Gèneres Literaris: Poesia, Romanticisme i Autors Catalans

Els Gèneres Literaris

Què és la literatura?

DIEC2:

• Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
• Producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.
• Activitat intel·lectual centrada en l'estudi de la producció literària.
• Conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), destinades a un determinat públic (literatura infantil), etc.

Els Gèneres Literaris

Un gènere literari és un concepte que permet classificar les produccions literàries segons l'estructura i el contingut.

Els 3 grans gèneres són:

• Poesia
• Teatre
• Narrativa

Evolució dels Gèneres Literaris

La classificació tradicional dels gèneres la devem a Aristòtil (s. IV aC):

• Èpica: narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica.
• Lírica: poesia en què predominen la subjectivitat, els tons afectius, sentimentals i emotius.
• Tragèdia: composició teatral d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu en què el protagonista és endut cap a la catàstrofe per una passió o per la fatalitat.
• Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia.
• Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç, i per la seva intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica.

Com es pot observar, aquesta classificació feia referència més a aspectes de contingut que no pas de forma.

Poesia

Segons el DIEC:

Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.

"La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d'insospitada" Joan Brossa

"La poesia és joc, però també foc; recerca, però també gràcia; coneixença, però també transcendència. En el fet poètic (en la inspiració), la pròpia llengua esdevé per al poeta una llengua estrangera que el condueix més que no pas la condueix ell." Carles Riba

Característiques

• Gènere literari en el qual s'expressen sentiments, experiències emocionals de l'autor, etc.
• Es val d'un llenguatge complex i elaborat (el significat no és evident).
• Fa possible l'expressió de la intimitat i el jo poètic.

Elements Bàsics

• Vers: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme.

En català només s'ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada.

Els versos poden ser:

• D'art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula.

Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) [Vicent Andrés Estellés]

• Tetrasíl·labs
• Pentasíl·labs
• Hexasíl·labs
• Heptasíl·labs
• Octosíl·labs

• D'art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula.

Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) [Ausiàs March]

• Enneasíl·labs
• Decasíl·labs
• Hendecasíl·labs
• Alexandrins

Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor

J. Salvat-Papasseit

Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor

!!!Cal tenir en compte els fenòmens de contacte vocàlic:

• Sinalefa: uneix en una sola síl·laba dues vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones).

Ets eixida del son com el mar. Tota humida

Marià Manent

• Elisió: supressió d'una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.

La nit sense esma camina

Josep Carner

• Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.

És el seu plor o era l'aigua

Josep Palau i Fabre

• Ritme: a partir de la repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones.

Peus rítmics: formats per la combinació de dues síl·labes (ritme binari). És a dir, tota paraula que diem té un accent marcat cada dues síl·labes (binari) o cada tres (ternari).

Mireu la bona gent que torna massa d'hora

A T /A T/ A T/ A T/ A T/ A T/ A

• Rima: És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:

• Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica.

Un jersei i uns pantalons a

que corrien per la prada b

hi van fer una ensopegada b

que s'hi van deixar els mitjons. a

Miquel Desclot

• Assonant: quan sols es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica.

La lluna quieta en el cel -

és un rodolí de llanda. a

Li cau el moc gota a gota -

pobra lluna refredada! a

Enric Soler i Godes

La rima també es classifica en:

• Masculina: si l'accent final del vers recau en un mot agut: amic, trobador.
• Femenina: si l'accent final del vers recau en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima.

Altres classificacions de rima són:

• Rima interna: es produeix entre paraules d'un mateix vers:

Salvem esculls entre cants i reülls

• Versos sense rima: versos que no rimen.

M'agrada la noia rossa

dels llavis pètals de rosa

• Versos blancs: versos que no rimen, però que tenen altres particularitats mètriques.

Estrofisme:

Els versos es combinen a partir d'estrofes, les quals poden ser:

• Isosil·làbiques: versos amb el mateix nombre de síl·labes.
• Anisosil·làbiques: amb versos amb diferent nombre de síl·labes.

Segons el nombre de versos que tenen les estrofes poden ser:

• Apariat: 2 versos amb rima consonant

Ex: rodolins, refranys.

• Tercet: 3 versos d'art major o menor, rima consonant i esquema variable.
• Quartet, quarteta: 4 versos d'art menor o major amb rima consonant.

abba / abab

• Quintet: 5 versos d'art menor o art major i rima consonant, enllaçats almenys per dues rimes consonants diferents.

Esquema: variable

• Sextet: 6 versos d'art menor o major i rima consonant enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents (esquema variable).
• Octava: 8 versos d'art major que presenta dues variants:

• Cobla: 8 versos d'art major i consonant.

ABBA CDDC creucreuada

ABAB CDCD cadenoencadenada

ABBA CDCD cadenocreuada

ABAB CDDC creuencadenada

• Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant.

ABAB ABCC

• Dècima: 10 versos d'art menor.

abbaaccddc (espinela)

• Sonet: 14 versos d'art major (decasíl·labs o alexandrins), generalment formats per dos quartets i dos tercets.
• Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs. (Versos senars no rimen. Versos parells sí rimen).

Romanticisme

Decadència

Renaixement i Il·lustració: DECADÈNCIA

Factors negatius:

• Afebliment de la personalitat política
• Davallada d'obres literàries
• Situació diglòssica entre els agents culturals

Nom creat pels intel·lectuals de la Renaixença.

