Globalització i Desindustrialització: Anàlisi i Reindustrialització a Catalunya

Els Efectes de la Globalització i la Desindustrialització

1. L'article fa referència a una de les conseqüències de la globalització: la deslocalització industrial:

a) En què consisteix el fenomen de la deslocalització industrial? El fenomen de la deslocalització industrial es refereix al trasllat de les operacions de producció d'una empresa d'un país a un altre, generalment a països on els costos de producció són més baixos.

b) Exposeu dos motius pels quals les empreses deslocalitzen la seva producció industrial. Hi ha diversos motius pels quals les empreses decideixen deslocalitzar la seva producció industrial. Dos d'ells són la reducció dels costos laborals i la cerca de mercats amb incentius fiscals o regulacions més favorables.

c) Quin és el principal risc de la deslocalització industrial? El principal risc de la deslocalització industrial és la dependència excessiva d'altres països o regions per a la producció de béns essencials. Això pot augmentar la vulnerabilitat en situacions de crisi com la pandèmia de la COVID-19, quan les cadenes d'abastament poden veure's interrompudes i l'accés als productes essencials esdevé difícil o impossible.

2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:

- La industrialització d'un país és sinònim de desenvolupament. La industrialització d'un país no és necessàriament sinònim de desenvolupament. Tot i que la industrialització pot contribuir al desenvolupament econòmic i social en molts casos, depèn de com es gestiona aquest procés i de la distribució dels seus beneficis. Per exemple, si la industrialització no es tradueix en una millora de les condicions laborals, en la reducció de les desigualtats socials o en la protecció del medi ambient, no necessàriament conduirà a un veritable desenvolupament.

- La globalització ha comportat que els països desenvolupats hagin sofert un procés de terciarització de les seves economies.

És veritat que la globalització ha comportat que molts països desenvolupats hagin experimentat un procés de terciarització de les seves economies. Això significa que una part cada vegada més gran de l'economia està dominada pels serveis en comptes de la producció industrial. Tot i que, això no necessàriament implica un debilitament de l'economia, ja que els serveis poden ser una font important de creixement econòmic i innovació. No obstant això, pot comportar canvis en l'estructura laboral i en les oportunitats d'ocupació, i cal gestionar aquests canvis per assegurar un desenvolupament sostenible i equitatiu.

Reindustrialitzant la Desindustrialització

1. A què es refereix l'autor a la desindustrialització dels anys setanta? Quina en va ser la causa? Quines conseqüències immediates va tenir en la indústria catalana?

L'autor es refereix al procés de disminució de la importància de la indústria a Catalunya i altres economies avançades des dels anys setanta del segle XX. Aquest procés s'ha accelerat amb el temps i ha estat causat principalment per la contracció de la demanda interna, especialment a causa de la sobreexposició al sector de la construcció, i per l'augment de la competència dels països emergents, com la Xina, que ofereixen costos de producció més baixos. Les conseqüències immediates d'aquesta desindustrialització han estat una disminució significativa de la participació de la indústria en l'ocupació i una pèrdua de competitivitat en alguns sectors manufacturers.

2. Quines són les característiques de la indústria catalana? Quins són els seus punts forts?

Les característiques de la indústria catalana inclouen la necessitat de ser més innovadora, tecnològica i internacional. Ha de generar més valor afegit i estar més integrada amb altres empreses.

Els punts forts de la indústria catalana poden incloure la seva capacitat històrica d'innovació, la seva ubicació estratègica com a porta d'entrada a Europa i la seva infraestructura desenvolupada. També pot destacar-se per la seva mà d'obra qualificada i la seva capacitat per adaptar-se a les noves tecnologies i les demandes del mercat global.

Anàlisi de la Banana Blava a la Unió Europea

1. En aquest mapa de la Unió Europea (UE) s'aprecia una concentració. Quines són les raons d'aquesta localització? Per què se l'anomena Banana Blava?

Aquesta àrea s’estén des d’Anglaterra fins al nord d’Itàlia, passant per Bèlgica, els Països Baixos i la conca del Rin alemany. A diferència d’altres zones d’Europa on l’activitat industrial està més localitzada en ciutats importants o regions amb una tradició industrial, en aquesta zona blava, la indústria està altament integrada al territori. Molts d’aquests llocs han passat de la indústria pesada tradicional a una indústria tecnològica basada en la recerca i el desenvolupament (I+D).

2. Les regions que estan per sota de la mitjana. Com es distribueixen aquests ajuts? Quins són els principals sectors econòmics que se'n beneficien? Amb quines finalitats?

Els ajuts de la UE es distribueixen a les regions que estan per sota de la mitjana europea per fomentar un desenvolupament econòmic equilibrat. Els sectors econòmics que se’n beneficien inclouen l’agricultura, el desenvolupament regional i urbà, i l’educació. Aquests ajuts tenen com a finalitat promoure el creixement econòmic, crear llocs de treball, millorar la competitivitat i augmentar la cohesió social.

3. Esmenteu el nom dels estats que formen part de la Banana Blava europea. Els estats que formen totalment o parcialment part de la Banana Blava europea són Anglaterra, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i el nord d’Itàlia.