Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a Hispània
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,06 KB
Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a l'Antiga Hispània
El text següent és un fragment del llibre "Epítome de les històries Filípiques" de Pompeu Trogo, citat per Marc Junià Justí en la seva obra. Pompeu Trogo és conegut per la seva història de l'ascens i la història de la monarquia macedònica, tot i que Justí en fa una antologia, no un resum fidel. L'autor analitza com el poble d'Hispània va ser civilitzat per un rei criat en la naturalesa i com un rei, inicialment hostil, acaba sent impactat per la grandesa d'aquell a qui havia intentat matar diverses vegades.
Context històric: El Principat Romà
El text s'emmarca en el context històric del període del Principat Romà (segles I i II dC). Durant aquesta època, els emperadors romans van mantenir la ficció de la República, tot i que concentraven el veritable poder polític. August va ser un dels emperadors més importants, consolidant la monarquia imperial i impulsant la cultura romana al seu apogeu. Després de la seva mort, altres emperadors van portar l'Imperi a la seva màxima extensió territorial, destacant figures com Claudi, Trajà i Adrià. Tot i que alguns emperadors com Cal·lígula, Neró i Domicià van intentar imposar un absolutisme imperial, van ser enderrocats a causa de la seva crueltat i despotisme. En general, l'Imperi va ser governat per una sèrie d'emperadors progressistes que van buscar el benefici de Roma i les seves províncies, com Tit, Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli.
La Jurisprudència Clàssica
El text descriu el període de la jurisprudència clàssica (29 aC - 235 dC). Durant aquest temps, la jurisprudència va experimentar un gran esplendor, dividit en tres etapes:
- 29 aC - 138 dC: Divisió de la jurisprudència en dues escoles: els sabinians i els proculeians.
- 138 dC - 193 dC: Caràcter pedagògic i didàctic dels juristes, amb figures com Pomponi i Gai.
- 193 dC - 235 dC: Època de floriment de la literatura jurídica, amb autors destacats com a grans compiladors.
Es detalla la divisió entre els sabinians (conservadors i enemics d'August) i els proculeians (defensors d'August i innovadors en el dret). Es mencionen les diferents formes de legislació sota el Principat, com els senatusconsulta, edicta, decreta, rescripta i mandata, que reflecteixen el poder concentrat en el Príncep i la seva influència en el desenvolupament del dret romà.
Idea Principal: Civilització d'Hispània
La idea principal del text és com el poble d'Hispània va ser civilitzat per un rei, Habis, que s'havia criat en la naturalesa. També es mostra com un rei, Gàrgoris, és impactat per la grandesa d'Habis, a qui anteriorment havia intentat matar diverses vegades sense èxit.
La Llegenda de Gàrgoris i Habis: Valors i Cultura
El text discuteix la possible relació entre la llegenda de Gàrgoris i Habis i els valors i la cultura de l'època. Tot i que la seva historicitat és qüestionada, la llegenda serveix com a transmissora dels canvis de la societat, passant del Dret consuetudinari al Dret escrit. Aquest desenvolupament legal és vist com un pas cap al progrés i l'ordre social.
La narrativa també presenta similituds amb altres llegendes fundacionals de diferents cultures, com Ròmul i Rem, que serveixen per afermar la història popular. S'explora la relació entre l'agricultura i les lleis, destacant la importància del poder polític per garantir la seguretat necessària per al desenvolupament d'infraestructures com els sistemes de regadiu.
A més, s'analitza la possible relació entre la llegenda i els textos d'Estrabó, tot destacant que el nombre de versos pot ser plausible, mentre que l'antiguitat de la història potser és exagerada.