Gèneres periodístics i estructura informativa

Periodisme d'investigació:

Consisteix en investigar un tema per tal de contrastar informacions, les quals poden partir de una filtració.

Filtracions:

És informació que està subjecta a algun tipus de secret o reserva. És proporcionada per fonts de primer ordre però s'ha d'analitzar convenientment.

Agència de notícies:

Les agències d'informació són empreses o organismes que subministren continguts per als mitjans de comunicació (notícies, reportatges, cròniques, articles d'opinió, fotografies, àudios, vídeos).

Gèneres periodístics

Informació (0% opinió del periodista)

El seu objectiu és donar dades d'un fet d'actualitat sense fer cap concessió a l'opinió del periodista, tot això sense subjectivitat. - NOTÍCIA - Entrevista informativa.

Interpretació (pot haver opinió):

Explicar, analitzar aportant el màxim de dades sobre un fet. Donant diverses versions diferents un fa la seva pròpia interpretació. REPORTATGE, CRÒNICA, Entrevista de personalitat.

Opinió (100% opinió del personatge):

Afirmar el que un pensa. EDITORIAL, COLUMNA, Bitllet, article de fons, vinyeta, etc.

La piràmide invertida i les 6W

WHAT – WHO – WHY – WHEN – WHERE – HOW

Titular:

El conjunt d'avanttítol, títol i subtítol és el que s'anomena titular, titulars o titulació. Així, doncs, quan es fa referència al titular ens referim al conjunt d'elements de la titulació.

Lead:

Representa el que és més destacat de la notícia en molt poques frases. En català també es diu entrada o entradeta o lid.

Cos de la notícia:

Es comença a desenvolupar el cos de la notícia amb la idea de continuar mantenint l'atenció del receptor.

Entrevista

La podem tractar com a font d'informació o com a gènere periodístic. Podem valorar diferents factors: - Què diu l'entrevistat: entrevista informativa, estil clar i concís, no literari. - Qui diu alguna cosa: entrevista de personalitat, estil propi del entrevistador.

Entrevista informativa: què diu l'entrevistat

L'estructura d'aquest tipus d'entrevista es caracteritza per les següents característiques: Un titular, que acostuma a ser una frase destacada. Una presentació o entrada, Desenvolupament amb les preguntes, Tancament: comentari, última resposta.

Entrevista de personalitat:

Qui diu alguna cosa. L'objectiu és mostrar l'essència del personatge. La seva interpretació és la següent: informació + opinió del periodista.

L'estructura d'aquest tipus d'entrevista és molt variable, en funció del format. L'ordre no és sempre cronològic, pot aparèixer una edició, això pot provocar una modificació del missatge que vol dir l'entrevistador. En aquest cas la rellevància del presentador pot influir en l'entrevista.

Qüestionari

Entrevistes fetes amb preguntes tancades, les quals fas les mateixes a cada entrevistat. Això permet veure les diferents respostes a una mateixa pregunta.

Reportatge

Notícia ampliada, molt més treballada i aprofundida, amb major nombre de fonts i testimonis personals. Periodisme d'investigació.

Segons la estructura

Reportatge de fets (Fact Story)

És una visió estàtica d'un fet ja acabat. És una visió des de fora. És útil per descriure fets simultanis, no la seva evolució en el temps. Es presenta primer un fet, segon un altre, tercer un altre, el darrer de tancament, no tenen perquè seguir un ordre cronològic.

Reportatge d'acció (Action Story)

És una visió dinàmica dels fets des de dins, seguint la seva evolució temporal. És útil per explicar uns fets que passen una vegada en el transcurs del temps. Es presenta amb un plantejament inicial, més l'ambient, els fets, el tancament.

Reportatge de cites (Quotes Story)

És la presentació d'una entrevista, segons els autors abans esmentats. Una de les diferències entre reportatge de cites i entrevista és que en el report poden haver-hi cites de més d'una persona que reafirmen el que explica el periodista.

Reportatge curt (Follow-up Story)

Es fa servir per actualitzar un tema que fa temps que no sortia. Es presenta en tres blocs, un primer que dona dades d'actualitat, un que recorda el background i un darrer bloc amb els detalls secundaris de la notícia.

Crònica

Model de relat d'esdeveniments: ofereix dades acompanyades de la visió personal de l'autor i explica els fets com una seqüència temporal.

Gèneres d'opinió

Vehiculen una opinió. Cal distingir entre opinió explícita (gèneres d'opinió) i opinió implícita (tots els gèneres). Funció: crear un parer favorable o desfavorable sobre un fet. Influir positivament o no en la consciència de l'opinió pública. Darrera una opinió hi ha una ideologia. Els mitjans han de distingir informació d'opinió.

El comentarista:

És testimoni directe d'uns fets. Els interpreta, relaciona, busca referents i emet judicis.

El periodista:

Segueix unes normes deontològiques. Fa comprovacions, busca diferents angles i dona un context a la informació.

Editorial:

Expressa el criteri del mitjà sobre els fets més destacables. Ofereix el punt de vista institucional i per tant, la redacció s'afecta d'un cert protocol. Llenguatge més formal i menys personal. Té com a finalitat influir en l'opinió pública. Estructura en tres parts: Introducció informativa on s'avança el tema. Segona part interpretativa on s'exposen arguments i interpretacions. Conclusions per tancar el text.

Article d'opinió:

Gènere on de manera personal s'interpreta, informa, analitzen els esdeveniments i s'estableixen unes tesis que després queden constatades. L'article és el gènere menys confidencial i menys actual. Té com a finalitat despertar la consciència crítica dels lectors a través de l'anàlisi i la interpretació en detall d'un tema. Visualment es caracteritza per la seva extensió, més llarga que una columna. Estructura: Proposició general que explica el tema i introdueix el text, Detalls del tema, Anàlisi i Comprovacions, Conclusions, conseqüències i posicionament.