Geomorfologia Climàtica: Factors i Processos

Geomorfologia Climàtica

1. Geomorfologia

És la branca de la geologia que estudia les formes del relleu de l’escorça terrestre i els processos que influeixen en el seu modelat i en la seva evolució.

El relleu és la forma que adopta la superfície.

Relleu

• Orogènesi (constructiu): Formació dels relleus, singularment de les serralades muntanyoses, amb tots els fenòmens acompanyants.
• Gliptogènesi (destructiu): Destrucció del relleu, originat per l'acció dels agents externs.

• La meteorització: Conjunt de processos físics, químics i biològics que condueixen a la desintegració de les roques i són conseqüència de l'acció d'agents externs atmosfèrics, hidrosfèrics i biosfèrics de caràcter fonamentalment estàtic (humitat, canvis de temperatura, etc.). La meteorització i l'erosió destrueixen els afloraments rocosos. La meteorització es produeix com a conseqüència de l'acció dels processos que poden considerar-se relativament estàtics (la congelació de l'aigua, l'oxidació d'un mineral, etc.), mentre que l'erosió és el resultat de l'acció de processos clarament dinàmics, com l'onatge, el vent o el corrent d'un riu.

La meteorització no només produeix efectes destructius, també dóna lloc a la formació de nous materials com argila, sorra i fragments més gruixuts. Per tant, és un procés de transformació que converteix afloraments rocosos en materials solts.

• Meteorització física o fragmentació: Consisteix en la fragmentació de les roques a causa de l'acció dels agents externs estàtics de naturalesa estrictament física, sense que es produeixin canvis mineralògics i químics. La meteorització física pot dur-se a terme a través de diferents processos que poques vegades actuen de forma totalment independent i aïllada.

• Descompressió o pèrdua de càrrega: És l'ascens de pressió que experimenten certes roques formades a gran profunditat (ex: el granit) quan s'acosten a la superfície com a conseqüència de l'eliminació de capes. La roca s'ajusta a aquestes noves condicions de menor pressió a través de l'expansió de la part superior dels cossos rocosos, el que es tradueix en l'aparició de lloses o plànols de fractura paral·lels a la superfície topogràfica.
• Gelivació: És el procés resultant de la congelació de l'aigua a les fissures de les roques, el que provoca un efecte de falca que les engrandeix. La repetició reiterada d'aquesta congelació acaba per escindir les roques. Perquè sigui efectiva cal que hi hagi una aportació d'aigua líquida i que les temperatures oscil·lin al voltant de 0ºC. Els seus efectes seran més intensos com més gran sigui el nombre de cicles de congelació - desglaç. Els fragments generats s'anomenen crioclastos i es caracteritzen per la seva forma angulosa. Els dipòsits de crioclastos, s'acumulen sobretot al peu de penya-segats d'alta muntanya, reben el nom de tarteres.

• Meteorització química o descomposició: Agrupa el conjunt de processos químics resultants de la interacció entre els ions de les roques i les molècules i ions presents en l'atmosfera i hidrosfera. Aquestes reaccions provoquen la descomposició de les roques, ja que destrueixen alguns dels minerals originals. Com a conseqüència, la composició mineralògica de l'aflorament i la del seu corresponent regolito és, en major o menor grau, diferent.

Perquè es dugui a terme és imprescindible la presència d'aigua líquida que compleix un triple paper:

• Pren part directa en algunes reaccions.
• Transporta els ions i molècules que reaccionaran amb els minerals de les roques.
• Evacua els ions alliberats impedint que s'estableixin equilibris químics que paralitzarien les reaccions.

Factors que determinen el relleu

• El clima
• Litologia
• Estructura o disposició de les roques
• Temps
• L’ésser humà

2. El clima

Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió i que estan definides pels valors mitjans d’una sèrie de variables atmosfèriques durant un període llarg de temps (30 anys mínim).

Variables:

• Vent
• Precipitació
• Pressió atmosfèrica
• Temperatura
• Humitat

Per classificar els climes d’una regió podem fer-ho segons la temperatura, precipitació i vegetació.

Cada tipus de clima es pot dividir en subtipus i dominis.

Clima

• Càlid
  • Equatorial
  • Tropical
  • Desèrtic

Cada domini dóna lloc a un sistema morfoclimàtic que està constituït per les condicions atmosfèriques, els agents erosius i tipus de paisatges. La zona afectada per un sistema morfoclimàtic s’anomena zona morfoclimàtica.

La circulació atmosfèrica

Els règims de pluges i la temperatura en l’hemisferi nord venen determinats per l’existència de tres cèl·lules de convecció.

• Cèl·lula convectiva 1: Situada entre l’equador i els 30º de latitud.
• Cèl·lula convectiva 2: Situada entre els 30º i 60º de latitud.
• Cèl·lula convectiva 3: Situada entre els 60º i el pol nord de latitud.

Cèl·lula convectiva 1: L’aire fred i sec baixa sobre el tròpic de Càncer i origina zones àrides i desèrtiques. Després es mou per la superfície, s’escalfa i s’humiteja fins a arribar a l'Equador on puja i es refreda, cosa que provoca pluges abundants.

Cèl·lula convectiva 2: L’aire fred i sec baixa sobre el tròpic de Càncer i origina climes àrids, després llisca sobre la superfície on s’escalfa i produeix humitat i en arribar a la latitud de 60º puja i provoca precipitacions.

Cèl·lula convectiva 3: L'aire molt fred i sec baixa sobre el pol nord des d’on es mou cap al sud escalfant-se i humitejant-se.

Els climes depenen de la circulació de grans masses d’aire a l’atmosfera. Distribueixen temperatura i humitat. Aquests règims de temperatura i precipitació estan determinats per cèl·lules convectives (3 a cada hemisferi). Aquí torna a elevar-se i en la seva extensió es refreda i perd la humitat que tenia, cosa que provocava núvols i pluja.