Tres Generacions de Mundetes: Amor i Història a Barcelona

Mundeta Jover

Dades personals: Mundeta Jover va néixer el 1876 a Siurana, Tarragona. Prové d'una família pagesa enriquida amb l'exportació d'avellanes. És una dona amb una forta personalitat, per aquest motiu és l'exemple a seguir de la seva filla. De jove era molt bonica, tenia una pell molt delicada, molt blanca, i el seu cabell era fort i llarg. Es va casar amb en Francisco Ventura el 8 de desembre de 1894, un home ensopit i desapassionat amb qui va tenir la seva única filla, la Mundeta Ventura. Ara és una dona frustrada, ja que no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana. Es debat entre la recerca de l'amor ideal i els remordiments i els dubtes que la turmenten a causa de la formació religiosa i moral que ha rebut. Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat. Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant, Víctor Amat, que tampoc respondrà a les seves expectatives. Per estar amb la seva relació clandestina va al barri del Raval, al parc de la Ciutadella i a la Barceloneta.

Època

La Mundeta Jover escriu en el seu diari des del dia 6 de desembre de 1894 fins al 2 de gener de 1919. També viu diferents esdeveniments històrics com són: la guerra de les colònies (1898), la incorporació de Gràcia a Barcelona (1898), el tramvia elèctric a Gràcia (1899), la guerra d'Àfrica (1909), la Setmana Tràgica (1909), la Gran Guerra (1914-1918) i la vaga general (1918).

Espais quotidians

Siurana (la seva infantesa), París (viatge de noces el 12 de desembre de 1894), barris de Gràcia i l'Eixample (Barcelona), Valldoreix (estius), Liceu, Núria (Rambla), parc de la Ciutadella. El personatge de la Mundeta Jover és caracteritzat per les seves pròpies reflexions sobre el marit i el casament, sobre el viatge de noces, el rebuig de Gràcia i la mediocritat de la seva vida.

Mundeta Ventura

La Mundeta Ventura va néixer el 1909 a l'Eixample de Barcelona i és filla de la Mundeta Jover i en Francisco Ventura. La seva infantesa i joventut la va passar a l'Eixample de Barcelona, i als estius marxava a Valldoreix. És una dona bleda (no està al cas dels esdeveniments que passen), poruga i submisa, primer dependent de la seva mare (a qui admira però no entén) i després del marit, en Joan Claret, amb qui es va casar el 1938. Aquests tenen un secret, i és que la nit de noces en Joan va descobrir que la seva dona no era verge, cosa que no li va perdonar mai. Van tenir quatre fills: Sílvia, Nasi, Mundeta Claret i Gèlia. La Mundeta té diferents amistats: la Kati (bibliotecària que se suïcida el 1939), la tieta Sixta i la Patrícia Miralpeix. La Mundeta Ventura es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona fatal i enigmàtica (Greta Garbo). El fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un dels pocs instants en què té veu pròpia. El seu primer amor, acabat tràgicament (se suïcida), va ser amb el seu amant Ignasi Costa, amb qui va perdre la seva virginitat.

Esdeveniments històrics

Vaga de la Canadenca (1919), proclamació de la República (1931), fets d'Octubre (1934), Guerra Civil (1936-1939), explosió del camió de trilita al Coliseum (17 de març de 1938).

Llocs quotidians

Barri de l'Eixample, Valldoreix, el Núria (Rambla, berenars de xocolata amb melindros), Glaciar, La Valencia (sandvitxos).

Llocs d'amagat

Voltants de Valldoreix, carretera de l'Arrabassada, Rambles, bar Tostadero i el barri del Raval.

Aquest personatge és construït amb els procediments següents:

1. Pel que els altres diuen, ja que tothom opina sobre ella; la seva mare diu que la seva filla és lletja i trista, té uns solcs a la cara que la fan escarrinsada i els ulls sortints. En Joan diu que és una beneita i una bleda. Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una nena quan es queda embarassada, vol tenir un fill perquè pensa que ells ho tenen més fàcil per sortir endavant, ja que, segons ella, les nenes són unes bledes.
2. Pel seu capteniment en moments històrics molt importants: Viu els esdeveniments de manera superficial; contrast entre la seva percepció i el que l'envolta. S'interessa per la política a partir de la proclamació de la República. La recerca del marit per les runes del bombardeig marcaran un canvi; en un primer moment sent que les cames li fan figa i més tard tot el contrari.

Mundeta Claret

La Mundeta Claret va néixer el 1949 a l'Eixample de Barcelona, va estudiar en un col·legi de monges i més tard va a la Universitat de Barcelona. És el personatge amb l'anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. Pertany a la mateixa generació que l'autora (entre els anys seixanta i els setanta). Té una personalitat complexa i contradictòria; en aparença és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als condicionaments socials i morals, però en realitat també és una dona que depèn d'un home, i que viu presonera d'una relació que la fa infeliç, en la qual no pren mai la iniciativa. És una persona tímida, insegura, amb un concepte d'ella mateixa no gaire positiu. Aquest es portarà al límit en l'episodi en què exerceix la prostitució (a partir que la Mundeta s'adona que en Jordi ha estat al llit de l'Anna, la seva amiga, ella marxa i ven el seu cos a un altre home). A partir d'aquest moment, la Mundeta inicia un canvi.

Esdeveniments històrics

Assemblea constituent (la policia entra a la universitat), Caputxinada (1966), tancament de la Universitat de Madrid. Ella participa en els fets.

Llocs quotidians

Barri de l'Eixample, Universitat de Barcelona, bar estudiantil (plaça Universitat), Jazz Colón, Montjuïc, Tibidabo.

Llocs d'amagat

Carretera de Sarrià, meublé (plaça Lesseps), Ripoll.

És un personatge caracteritzat a través de dos procediments:

1. Pels elements que l'envolten i que podrien ser comuns als membres de la seva generació: manera de vestir, pòsters, cançons de Bob Dylan i els Beatles, i per la manera de relacionar-se.
2. Per les contradiccions entre allò que pensa, fa i sent amb el que ella creu que ha de pensar, fer o sentir. Ella no era qui realment pensava que tancarien la Universitat de Madrid, sinó que ho pensava en Jordi. Aquestes contradiccions acompanyen també la relació amb en Jordi, l'Anna, i l'àvia, personatges que admira però que també rebutja.

A diferència de les altres dues Mundetes, aquesta sí que participa en els esdeveniments històrics de la seva generació.

Les tres dones tenen força punts en comú: són somiadores, el motiu de la seva vida és la recerca del veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i són dones que se senten molt soles. A més, són conscients de les limitacions que es deriven del fet de ser dona.