Gestió de conflictes i presa de decisions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,62 KB

Entrenament en les habilitats socials

Els cursos o programes d'entrenament estan formats per un conjunt organitzat i planificat de procediments i tècniques destinats a facilitar l'adquisició de noves HHSS o la millora de les que ja es tenen.

Fases d'un programa d'entrenament:

  1. Avaluació inicial

  2. Planificació del programa

  3. Execució de les activitats

  4. Avaluació del resultat

Avaluació de la competència social

A l'avaluació s'han d'incorporar els diferents components de les HHSS que hem anat tractant.

L'avaluació és una activitat continua, consubstancial amb el mateix procés d'intervenció. S'organitza en 3 moments:

  • Inicial

  • Procés

  • Final

L'avaluació i el diagnòstic han de ser una actuació individualitzada.

Causes del dèficit d'habilitats socials

Factors innats + procés educatiu i de socialització

Els dos principals mecanismes que contribueixen a la manca d'habilitats socials són:

  • La manca d'aprenentatges

  • La dificultat per posar-les en pràctica, a causa de:

  • Factors conductuals

  • Factors emotius

  • Factors cognitius

Manifestació del dèficit en habilitats socials

  • Timidesa, Bloqueig, Sobreadaptació, Agressivitat, Ansietat social, Fòbia social, Aïllament

Realimentació del cicle d'aïllament:

Evitació + falta d'experiències socials + aïllament

  1. Tècniques de recollida d'informació
  • Entrevista, Observació, Escales estandarditzades, Finestra de Johari

Entrevista

Serveix per: Recollir informació sobre relacions interpersonals d'una persona. Per obtenir indicacions de la seva forma d'interactuar

Es recollirà informació relativa a:

  • Història de les seves relacions interpersonals

  • Situacions d'interacció social que més problemes li causin

  • Valoració del seu propi comportament social

  • Motivació que té per millorar el seu nivell d'habilitats socials

  • Expectatives sobre l'entrenament i els objectius

També s'obtindran dades sobre el comportament sobre les activitats comunicatives que mostra a l'entrevista.

Observació

S'examina i registra el comportament i les habilitats socials de les persones observades.

Modalitats d'observació:

  • Observació en entorns natural o simulat

  • Autoobservació: en habilitats socials implica

    • Discriminar presència o absència de la conducta objectiu

    • Registrar emissió de la conducta

Elaboració de fulls de registre, en funció de la intenció avaluativa:

  • Registres estructurats, Registres oberts, Registres mixtes

Seqüència que podem seguir per elaborar un full de registre:

  1. Definició dels aspectes que es volen observar

  2. Determinar les variables a mesurar

  3. Triar els instruments i els paràmetres de mesura

Elaborar el full de registre

Decidir l'entorn en que es durà a terme l'observació

Escales estandarditzades

Índex específics que s'administren a les persones usuàries, per establir el nivell de competència social en cadascun dels components.

Disposem d'escales per avaluar els diferents components de les habilitats socials.

Finestra de Johari

És útil per poder conèixer el propi diagnòstic quant a competències socials.

Estableix dues dimensions (jo i el grup) cadascuna amb dues variables (allò conegut i allò desconegut) que, combinades, ofereixen 4 àrees fàcilment representables en un diagrama.

jo

conec

desconec

el grup (els altres)

coneixen de mi

àrea oberta

àrea cega

desconeixen de mi

àrea oculta

àrea desconeguda

Planificació del programa

Segueix les mateixes premisses que qualsevol altra planificació. Per tant, aquí només parlarem d'aspectes específics de les habilitats socials.

Premisses a la planificació

  • Programes que s'apliquen al grup
  • Avaluació necessitats de formació
  • Identificació i definició objectius
  • Disseny de les activitats

Tècniques del programa

  • Instruccions
  • Reforços (socials, materials, positius, negatius)
  • Modelatge
  • Assaig conductual
  • Modelat
  • Tasques per a casa
  • Generalització
  1. Programes específics en habilitats socials

Existeixen diferents programes d'entrenament en habilitats socials.

Cadascun sol dirigir-se prioritàriament a un públic específic:

  • Infància, Adolescència, Diversitat funcional, Dificultat d'interacció social

Exemples de programes:

  • Programa d'ensenyament d'habilitats d'interacció social
  • Programa d'assertivitat i habilitats socials
  • Programa d'habilitats socials

Què són els conflictes?

