Globalització i Desigualtat Econòmica Mundial

Globalització de l'economia

Una economia integrada en un únic sistema econòmic mundial, organitzat sota els principis del capitalisme: és un sistema econòmic que es basa en la propietat privada i en l'existència d'un mercat de lliure competència en el qual es comercien productes, serveis i treball.

L'economia global

Es caracteritza pel domini que exerceix un grup reduït d'empreses multinacionals sobre la producció, el comerç i les finances mundials. Algunes d'aquestes multinacionals tenen un volum de negoci similar al PNB d'alguns estats.

Els impulsors de la globalització

• El Fons Monetari Internacional supervisa i dirigeix la política econòmica del món.
• El Banc Mundial finança projectes als països menys desenvolupats.
• L'Organització Mundial del Comerç fixa les regles del comerç internacional.
• El G-8 és un grup format pels 8 països amb economies més avançades i poderoses: Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Canadà i Rússia.

Hi ha uns països que constitueixen el centre de l'economia mundial. Són els Estats Units, Japó, i els països de la Unió Europea. D'altres formen la perifèria d'aquesta economia mundial. Mentre alguns viuen en l'extrema pobresa (bona part de l'Àfrica), altres han millorat els nivells de renda i de benestar de la població (semiperifèria). Es tracta, entre d'altres, d'alguns països d'Amèrica del Sud i del sud-est asiàtic.

Les conseqüències de la globalització

• Suposa grans beneficis per als països i per a les empreses que la controlen.
• Les desigualtats que ja existien entre els països més rics i els més pobres s'han aguditzat.
• Les diferències pel que fa a ingressos entre les persones més riques i les més pobres.
• La deslocalització.
• El consum augmenta i es diversifica.
• El creixement econòmic s'ha fet, en part, a costa de la degradació del medi ambient i de la sobreexplotació dels recursos.
• Uniformització cultural.
• Decisions de les grans multinacionals.

El desenvolupament econòmic i social

El món actual es caracteritza per l'existència d'una gran desigualtat entre els països. Aquests contrastos han configurat dues realitats socioeconòmiques ben diferents: la dels països desenvolupats i la dels països en via de desenvolupament.

Els indicadors socioeconòmics

Per mesurar el nivell de desenvolupament d'un país s'utilitzen els indicadors socioeconòmics. Un dels més utilitzats ha estat el PIB o renda per habitant. Indica la riquesa produïda a l'interior d'un país en un any, dividida entre el nombre d'habitants. Però aquest indicador només es basa en dades econòmiques.

En destaquem l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH): és un indicador que es basa en tres dimensions mesurables del desenvolupament humà: viure una vida llarga i saludable, tenir educació i tenir un nivell de vida decent.

Les causes del subdesenvolupament

• El passat colonial: Molts d'aquests països van ser colonitzats, van explotar els seus recursos naturals i no van impulsar el seu desenvolupament industrial. Quan es van independitzar, van mantenir una dependència comercial, financera i tecnològica dels països rics que en va dificultar el desenvolupament.
• L'intercanvi desigual: Ens referim al fet que en l'economia global no participen tots els països en igualtat de condicions ni n'obtenen de similars. Aquest desequilibri comercial provoca un endeutament dels països pobres.
• Deute extern: és els diners que deu un país a un altre o que deu a entitats financeres internacionals. Els països pobres arrosseguen un enorme deute extern. L'economia d'aquests països pobres no genera beneficis suficients com per comprar ni proporcionar serveis... L'endeutament ofega la seva economia i fa impossible iniciar processos de desenvolupament.

Lluitar per aconseguir un repartiment equitatiu dels recursos i cooperar per potenciar el desenvolupament humà és una necessitat.

L'ONU ha impulsat diverses iniciatives encaminades a ajudar els països pobres. L'any 1966 va crear el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que gestiona l'Assistència Oficial al Desenvolupament. L'ONU va recomanar que aquest ajut fos el 0,7% del PIB anual.

L'any 2000 a la cimera del mil·lenni els mandataris mundials van expressar la seva voluntat de reduir a la meitat la pobresa mundial i d'avançar en el desenvolupament.

Objectius de desenvolupament del mil·lenni

• Eradicar la pobresa extrema i la fam.
• Assegurar l'Educació Primària per a tothom.
• Promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de la dona.
• Reduir la mortalitat infantil.
• Millorar la salut materna.
• Combatre la sida, el paludisme i altres malalties.
• Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
• Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Ara com ara, el balanç no és positiu.

Les Organitzacions no Governamentals

Aquestes organitzacions són entitats privades que no depenen de cap organisme oficial. Estan formades per persones voluntàries que actuen desinteressadament. Les més importants són Intermón Oxfam, Metges sense Fronteres, Greenpeace...