Gargallo i Matisse: Anàlisi de 'El Profeta' i 'La Raia Verda'

El Profeta de Pau Gargallo

Autor i cronologia

Autor: Pau Gargallo

Cronologia: 1933 (guix) / 1936 (bronze)

Context històric i estilístic

Pau Gargallo va emigrar amb la seva família a Barcelona el 1888. Allà va estudiar i es va relacionar amb el grup d'artistes i arquitectes modernistes. Aquest estil va influir fortament en les seves primeres escultures. L'any 1903 va viatjar a París, on es va instal·lar. Va tenir contacte amb les avantguardes parisenques i, més concretament, amb Picasso, fet que va propiciar un canvi profund en la seva obra. Aquesta relació va aproximar l'escultor al cubisme, a l'expressionisme i a l'art primitiu. En aquesta línia, crea escultures a partir de làmines primes de metall, caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

Descripció formal

El Profeta, considerada l'obra principal de l'escultor aragonès, representa la figura humana feta a base de planxes de metall retallades, estructurades al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.

A partir d'aquest eix, s'esdevenen les diferents parts del cos, elaborades totes per mitjà de lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit, de manera que l'aire passa a ser part intrínseca de l'escultura. Aquest buit permet un joc molt interessant de formes còncaves i convexes. Un joc de contrast entre el buit i el volum que aporta a l'escultura una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional.

En aquesta mateixa línia, la presència de les diferents planxes dentades que donen forma als cabells i a les robes confereix al conjunt una major tensió i un gran dinamisme formal.

Finalment, també és interessant destacar com el joc de corbes i contracorbes de les planxes de metall accentua encara més els contrastos de llum i ombra i forma allò que l'escultor va anomenar "volum virtual", és a dir, que pot ser envoltat per l'espectador.

Temàtica

La mística de la figura del profeta es representa per part de Pau Gargallo amb la força derivada d'una extraordinària expressivitat gestual. La seva figura, coberta amb una pell, aixeca amb fermesa el braç dret, mentre que a la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo a causa de la intensa força que desprèn, tant físicament com espiritualment.

Més que un tema religiós, la imatge representa la força de la paraula, el magisteri de la veritat com a camí a seguir. Un camí que, de manera poderosa, ens mostra el personatge amb el seu gest.

L'autor mai va poder veure fosa la seva obra per manca de recursos econòmics.

Models i influències

Pau Gargallo segueix els passos del cubisme pictòric de Picasso superposant els diferents plans de la figura per crear formes subjectives característiques.

En segon lloc, cal remarcar la proximitat que mostra la figura amb els principals expressionistes, tant en la forma com en la sensibilitat. I, en tercer lloc, també s'hi poden descobrir reminiscències de l'art primitiu i d'autors com Brancusi.

Obres del mateix autor

• Petita ballarina

La Raia Verda de Henri Matisse

Autor i cronologia

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1905

Context històric i estilístic

Henri Matisse es va iniciar en el món de la pintura dins de la tradició acadèmica i conservadora, fent nombroses còpies de quadres de mestres clàssics. A partir de 1899, el pintor va començar a experimentar amb tècniques del postimpressionisme (puntillisme) i va mostrar una audàcia cromàtica especial. A partir de 1917 es va establir al sud de França, sobretot a Niça i a Vence, on va pintar escenes quotidianes d'una coloració fluïda i brillant, i va utilitzar la tècnica del découpage.

Al llarg de la seva carrera va il·lustrar diversos llibres, va dissenyar vestuaris i escenaris teatrals i va fer escultures. A diferència d'altres artistes contemporanis, no va representar mai temàtiques desoladores, sinó que cercava en l'art un descans i un equilibri allunyats d'experiències pertorbadores.

Descripció formal

Compositivament, l'aspecte més destacat d'aquesta obra és la pinzellada àmplia de color verd brillant que defineix el front i el nas de la seva esposa, i que d'alguna manera parteix la tela en dues meitats. Amb això, el pintor crea una ombra artificial que li permet traduir la llum natural en colors.

El costat dret, pintat amb tons freds com el verd i el blau, simula la part fosca, mentre que els colors càlids de l'esquerra, com el vermell i el violeta, mostren la meitat il·luminada.

Tanmateix, i malgrat que aquest sigui sens dubte l'aspecte més característic de l'obra, no és l'únic atreviment del pintor. Això, per exemple, s'aprecia en el fet que el dibuix és esquemàtic i geomètric, i la llibertat total en l'ús dels colors i els forts contrastos són els que determinen les formes d'una espècie de màscara, fet que limita el protagonisme de la llum.

Gràcies a aquest contrast, el pintor aconsegueix crear una certa impressió de profunditat, prescindint de les tradicionals lleis de la perspectiva lineal.

És remarcable també el fet que el fons, poc realista i fet per mitjà de diferents zones de colors, rebutja clarament l'harmonia cromàtica tradicional consistent a utilitzar colors complementaris, motiu pel qual l'artista va renunciar a la tècnica del clarobscur. La figura adquireix un modelat pla i una llum que perd bona part de la seva importància.

Finalment, també cal destacar l'ús d'una pinzellada pastosa i àmplia a partir de la qual divideix els diferents plans compositius sense haver de recórrer al dibuix o a la línia.

Temàtica

Matisse va utilitzar una de les temàtiques més tradicionals de la pintura, el retrat, per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista. La seva intenció final no era reflectir fidelment el bust de la seva esposa, sinó que aspirava a transformar-lo supeditant el resultat a la seva pròpia vivència i visió interior de la realitat.

Contràriament al que era habitual fins al moment, els elements pictòrics, principalment el color, són els veritables protagonistes del quadre, per damunt fins i tot de la model.

Models i influències

L'obra de Matisse va sorgir com a resultat d'un procés d'assimilació de certs plantejaments del simbolisme i, sobretot, del postimpressionisme. Del primer va introduir el concepte de no-imitació après a les classes de l'artista Gustave Moreau. També va recollir algunes innovacions postimpressionistes com, per exemple, l'ús d'empastaments gruixuts propi de Van Gogh.

Obres del mateix autor

• La dansa