Gènere, Exclusió Social, Interculturalitat i Educació

UF5: Gènere i Desigualtat

El sexe es concep com una variable complexa que inclou gens, genitals, cervell i hormones. El sexe biològic es forma durant els processos de sexuació prenatals. A més, hi ha una dimensió psicosocial del sexe anomenada gènere, que inclou les característiques socioculturals associades als mascles i femelles.

El gènere és una construcció social que es transmet a través dels processos de socialització, permet el reconeixement social i la construcció d'una identitat. Es basa en diferències biològiques, però es desenvolupa mitjançant atributs culturals. Els estereotips de gènere són idees preconcebudes sobre com han de ser i actuar homes i dones. Els rols de gènere són normes socials que defineixen comportaments apropiats per a homes i dones. La socialització de gènere és el procés pel qual s'interioritzen valors i normes de gènere.

Àmbits de Desigualtat

• Treball: Hi ha una divisió sexual del treball amb segregació vertical i horitzontal, sostre de vidre, terra enganxós i altres barreres per a les dones.
• Política: Hi ha una baixa representació femenina i masculinització dels àmbits polítics.
• Mitjans de comunicació: Les representacions mediàtiques sovint mostren les dones com a objectes de desig.
• Educació: Hi ha desigualtats en accés, tipus d'estudis i resultats acadèmics.
• Violència masclista: Inclou diversos tipus de violència contra les dones, incloent-hi micromasclismes.

El gènere és considerat una estructura social que genera estratificacions i influència en com neixen, creixen i es socialitzen les persones. Les estructures poden ser modificades per l'acció humana, però no es poden evitar totalment. Les desigualtats de gènere es produeixen, mantenen i reprodueixen a nivell individual, en les interaccions i a nivell macro (institucional). Els règims de gènere són el conjunt de relacions de gènere dins les institucions que perpetuen desigualtats. Cada institució té els seus propis règims de gènere que solen reflectir la cultura i la societat en què estan inserides, i poden canviar amb la societat.

La Interseccionalitat

La interseccionalitat va sorgir com una resposta a les limitacions d'analitzar el gènere com una única categoria. Cada persona té una identitat formada per diverses característiques que es poden considerar eixos de desigualtat, com ara raça, ètnia, estatus legal i orientació sexual. Aquestes dimensions no són independents, sinó que convergeixen per estructurar les condicions de desigualtat.

UF6: Exclusió Social i Pobresa

L'exclusió social és una condició que resulta d'un procés dinàmic en què es combinen i multipliquen factors de vulnerabilitat social, limitant la capacitat d'una persona per desenvolupar-se i accedir al sistema de protecció social. A diferència de la pobresa, l'exclusió social no només implica manca de recursos econòmics, sinó també factors personals com gènere, edat, origen, discapacitat, etc., i factors estructurals com el mercat de treball, les polítiques públiques i les xarxes socials.

Conseqüències de l'Exclusió Social

• Marginalització econòmica: Dificultat per accedir a llocs de treball estables i ben remunerats, dependència dels sistemes de protecció social i precarietat financera.
• Limitacions educatives: Accés limitat a l'educació i la formació, la qual cosa perpetua el cicle de pobresa i exclusió.
• Problemes de salut: Accés insuficient als serveis sociosanitaris, que pot agreujar problemes de salut i crear una espiral de vulnerabilitat.
• Aïllament social: Dificultats per establir relacions socials estables i participar en la comunitat, la qual cosa pot conduir a la solitud i a una manca de suport social.

La Pobresa

La pobresa és una desigualtat econòmica entre persones i grups que viuen en el mateix context social i econòmic. És un fenomen social estructural que deriva de la manera com està organitzada la societat i com ofereix o no possibilitats per satisfer les necessitats bàsiques de les persones.

Conseqüències de la Pobresa

• Inseguretat econòmica: Ingressos insuficients per cobrir les necessitats bàsiques com l'alimentació, l'habitatge i la salut.
• Desigualtats educatives: Accés limitat a una educació de qualitat, la qual cosa redueix les oportunitats de millorar la situació econòmica.
• Salut precària: Manca d'accés a serveis sanitaris de qualitat, que pot resultar en problemes de salut crònics i un menor benestar general.
• Desemparament social: Limitacions per participar en la vida social i comunitària, augmentant el risc d'aïllament i marginalització.

Conclusió

La desigualtat social, l'exclusió social i la pobresa estan interconnectades i tenen greus conseqüències per a les persones. La desigualtat crea una jerarquia social que restringeix l'accés a drets i oportunitats. L'exclusió social amplia aquesta problemàtica afectant múltiples aspectes de la vida d'una persona, mentre que la pobresa se centra en la manca de recursos econòmics. Totes aquestes condicions contribueixen a una vida menys plena i menys segura per a les persones afectades, perpetuant cicles de vulnerabilitat i desavantatge social.

UF7: Hospitalitat, Tolerància i Integració

Pel que fa a l'hospitalitat i la tolerància, hi ha una contraposició de dos conceptes comuns: la tolerància, que implica una acceptació condescendent, i l'hospitalitat, defensada per Jacques Derrida, que es basa en el respecte i el compromís amb l'altre, acceptant-lo incondicionalment malgrat les diferències.

