pot generar dependència d'altres països pel que fa al subministrament de productes bàsics. A més, els països d'origen es queden sense indústries, es desindustrialitzen i molts dels treballadors es queden a l'atur.

La Unió Europea: Evolució històrica

L'any 1951 es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) entre els països del BENELUX (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), Itàlia, França i la RFA.

El 1957 se signen els Tractats de Roma, que donaran lloc a la creació de dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea: la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica). Els Tractats de Roma prioritzen la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital entre els estats membres. El 1991, comença una sèrie de negociacions per reforçar la unitat i establir vincles polítics i socials més forts. Això dóna lloc a la creació de la Unió Europea amb el Tractat de Maastricht el 1992, que modifica profundament la dinàmica comunitària, orientant cap a una unió monetària i introduint elements d'unió política, després de ser precedit per l'Acta Única Europea el 1986. L'últim tractat significatiu ha estat el Tractat de Lisboa (2007). Va entrar en vigor el desembre del 2009 i tenia com a finalitat fer la UE més democràtica, eficient i amb major capacitat per a fer front als problemes mundials del s. XXI, com per exemple el canvi climàtic.