Factors del període:

• Castellanització de la cort (unió Catalunya i Castella).
• Política unificadora dels Àustries.
• Decret de Nova Planta (1716): absolutisme monàrquic.

Context històric

S. XIX

• Època de grans canvis: de l'Antic Règim al Règim liberal (a partir de la Revolució Industrial).
• Els burgesos impulsen el moviment de la Renaixença.

RENAIXENÇA

Període: 1833-1877.

Impuls a la producció literària culta en llengua catalana.

L'impuls va ser regit per la conscienciació nacionalista.

Origen: a partir de la publicació (1833) del poema d'Aribau "La pàtria".

Una causa del moviment va ser el romanticisme.

El Romanticisme

• El romanticisme és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes.
• Sorgí a Alemanya (final s.XVIII)

El Romanticisme a Catalunya

El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la Renaixença (2a meitat del s. XIX).

Es va dur a terme:

• La recuperació de la llengua i la literatura catalanes.
• El moviment, tot i ser bàsicament literari esdevingué polític fins a convertir-se en una font pel catalanisme.

La revista "Europeo" (Bcn 1823-1824) va introduir les bases del moviment.

"Diario Europeo". Article Luigi Monteggia:

«El carácter principal del estilo romántico propiamente dicho consiste en un colorido sencillo, melancólico,sentimental, que más interesa al ánimo que a la fantasía». Quien haya leído "El corsario" y "El peregrino", de Lord Byron; el "Atala" y el "Renato", de Chateaubriand; el "Carmañola", de Manzoni; "María Stuard", de Schiller, tendrá una idea más adecuada del estilo romántico de lo que podamos dar nosotros en abstracto».

S'hi afirma que Walter Scott és «el primer romántico del siglo».

Característiques:

• Originalitat i imaginació en la creació.
• Artista = ésser superior.
• Exaltació de la natura i el paisatge.
• Insatisfacció de la realitat propera i recerca d'una evasió:

• Passat (edat mitjana)
• Llocs exòtics.

• Temes: melangia i mort.
• Ús del mite i el símbol.
• Exaltació dels valors culturals i nacionals.

• Atracció:

• Foscor
• Caos
• Agitació i irracionalitat

Estil caracteritzat per l'ús de recursos expressius:

• Hipèrboles
• Antítesis plenes de violència
• Frases inacabades (punts suspensius)
• Canvis estròfics i mètrics dins una mateixa composició
• Victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Conscienciar la gent de la identificació: llengua-nació.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors que recuperessin els gèneres literaris.
• Impulsar el paper de les institucions i crear noves entitats.

JOCS FLORALS

1r moment:

Certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, instituïts a Tolosa de Llenguadoc (1324-1484)

2n moment:

• 1859: època en què es tornen a celebrar.
• Temes: pàtria, fe, amor
• Cronologia

• 1859-1879: motor de la Renaixença
• 1880-1899: noves generacions
• 1900-1910: noves estètiques
• 1911-1936: distanciament dels responsables de les estructures oficials: rebuig de les normes ortogràfiques.
• 1936-1939: supressió a causa de la Guerra Civil.
• 1941-1977: se celebren una part en el país (clandestinament) i una altra part a l'exili.
• 1978: es tornen a celebrar a Barcelona.

Què van propiciar?

• Aparició de noves generacions d'autors.
• Recuperació dels gèneres literaris.
• Creació d'una infraestructura editorial al voltant d'un públic consumidor de literatura catalana.

Lema: Pàtria, Fe i Amor

Premis:

• Poesia patriòtica: englantina d'or.
• Poesia religiosa: viola de plata i d'or.
• Poesia amorosa: flor natural.
• Guanyador dels 3 premis: mestre en gai saber.

AUTORS

Europeus:

• Goethe (alemany)
• Hugo (francès)
• Shelley (anglesa)
• Byron (anglès)
• Bécquer (espanyol)

Catalans:

• Bonaventura Carles Aribau
• Serafí Pitarra
• Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer

Neix a la plana de Vic al 1845.

Ingressà a un seminari al 1855.

Es va interessar de seguida per la poesia.

Al 1965 va participar per primer cop als Jocs Florals i hi va obtenir 2 premis.

Va representar la recuperació de la poesia culta en català

Obres:

• Poesia:

• Èpica:

• Atlàntida (1877)

Barreja història i mitologia a través dels temes de:

• El descobriment d'Amèrica
• L'enfonsament de l'Atlàntida

Colom (nàufrag) contacta amb un ermità que li explica com va desaparèixer el continent. S'intueix que ell descobrirà Amèrica.

• Canigó (1886)

• Connecta amb els orígens llegendaris de Catalunya.
• Narra les gestes del comte Tallaferro contra els moros que arriben a Catalunya.
• Protagonista: Gentil (fill de Tallaferro), el qual abandona el seu lloc de guàrdia per una fada.
• La natura descrita és sublim i serena.

• Lírica: connecta amb les arrels populars.

• Poesia patriòtica

Pàtria (1888)

Aires del Montseny (1901)

• Poesia religiosa

Cants místics (1879)

Flors de calvari (1896)

• Prosa

• Excursions i viatges (1887)
• Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889)
• Rondalles (1905)