Models d'Incorporació

• L'assimilació cultural: Es basa en la idea d'igualtat a través de l'adopció total dels valors i normes de la societat dominant, buscant la uniformització cultural i suposant una adaptació unilateral dels immigrants.
• El melting pot: Proposa la fusió cultural, on totes les cultures contribueixen a la nova societat, com en els casos dels Estats Units i Austràlia.
• El multiculturalisme clàssic: Implica un marc jurídic restrictiu sobre immigració i separació entre comunitats ètnico-culturals, reconeixent la diversitat cultural però des d'una perspectiva majoritària.
• El multiculturalisme pluralista: Es basa en el respecte i la protecció de la diversitat cultural dins d'una comunitat compartida, pressionant per l'assimilació en àmbits públics com el treball i l'educació.
• L'interculturalisme: Reconeix i institucionalitza les diferències culturals, buscant una nova síntesi cultural plural i destacant els drets i obligacions compartits en una ciutadania comuna.

La Integració

La integració es pot entendre com un procés d'equiparació legal dels drets de les persones immigrades amb els de la població local, assegurant accés igualitari als béns, serveis i participació social.

• La integració plural: Implica un procés bidireccional que busca la igualtat en tres àmbits: funcional, moral i simbòlic, amb elements clau com la llengua, la feina i les xarxes socials mixtes.
• La integració sociocultural: Abasta dues dimensions: l'estructural, que inclou drets bàsics com l'habitatge i l'educació, i la sociocultural, que implica l'intercanvi d'actituds i comportaments.

L'Adaptació

L'adaptació és crucial en el procés d'integració, destacant l'adaptació psicològica, que abasta el benestar personal i cultural, i l'adaptació sociocultural, que implica la capacitat de funcionar en un nou entorn cultural.

• El biculturalisme: Implica l'adopció de dues cultures.
• L'aculturació: Suposa la pèrdua d'elements culturals propis a favor d'una cultura imposada.

J.W. Berry proposa un model bidimensional d'aculturació que inclou el manteniment cultural i el contacte i participació en la societat d'acollida.

La idea d'acomodació mútua descriu l'equilibri en la convivència entre les societats d'acollida i els grups d'immigrants, acceptant la interrelació entre pobles culturalment diversos dins d'una mateixa societat. En conclusió, la integració és l'opció més adaptativa en qualsevol cultura.

UF8: Educació Intercultural

L'educació intercultural reconeix les diferències culturals com una realitat valuosa i inevitable, respectant i aprofitant la diversitat en lloc d'homogeneïtzar o segregar. Promou una societat que acull les minories culturals i ofereix una educació que reconeix la identitat cultural dels alumnes, afavorint les competències interculturals i facilitant el diàleg i la solidaritat.

Una Institució Educativa Intercultural

Una institució educativa intercultural busca conciliar diversitat i unitat social, estimular l'autoestima cultural dels alumnes, valorar les diferències i trets comuns entre cultures i satisfer les necessitats dels alumnes segons els seus orígens.

L'educació intercultural també promou la inclusió social per a tots els participants, reconeixent que tothom té necessitats educatives i que aquestes poden portar a més segregació i desigualtats. L'acció educativa intercultural es basa en la singularitat, les necessitats educatives i les potencialitats del grup com a eina educativa. La sensibilitat intercultural és essencial per a una competència intercultural eficaç i inclou l'autoconcepte, l'obertura de ment, l'absència de prejudicis i la relaxació social.

El Model de Desenvolupament de la Sensibilitat Intercultural

El model de desenvolupament de la sensibilitat intercultural implica un canvi d'una perspectiva etnocèntrica a una etnorelativa, valorant les diferències culturals.

La Competència Intercultural

La competència intercultural inclou coneixement intercultural, sensibilitat intercultural i competència intercultural, i és la capacitat de comunicar-se i conviure adequadament en societats diverses. Les competències interculturals essencials són el vincle, el respecte, la identitat, l'adaptació, veure els altres i escoltar. La descentració és clau, ja que implica sortir de la pròpia perspectiva i veure les coses des d'una òptica diferent.

Els Tres Processos Clau en la Competència Intercultural

Els tres processos clau en la competència intercultural són la descentració, l'aproximació al punt de vista de l'altre i la negociació i mediació.

Millora de la Comunicació Intercultural

Per millorar la comunicació intercultural es recomana l'escolta activa, fer preguntes obertes, valorar els punts forts de l'altre, emetre missatges assertius, resumir sense judicis de valor, comunicar-se de forma descriptiva i utilitzar conscientment el llenguatge no verbal.

Normes per Facilitar la Comunicació Intercultural

Les normes per facilitar la comunicació intercultural inclouen evitar interpretacions automàtiques, deixar de banda el propi marc de referència, explicar el que és obvi, escoltar i fer preguntes necessàries, qüestionar pensaments preconcebuts, compartir i debatre judicis de valor i posar el focus en les solucions en lloc dels problemes.