Gestió de la Immigració a l'Àmbit Local a Catalunya

Àmbit local: Potencial Proactiu en la Gestió Migratòria

L'Administració local és la més implicada directament en la gestió del fet migratori i és la que ha d'assumir l'atenció directa de les seves demandes. Per això, avui dia, la pràctica totalitat dels municipis catalans compten amb algun tipus d'actuació. El principi bàsic és promoure un model d'intervenció basat en la integralitat, la participació, la coordinació i la cooperació entre diferents nivells de govern, i entre les administracions i els agents socials.

Parlem de participació plena per part dels diferents actors en els processos públics d'adopció de decisions, més enllà de l'assistència social bàsica. L'àmbit local (regions, ciutats, barris) pren cada vegada més pes en el desenvolupament d'estratègies de gestió de la immigració i la diversitat, ja que és aquí on es produeix i transforma principalment l'acció social.

L'entramat institucional local (escoles, associacions, comerços, etc.) requereix competències i recursos de l'administració. I els suports hauran de tenir en compte que, en el pla local, les realitats també són diverses. És a dir, que les diferents regions, municipis o barris poden establir estratègies de gestió adaptades a les seves característiques particulars.

Competències del Govern Local en Immigració

Les competències del govern local en termes d'immigració es concreten en dues àrees principals:

1. Polítiques d'Acollida i Assentament

El govern català va esdevenir una caixa d'eines per a les persones nouvingudes amb l'objectiu de fomentar-ne la mobilitat social i reduir-ne la dependència dels sistemes públics, incrementant així la seva aportació a la societat. Aquestes polítiques es dividien en diferents punts:

• Servei de primera acollida: Es realitza una entrevista amb un agent d'acollida, que s'encarrega de donar informació i formació a l'immigrant sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d'estrangeria i la llengua. Això és un aspecte que es preveu realitzar també al país d'origen.
• Llei que estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d'acollida, per exemple, nous cursos inicials o bàsics de català que s'integraran a l'oferta actual.
• Creació de l'Agència de Migracions de Catalunya, que facilitarà i agilitzarà el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració.

2. Polítiques d'Inclusió i Cohesió

Aquestes polítiques tenen en compte que la integració social d'una persona n'exigeix el reconeixement i l'acceptació en els àmbits econòmic, laboral, social i comunitari, i en els de la ciutadania i la participació.

3. Polítiques de Canvi Social per a la Convivència

Exemple de Potencial Proactiu: La Mediació Comunitària

Un exemple de potencial proactiu, és a dir, de prevenció, seria la capacitat de detectar factors de risc i realitzar els passos necessaris per prevenir o evitar els seus efectes a l'hora de gestionar aquests reptes. Un procés adient a realitzar seria el fet de parlar, comentar, argumentar, etc. amb els veïns i els musulmans, per exemple, mitjançant un mediador, si l'obertura d'una mesquita en un barri determinat és adient o no, per posar-se tots d'acord, i que ningú en sortís perjudicat, buscant solucions correctes i satisfactòries per a tots.

Exemple de Potencial Reactiu: El Cas de Santa Coloma de Gramenet

En contraposició, si volguéssim fer referència a un potencial reactiu, ens referiríem a qui només reacciona després que els estímuls immediats o les solucions problemàtiques han ocorregut. Un exemple destacat seria el de la mesquita tractat a classe, concretament a Santa Coloma de Gramenet, on l'impacte suposat de l'obertura d'aquesta, segons Moreras, provocaria sobre el propi barri un efecte immediat, el qual seria una major concentració que provocaria la massificació del barri, fent més habituals els conflictes, i també l'atracció de nous musulmans al barri.

Com a efecte final, es produiria una degradació urbanística i social del barri. L'impacte sobre els residents del barri tindria un efecte immediat: molèsties als veïns i pèrdua del valor econòmic dels pisos. Això provocaria, com a efecte final, la pèrdua de l'estatus social dels residents del barri.

Finalment, sobre la comunitat musulmana, l'efecte immediat seria que el centre exerciria una influència negativa sobre el col·lectiu, especialment sobre les dones. A més, la mesquita faria més religiosos els musulmans i l'imam contribuiria a radicalitzar la comunitat musulmana. Com a efecte final, el col·lectiu musulmà no s'assimilaria, la qual cosa dificultaria la seva integració social.