Gestió cultural: reptes, fases i finançament

La importància de la cultura en la societat

La cultura no només és una eina que aporta valor a les nostres vides, sinó que també és essencial per al desenvolupament i l'equilibri de qualsevol societat. La cultura és compartida; no s'hereta genèticament, sinó socialment. L'aprenem mitjançant l'observació i la imitació.

La cultura és tot allò que ens passa en el dia a dia i va més enllà del jo, de l'individu. Sempre es fa amb i en relació amb els altres; la manera de relacionar-nos, vestir, parlar... és cultura. A més, no només consumim cultura, sinó que la produïm. Cada comunitat ha construït el seu propi sistema de convivència; tots els costums, els hàbits i les actituds són formes que hem adquirit al llarg del temps, particulars de la societat a la qual pertanyem. La cultura està influenciada pel clima, les tradicions... i és diferent per a cada territori.

La indústria cultural segons Adorno i Horkheimer

Adorno i Horkheimer, membres rellevants de l'Escola de Frankfurt, van aportar a la cultura el concepte d'"indústria cultural" en la seva obra "Dialèctica de la Il·lustració". El terme es caracteritza per la idea que les societats capitalistes allunyen la cultura de la seva funció. Aquestes comunitats, en lloc de fomentar la creativitat i l'autonomia, estandarditzen la cultura com si fos un procés industrial. Cada vegada es veu amb més freqüència com el cinema, la ràdio o la música ja no aspiren a ser art, sinó que funcionen com a negocis, prioritzant el benefici econòmic per sobre del valor artístic.

Reptes de la cultura a l'era digital

L'era digital planteja diversos reptes importants per a la cultura. El primer és la relació de la societat amb les xarxes socials. L'adaptació de continguts per crear comunitats en línia i el contacte entre els treballadors i els caps. També cal decidir què digitalitzar i com organitzar i difondre aquest material, col·laborant amb artistes o experts en aquesta plataforma per fer-lo accessible. Així mateix, la cultura s'ha d'adaptar al món digital; eines com el streaming o els bonus tracks en línia permeten ampliar l'accés i la participació del públic, obrint noves oportunitats per a les institucions culturals.

Fases d'un projecte cultural

1. Documentació i investigació: Definir objectius (quantitatius o qualitatius), analitzar l'entorn, concretar el sector, contextualitzar el pla i justificar l'elecció.
2. Preproducció: Definir el tema o àmbit, marcar el públic objectiu, analitzar l'organització gestora i planificar les activitats.
3. Producció: Concretar la planificació, l'estructura organitzativa i els RRHH, establir les necessitats tècniques i d'infraestructures, i els factors jurídics. Detallar la gestió econòmica (pressupost i finançament).
4. Comunicació, difusió i distribució: Determinar la imatge/identitat corporativa, els canals de comunicació, crear elements gràfics i audiovisuals, i definir una campanya de comunicació.
5. Venda o exhibició: Establir un preu d'accés, organitzar ofertes i col·laboracions.
6. Avaluació: Analitzar els resultats del projecte, l'eficàcia, l'eficiència, l'impacte, l'equitat, la sensibilitat i la sostenibilitat.

Millora de la comunicació en projectes culturals

• Crear una imatge/identitat corporativa: definir els paràmetres conceptuals i de continguts en l'estratègia de comunicació.
• Fer un diagnòstic de la situació comunicativa actual (anàlisi DAFO).
• Construir la nova marca: elaborar un pressupost, crear una nova imatge i gràfica, marcar objectius, descriure la marca i decidir una nova estratègia de comunicació.
• Realitzar una campanya de comunicació i difusió: definir els mitjans de comunicació i crear una estratègia en línia (eines TIC i xarxes socials).
• Crear dissenys d'elements publicitaris: elaborar un dossier de premsa i elements gràfics i audiovisuals.
• Màrqueting de guerrilla/viral: crear idees que sorprenguin i generin interès.

Elements clau a tenir en compte: públic objectiu, problema i solució (què aporta el projecte), qualitats de la marca.

Models de finançament cultural

Els models de finançament cultural són diversos i s'adapten a les necessitats específiques de cada projecte. Es poden classificar segons l'origen del finançament:

• Finançament directe: Recursos proporcionats per l'entitat pública (governs, institucions públiques o organismes internacionals). Inclou subvencions, patrocinis públics i impostos.
• Finançament indirecte: Prové d'empreses, fundacions privades o individus. L'administració i l'empresari participen en la gestió. Inclou contractacions directes, patrocinis i suport financer (bancs, fons d'inversió, etc.).
• Altres models: Crowdfunding (finançament col·laboratiu), ingressos propis o una combinació de finançament públic, privat i col·laboratiu.

Exemples concrets: sales polivalents en municipis locals, teatres i auditoris.