Geografia econòmica: Turisme, globalització i ciutats

Sector terciari: és el sector que no produeix béns materials sinó serveis per als ciutadans. Terciari superior: inclou les activitats del sector terciari, més ben pagades i que més formació necessiten. Terciari banal: inclou les activitats del sector terciari, pitjor pagades i que no necessiten molta formació. Serveis socials: es presten per procurar el benestar de la població, atenent les seves necessitats bàsiques. Serveis públics: són serveis que presta l'estat i són pagats per impostos. Serveis privats: són serveis que ofereixen i gestionen empreses privades, i es mantenen amb els diners que paga la persona que necessita el servei.

Turisme a Espanya: l'increment del turisme durant les dècades del 1950 i 1960 va donar una forta embranzida a l'economia. · Desenvolupament del turisme per diferents raons:

• El creixement econòmic dels països del primer món.
• La generalització de vacances pagades als treballadors.
• La millora i difusió de les xarxes de transport.
• Els preus més baixos.
• El clima càlid i solejat i les platges.

Turisme de sol i platja: la majoria dels turistes que venen a Espanya es concentra a la costa, ja que aquest tipus de turisme és el més sol·licitat. Turisme cultural i urbà: molts turistes que viatgen a Espanya per veure el patrimoni cultural tenen com a destinació les zones urbanes. Turisme rural i de muntanya: a l'hivern s'articula al voltant de les pistes d'esquí, i el turisme rural, que consisteix en visitar zones rurals de l'interior i allotjar-se en cases de pagès, s'ha incrementat molt. El turisme ha arribat a ser un 10% del PIB, fet que estimula la majoria d'activitats econòmiques. · El turisme està vinculat a l'estacionalitat i a l'estiu és quan més diners proporciona. Aquests mesos, amb tants turistes, un dels problemes és que les carreteres, els càmpings, els hotels... es col·lapsen. L'especulació urbanística: s'han construït molts edificis, gratacels... molt a prop de la costa, sense cap planificació urbanística.

La globalització: és un procés de mundialització dels mercats, i també fa referència a l'augment dels moviments internacionals de persones, tecnologia i capitals. Neoliberalisme: (neocolonialisme) és la nova forma en què els països rics exploten els països pobres. · Sistemes utilitzats: explotació de la mà d'obra més barata. Comerç just: intent de les ONG d'ajudar els països pobres portant els seus productes sense intermediaris perquè tots els beneficis obtinguts siguin per al país que ho ha produït. Multinacionals i empreses globals: és una forma en què els països capitalistes del primer món s'aprofiten i empobreixen els països del tercer món. El deute extern del tercer món: és el deute que els països del tercer món deuen als del primer món, que en un temps passat els van deixar per a que poguessin millorar el seu país, però amb el pas del temps deuen el deute més els interessos. Problemes globals: La bretxa digital: és la diferència d'accés a les tecnologies entre els països rics i els països pobres. Medi ambient: els països rics estan molt contaminats a causa de la gran producció de CO₂. També contaminem els països pobres perquè hi portem les indústries. Escalfament global: degut a la contaminació i la desforestació estem canviant el clima.

