Geografia del món grec

Grècia a l’antiguitat

En aquell temps, 27 o 28 segles enrera, el territori habitat per grecs abastava també tota la franja costanera de l’actual Turquia, anomenada Àsia Menor. El territori es dividia en diverses parts.

Orografia

Grècia és un país de relleu irregular. No hi ha grans muntanyes (excepció feta de l’Olimp, que fa quasi 3.000 metres d’alçada), però aquesta irregularitat del terreny provoca unes greus dificultats per afavorir el moviment. És per aquesta raó que la gran majoria de la població es va concentrar a la costa. Aquesta costa, però, és de perfil irregular, molt retallada, formant constants penya-segats. Els rius de Grècia són curts, de cabal irregular. Aquest perfil irregular afavorí que els grecs fossin un poble volcat cap a la mar, essent grans mariners i comerciants, a més a més d’evitar un aïllament estèril.

El litoral es converteix en la font de comunicació natural. Aquesta orientació cap el mar és el que farà que els grecs siguin excel·lents mariners, de manera que no restaran aïllats i podran fer expedicions i colonitzacions en terres força allunyades.

Clima

El clima de Grècia és el propi d’una regió mediterrània. Presenta uns hiverns suaus i humits, amb uns estius càlids i eixuts. Les temperatures són molt temperades i rarament extremes. També trobem altres climes, principalment a les zones més muntanyoses del nord de Grècia, on trobem un clima més de tipus alpí, amb nevades abundoses a l’hivern.

Agricultura, ramaderia i pesca

El cultiu principal de l’antiga Grècia, i base principal de la seva dieta, era la vinya i l’olivera. La manca de grans planures impedia un cultiu extens del blat, aliment bàsic per a l’elaboració de pa. La pobresa de la terra feu que els grecs, molts, haguessin de deixar casa seva i buscar-se la vida emigrant i establint colònies per la Mediterrània.

La ramaderia de l’antiga Grècia es practicava principalment a les zones de relleu més irregular, a l’interior de la Península. Inclou el porc, tot i que és l’ovella i la cabra els animals als quals se’ls hi treu el major suc de cara a l’alimentació. També hi ha bous i cavalls, però pensats més com una ajuda agrícola que no pas com una font d’aliment.

Tot i ser un país amb molta costa, mariner, la pesca no era molt important en la dieta grega.

El territori de la Grècia antiga

El territori es pot agrupar en quatre regions:

Grècia continental: que comprèn les regions situades a la Península Balcànica, i que es poden agrupar segons la seva situació geogràfica:

Peloponès: s’hi accedeix a través de l’istme de Corint. Regions: Acaia. Situada al nord, pàtria dels aqueus. Èlida. Aquí hi ha el santuari d’Olímpia, on es celebraven des de l’any 776 aC. els Jocs Olímpics en honor de Zeus. Arcàdia. Corint.

Argòlida. Situada al nord-est. A l’època micènica van destacar Micenes, pàtria del rei Agamèmnon, i Tirint. A l’època clàssica destacaren Argos i Epidaure, on es troba el santuari d’Asclepi, déu de la medicina.

Messènia, regió annexionada per la força a Esparta.

Lacònia o Lacedemònia, capital Esparta, banyada pel riu Eurotas al peu del cim Taíget (2.407 m.).

Grècia central: és la zona més plana i fèrtil. Regions: Etòlia. Dòrida. Acarnània.

Fòcida: on es troba el mont Parnàs (2.450 m.), residència de les Muses i on es troba el santuari de Delfos, seu de l’oracle d’Apol·lo.

Beòcia: Tebes.

Àtica: Atenes, port del Pireu. Cal destacar la plana de Marató on es donà la victòria dels grecs sobre els perses, i la plana d’Eleusis on es celebraven cultes en honor de Demèter.

Grècia septentrional  (nord):

Epir: on hi trobem el santuari de Dodona.

Tessàlia: plana fèrtil al sud de Macedònia, on es troba el mont Olimp (2.985 m.) seu dels déus. Era la pàtria de l’heroi Aquil·les.

Macedònia: la capital és Pel·la; és la pàtria d’Alexandre el Magne.  Calcídica. Tràcia.

Grècia insular: que està formada per diversos arxipèlags:

illes jòniques, a la mar Jònica: Corcira, Lèucada, Cefalònia, Ítaca (pàtria d’Odisseu) i Zacint.

illes del mar de Tràcia: Tasos, Samotràcia, Imbros i Lemnos.

illes de l’Egeu: les Cíclades (anomenades així perquè formen un cercle: Delos, on nasqueren Apol·lo i Àrtemis, Naxos, Andros, Paros, Míconos, Santorini, Tenos, Melos, Amorgos, Ios,  i d’altres) les Espòrades (que vol dir disseminades) del Nord (Skíazos, Skopélos, Alónisos, Lesbos, pàtria de Safo)  i del Sud (Rodes, Quios, possible pàtria d’Homer, Patmos, Samos, Cos, Icària…). Trobem també dues illes que no formen part de cap arxipièlag: Creta (illa governada pel rei Minos i que era el pare del Minotaure), Eubea (la segona illa més gran, davant de l‘Àtica i Beòcia), etc.

illes del golf Sarònic: Egina, Salamina, Hidra, Poros i Spetses.

Àsia Menor, que ocupava tota la franja costanera de la península d’Anatòlia. Es tracta de territoris colonitzats pels grecs des de principis del primer mil·leni aC. Es dividia en tres regions:

Eòlia al nord, on podem trobar Troia.

Jònia al centre, on trobem les ciutats de Pèrgam, Milet, Efes i Halicarnàs. Aquesta és la regió on naixerà la medicina, la ciència, la filosofia i la història.

Cària al sud. On trobem les ciutats d’Halicarnàs (tot i que va passar a ser part de la Jònia) i Cnidos.

Grècia colonial (ja hem vist la classificació en un altre apartat, però aprofitem per repassar):

al nord: Calcídica i Mar Negra.

a Tràcia: Quersonnès, Hel.lespont, Propòntida, Pont Euxí.

a la Magna Grècia: l’illa de Sicília i el sud d’Itàlia.

Les costes mediterrànies d’Àfrica.

a la Mediterrània occidental: Alàlia, Massàlia, Roses, Empúries, Hemeroscopeíon.