Globalització i Economia: Anàlisi dels Impactes i Reptes

1. La Globalització de l'Economia

És la globalització un procés estable?

En les darreres dècades del segle XX, es van produir uns fenòmens socials i econòmics que van transformar de manera profunda l'organització del món. El resultat d'aquests fenòmens: la societat postindustrial i la globalització de l'economia.

1.1 Procés de Globalització Econòmica

Amb l'aparició constant de noves tecnologies, com la informàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial, els sistemes de producció van canviar i ja no era necessari, com abans, dominar la indústria tradicional per tenir el control de l'economia.

Es va establir un sistema econòmic caracteritzat per la deslocalització.

També al llarg del temps han aparegut idees de relocalització i reindustrialització, ja que tenir gran part de la indústria allunyada també crea inconvenients.

• Deslocalització: Procés pel qual una empresa decideix abandonar l'activitat econòmica al seu país i realitzar-la de manera total o parcial en altres llocs. El motiu principal és econòmic, i pretén baixar els costos de producció.
• Relocalització: Tendència a tornar a l'activitat productiva anteriorment deslocalitzada, en el lloc d'origen de les empreses. La motivació és estratègica, i busca tenir en territori europeu les activitats considerades claus.

1.2 Globalització i Interdependència Econòmica

La globalització és el procés que integra tota l'economia mundial en un sol sistema.

Això implica un augment de la interdependència entre totes les parts del sistema productiu.

La interdependència econòmica s'esdevé a escala global.

Motius que van provocar la deslocalització de la producció industrial

• Aparició de noves tecnologies
• Baixar la contaminació dels països
• Evitar les reivindicacions dels treballadors
• Alts costos / abaratir costos
• Ampliació del mercat
• Lleis més permissives
• Política monetària

Interdependència econòmica: Relació d'un país per sostenir la seva economia sense dependre excessivament d'altres països.

1.3 Globalització i Sostenibilitat

Per què la globalització és un procés que va demostrar tenir febleses que afecten a tothom?

El fet de descentralitzar la producció industrial implica un esforç en transport i logística. Vaixells enormes que carreguen contenidors, flotes d'avions, trens i camions travessen el món cada dia per transportar mercaderies. Aquestes activitats generen fums amb gasos d'efecte hivernacle i residus, i contaminen les aigües i terres. Això afecta a tothom, i per tant és un procés que demostra tenir febleses.

Causes que provoquen la interdependència

• Distribució desigual dels recursos naturals
• Diferències en el desenvolupament econòmic entre països
• Competència global entre empreses
• Fragmentació de les cadenes de producció
• Expandir el mercat

Relació entre sostenibilitat i globalització

La sostenibilitat és un problema de la globalització perquè és una relació desigual. És negativa, ja que no és el mateix en un lloc que en un altre. A més, en estar fraccionat el sistema, hi ha una interrelació: la contaminació.

Exemple: si deslocalitzem una empresa de Vilassar perquè contamina molt i la situem a l'Índia, estaríem transportant el problema (contaminació a l'Índia).

Econòmic/social: traiem d'aquí l'empresa perquè tenim problemes de lleis o treballadors, i en un altre país no els tenim. Això implica una pèrdua de mà d'obra.

Fluxos Visibles

• Mercaderies: productes energètics, agrícoles i industrials.
• Energètics: dominat per la compra i venda d'hidrocarburs: gas natural, petroli i els seus derivats.
• Agrícoles: el mercat internacional de productes agrícoles ofereix un ventall ampli: blat, fruites, cafè, etc.
• Industrials: el valor dominant dins del conjunt dels intercanvis comercials al món, ja que suma tres quartes parts del total.

Fluxos No Visibles

• Capital: gràcies a la globalització actual de les tecnologies, és possible adquirir i vendre productes de tota mena d'un lloc a un altre del món sense fronteres entremig.
• Informació: tots els fluxos financers són possibles gràcies a la circulació global d'informació, conseqüència del desenvolupament d'internet.

Per què considerem que la Xina és la fàbrica del món? (valor afegit)

Actualment, la República Popular de la Xina es considera la fàbrica del món, ja que fabrica tota mena de productes manufacturats, des d'objectes molt barats de consum quotidià fins a productes tecnològicament sofisticats amb alt valor afegit.

Valor afegit: augment en el valor d'un producte o servei en cada etapa de la seva producció.

1.4 Els Indicadors Socioeconòmics

Conjunt de dades que donen a conèixer la situació social i econòmica dels habitants d'un espai físic concret (país, pobles, ciutats, districte, etc.).

Indicadors que ens poden ajudar a mesurar el grau de benestar d'una societat

• Producte Interior Brut per habitant (PIB)
• L'esperança de vida
• La taxa d'analfabetisme
• La taxa de mortalitat tant adulta com infantil
• La taxa de fecunditat

A partir del 1990, l'ONU calcula l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) considerant tres dimensions:

• La salut: representada per l'esperança de vida en néixer.
• L'educació: representada per la mitjana d'anys d'instrucció i els anys previstos d'escolarització.
• L'estàndard de vida: representat per l'Ingrés Nacional Brut (INB).

A finals del segle XX, s'utilitza un nou indicador: la taxa de mortalitat de menors de 5 anys, per mesurar el benestar dels infants.

2. Els Tres Sectors Econòmics de la Unió Europea

2.1 El Sector Primari

És prioritari per a la Unió Europea, que hi dedica la Política Agrària Comuna (PAC) i la Política Pesquera Comuna (PPC). Els seus objectius són:

• Incrementar la productivitat del sector
• Assegurar un nivell de vida digne als agricultors i pescadors
• Estabilitzar els mercats
• Garantir l'aprovisionament d'aliments
• Assegurar preus raonables als consumidors

2.2 El Sector Secundari

La importància industrial en una societat postindustrial decreix, encara que continua sent un sector important.

La UE no implementa polítiques proteccionistes en el sector secundari.

Només trobem actuacions de caràcter general, dirigides a potenciar la recerca i el desenvolupament (R+D).

La tendència actual és produir la transició ecològica de la indústria de la UE, fent que sigui més neta i sostenible ambientalment. També pretén que sigui més eficient pel que fa a l'energia i els recursos, d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Els sectors industrials europeus més importants són:

• Aeroespacial
• Indústria química
• Defensa i armamentística
• Biotecnologia i indústria agroalimentària

Les principals regions industrials de la UE són Alemanya, França i Itàlia.

2.3 El Sector Terciari

És el sector que genera més riquesa a la UE i el que crea més ocupació.

• Lliure circulació de persones, de serveis i de capital.
• Les activitats terciàries més importants a la UE són les finances, la recerca científica, el turisme, la cultura i l'oci.
• L'estratègia universal de la UE està orientada cap a la transformació ecològica, sostenible i digital.

Els béns que la UE exporta són:

• Maquinària
• Aeronaus
• Materials diversos de transport
• Productes químics i farmacèutics
• Vehicles de turisme

Dins del sector terciari a Catalunya, destaquem aquestes activitats:

• Turisme
• Ciència
• Transports
• Sanitat
• Educació