La ciutat: la ciutat és un assentament humà amb construccions de caire permanent. Hi ha dos elements imprescindibles a l'hora de definir la ciutat: una certa aglomeració de població i l'ocupació no rural d'aquesta. Funcions de la ciutat: les funcions són el conjunt d'activitats que es realitzen a les ciutats. En algunes ciutats pot haver-hi un predomini d'alguna de les funcions sobre la resta. Funció residencial: apareix als eixamples, actualment ocupats per residents de classe mitjana i alta. A la perifèria hi ha diversitat en el tipus de residents, des dels grups socials més desfavorits fins a classes mitjanes i altes. Al centre històric d'algunes ciutats hi resideixen les classes més desfavorides. Funció comercial: totes les ciutats tenen una funció comercial. La necessitat d'espai i el preu del sòl han portat les grans superfícies comercials a les zones perifèriques de les ciutats. Al centre de les ciutats hi trobem també una important activitat comercial, amb botigues i centres comercials més especialitzats que els de la perifèria. Funció administrativa i política: els centres de poder polític estan ubicats a les capitals. Generalment, les funcions administrativa i política estan ubicades al centre de la ciutat. Funció industrial: aquesta funció està ubicada a la perifèria de les ciutats, als polígons industrials. La indústria s'ha traslladat a aquestes zones allunyades per la seva necessitat de grans espais i atreta pel baix preu del sòl. Funció cultural: a les ciutats s'hi acostumen a concentrar les activitats culturals. A més d'activitats i una oferta cultural variada, la presència d'universitats o altres institucions educatives incrementa notablement el predomini d'aquesta funció. Estructura de les ciutats: els diferents usos del sòl ens marquen l'existència de diverses àrees dins la ciutat. Centre: el centre de la ciutat és la seva part més antiga, el seu nucli inicial des d'on va créixer. Hi trobem els monuments i bona part de l'activitat cultural de la ciutat. A les ciutats històriques encara hi ha un ús residencial del centre, on conviu gent desfavorida, amb pocs recursos, amb residents d'un alt poder adquisitiu. Tradicionalment tots els serveis i organismes públics estaven situats al centre històric però amb el creixement de les ciutats s'han ampliat i distribuït els serveis a altres àrees urbanes més enllà del centre. Centres de negoci (CBD): CBD són les sigles de Center Bussines District o Districte de negocis central. Són zones situades generalment al centre, on s'hi concentra la majoria d'edificis d'oficines, bancs i seus de grans empreses. Perifèria: la perifèria són els marges o límits de la ciutat, en contraposició a les zones més cèntriques. Hi trobem un ús industrial, comercial i residencial. Entre els residents de la perifèria hi trobem una notable diversitat: obrers poc qualificats i grups de poc nivell adquisitiu, classes mitjanes i grups d'alta posició social. Morfologia de les ciutats: la morfologia urbana tracta sobre la forma de la ciutat. Mitjançant el plànol, podem veure la forma de la ciutat, com es distribueixen els espais i quin ús es fa del sòl. Plànol ortogonal: el plànol ortogonal, també anomenat hipodàmic, reticular o en quadrícula, té carrers rectes i els seus creuaments formen angles rectes. Plànol radiocèntric: el plànol radiocèntric es caracteritza per tenir un punt central al voltant del qual s'articula la trama urbana. A partir d'aquest punt, els carrers s'expandeixen de forma radial i són travessats per vies circulars concèntriques. Plànol lineal: en el plànol lineal els edificis es distribueixen als costats d'una via de circulació, i donen així una forma allargada a la trama urbana. Plànol irregular: té carrers de diferents dimensions i traçats, sense ordre ni planificació. Urbanització del planeta: el creixement urbà s'ha produït de diferent manera i en diferents períodes segons l'àrea del món. Països desenvolupats: el creixement es va intensificar sobretot a partir del segle XIX i com a conseqüència de la Revolució Industrial. Països en vies de desenvolupament: el creixement urbà ha estat molt posterior, ja que s'ha iniciat a mitjans del segle XX. Aquest creixement ha estat molt ràpid. Les megaciutats: una de les característiques de la urbanització del present segle serà la multiplicitat de megaciutats. El gegantisme de les ciutats serà especialment marcat al Tercer Món, on les ciutats estan creixent desmesuradament a gran velocitat. Als països desenvolupats aquestes grans ciutats continuen, en molts casos, estenent-se i creixent, fent desaparèixer els límits de la ciutat. Tipus de ciutats: La ciutat europea: Europa és un territori fortament urbanitzat on molts dels nuclis urbans tenen un fort pes històric. Estructura de la ciutat europea: el centre és el lloc al voltant del qual s'ha expandit la ciutat, i on es concentra bona part de la vida cultural i lúdica de la ciutat. Al voltant d'aquest centre històric hi trobem zones residencials que es van originar durant el creixement urbanístic del segle XIX, conegudes com a eixamples. Les perifèries de les ciutats europees estan en constant creixement. En aquestes zones la funció residencial es combina amb la industrial. Els problemes de la ciutat europea: un dels principals reptes de la ciutat europea és el de crear ciutats sostenibles. S'han de millorar les planificacions urbanes per tal de disminuir la degradació de zones residencials, i alhora evitar l'especulació sobre el sòl. La ciutat nord-americana: la ciutat nord-americana es basa en planificacions urbanístiques ortogonals i en una presència de carrers rectilinis. Estructura de la ciutat nord-americana: el CBD (downtown) és el centre de les ciutats nord-americanes. L'ús residencial d'aquest centre és molt inferior al de les ciutats europees, i està més focalitzat en les activitats econòmiques i comercials. A l'àrea residencial més propera al centre els residents solen ser de baix nivell adquisitiu. En canvi, a les zones suburbanes hi trobem les classes mitjanes i altes. La gran importància d'aquesta àrea suburbana, on també trobem espais comercials i altres serveis, fa que les ciutats ocupin una gran extensió de territori. Els problemes de la ciutat nord-americana: com que l'automòbil és el transport més utilitzat, la contaminació i les emissions de CO₂ constitueixen un greu problema mediambiental. A part d'aquest problema, també es percep una notable degradació dels barris on viuen grups marginals, a més de la delinqüència urbana. Ciutats del Tercer Món: Ciutats àrabs històriques: aquestes ciutats han crescut al voltant del centre històric, la medina. Presenten un plànol irregular. Ciutats d'Amèrica Llatina: les ciutats que tenen un passat colonial presenten un centre històric amb plànol ortogonal, al mig del qual sol haver-hi una gran plaça central. Ciutats subsaharianes: són ciutats relativament modernes, sovint amb origen en el període colonial. Problemes de les ciutats del Tercer Món: el ràpid creixement de població i la incapacitat de les ciutats per gestionar o absorbir tanta població pobra, ha provocat que aquestes ciutats presentin grans zones marginals i barraquisme. Les ciutats del Tercer Món, a més, sofreixen problemes d'extrema pobresa, altes taxes d'atur, conflictes socials i delinqüència.