Situacions en les quals dues o més persones (o parts) entren en oposició o desacord, a causa de la incompatibilitat entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Els conflictes són inherents a la condició humana:

  • Els conflictes només són negatius si es gestionen negativament
  • Els conflictes ben abordats ofereixen oportunitats de transformació i millora

Segons la magnitud del conflicte i les conseqüències que se'n poden derivar hi ha:

  • Conflictes de poca importància
  • Conflictes de gran envergadura

Per què sorgeixen els conflictes?

  • Existència d'interessos i necessitats
  • Problemes estructurals i relacions de poder
  • Problemes de principis i valors
  • Problemes d'informació
  • Problemes de relació entre persones

Sigui quina sigui la causa del conflicte s'ha d'entendre com una situació que cal resoldre.

Tipus de conflictes

Segons la seva visibilitat:

  • Latent, Manifest, Emmascarat, Invisible, Endèmic

Segons les parts enfrontades:

Intrapersonal o individual, Interpersonal, Intragrupal, Intergrupal

Vies per a la gestió de conflictes

  1. Confrontació
  2. Vies dialogades (negociació, mediació)
  3. Vies adversarials (arbitratge, justícia)
  1. Gestió de conflictes dialogada

Premisses per abordar els conflictes

  • Tenir una actitud de tolerància, cooperació i col·laboració
  • Tenir un bon repertori d'habilitats socials
  • L'afrontament d'un conflicte requereix habilitats claus (reconèixer existència)
  • Definir les nostres posicions i els interessos

Cal identificar les posicions i interessos de cada una de les parts:

  • Les posicions són el que cada part tracta d'aconseguir
  • Els interessos són les raons per les quals es vol satisfer l'objectiu

En un procés de negociació s'han de buscar apropaments entre els interessos.

Dialogar i negociar:

La consecució d'acords solament arribarà a través del diàleg.

Actituds de negociació:

Respecte i empatia

  • Escolta activa
  • Autocontrol i tolerància
  • Humilitat

Formes negatives d'encarar un conflicte:

-Ignorar o evitar els conflictes

-Demorar la situació

Negociació

Tècnica en la qual, encara que les parts implicades tinguin interessos diferents, comparteixen un interès que s'ha de trobar a través del diàleg i l'acord.

Estratègies negociadores:

  • Competitiva
  • Compromesa
  • Cooperativa

Amb l'abús d'estratègies compromeses i cooperatives s'obtindran els millors resultats.

Procés de negociació:

  1. Exposició de les parts
  2. Intercanvi d'arguments
  3. Comprensió del punt de vista de la part contrària
  4. Recerca d'opinions de les quals es beneficiïn les dues parts
  5. Valoració de les alternatives
  6. Consecució d'un acord
  7. Finalització o tancament

Habilitats i tècniques de negociació:

  • Habilitats d'escolta
  • Habilitats d'exposició
  • Habilitats d'interrogació
  • Habilitats per generar expectatives
  • Habilitats per gestionar les cessions
  • Realització de propostes condicionals
  • Habilitats per al tancament
  • Habilitats de gestió de temps

Mediació

Via de resolució de conflictes en que una tercera persona, neutral, actua com a facilitadora de la comunicació i ajuda a canalitzar els interessos de les parts per aconseguir acords.

El paper de la figura de mediador:

  • No pren decisions per a cap de les parts
  • Facilita la comunicació efectiva entre les dues parts
  • Explora possibles acords
  • Informa de les conseqüències que pot tenir una ruptura.

Àmbits de la mediació:

  • Mediació comunitària, Mediació intercultural, Mediació familiar, Mediació escolar

Procés de mediació:

  1. Preparació de la negociació
  2. Presentació del mediador i de les parts
  3. Exposició de les parts
  4. Procés de negociació (explorar, acotar, zones)
  5. Finalització de la negociació (positivament, no es resol)
  1. Presa de decisions

És un procés molt racional:

  • Valorar diferents opcions
  • Preveure els efectes favorables i desfavorables de cada opció

Model de procés de la presa de decisions:

  1. Definició del problema
  2. Recerca d'alternatives
  3. Valoració de les conseqüències de cada alternativa
  4. Tria de la millor alternativa possible
  5. Aplicació de l'alternativa i avaluació dels resultats

Model decides: Definir el problema, Establir el pla d'acció, Conèixer qui sóc i aclarir els meus valors, Investigar diferents alternatives, Descobrir els riscos, Eliminar alternatives

Entradas relacionadas: