Ganxos en Ortodoncia: Tipus, Usos i Aplicacions

Ganxos en Ortodoncia

Principis bàsics

Un bon dispositiu ortodòntic removible ha d'estar sustentat per sistemes de retenció òptims. Aquests es realitzaran sempre amb la màxima cura i seguint una sèrie de principis bàsics:

• No han d'interferir.
• No obstaculitzar les erupcions.
• Bona estabilitat.
• Fabricació segons les indicacions de l'autor.
• Poder ser activats.

Anàlisi de zones retentives

És indispensable per fer els ganxos.

• Cares vestibular i bucal quan ja hagi erupcionat.
• Cares mesial i distal quan no hagi erupcionat del tot, preferiblement aquestes cares presents a la vestibular com a zones retentives.

Tipus de ganxos

Fil (0.9-1 mm)

Part terminal del filferro en la zona retentiva per assegurar l'estabilitat.

Bola

Mitjà de retenció complementari.

Bola entre dents a nivell del marge gingival.

“C” Bola

Modificació de la bola. Terminal similar a una C.

Lanceolat Revers (0.7 mm)

Retenció d'extrem individual més eficaç.

Retenció i recolzament semblant a una grapa.

Papallona (0.7-0.8 mm)

Mitjà de retenció d'extrem individual.

Schneemann

Modificació del ganxo triangular.

Aconsegueix retenció a través del triangle. La nansa actua com a ressort.

Doble de Schneemann (0.7 mm)

Part central en forma de "V" i posicionada entre les dues dents involucrades.

Les dues nanses, amb el mateix diàmetre mesiodistal de les peces, són modelades paral·leles a la superfície vestibular d'aquestes últimes.

Dominique (0.8 mm)

Tubs vestibulars.

Trau amb un braç que s'estén cap a la cànula de la banda.

Clip (0.8-0.9 mm)

Tubs vestibulars.

Un trau sobre el paladar a partir del qual es desenvolupa la part terminal del ganxo situat per sota de la cànula de la banda.

Korn

Bandes amb cànules vestibulars.

Trau que permet la inserció d'accessoris per a la tracció, com elàstics o lligadures capaces d'exercir moviments de finalització.

Lucchese

Modificació del ganxo d'Adams.

Afegeix, vestibularment, una illa de resina que envolta les dents per sota de l'equador.

Garanteix retenció i estabilitat.

Stahl (0.6-0.7 mm)

D'extrem individual.

Aprofita la zona retentiva present en l'espai interdental.

Filferro en acer.

Retenció garantida per la nansa.

Avantatge: variació del diàmetre de l'espiral per adaptar-se als diferents espais disponibles.

Jackson

Màxim aprofitament de les zones retentives mesials i distals presents sobre la paret vestibular de la dent.

Amoric

Peculiaritat: la invisibilitat.

Construït sobre la paret bucal de la dent, per sobre del pic de la unió gingival.

Duyzing (0.7 mm)

Aprofita les zones retentives localitzades sobre la paret vestibular de la dent pilar.

Cada filferro en forma de nansa.

Parts superiors posicionades per sobre de l'equador de la dent. Parts inferiors per sota de la línia de l'equador.

“J”

Retenció complementària.

Ha de ser corbat per poder descansar sobre el marge gingival, envoltant la dent d'ancoratge en sentit mesiodistal.

Schwarz (0.7 mm)

Molt important, perquè garanteix una estabilitat més adequada al dispositiu removible.

Millor aprofitament de les zones retentives mesial i distal situades sobre la superfície vestibular de les dents.

Filferro de diàmetre doblat per formar llances posicionades en els espais interdentaris a l'àmbit gingival i per sota de l'equador de les peces en qüestió.

D'Adams (0.7 mm)

Modificació del ganxo de Schwarz.

Sistema de retenció més utilitzat.

Aprofitament apropiat de les zones retentives mesio i distovestibulars.

Senzill i versàtil.

Sense curvatura.

Variacions del ganxo d'Adams

• Espiga única: per a dents erupcionades recentment cap a un costat (p.e.: últim molar).
• Amb ganxo: per adaptar elàstics.
• Espiral vestibular: per a arc extraoral, utilitzant l'aparell removible com a ancoratge.
• Adams doble: units per soldadura.

Arcs labials

Pot ser soldat i englobat a la resina, preservant els teixits tous i especialment els frens. Suport retentiu, element actiu, com a contenció, per guiar els incisius en cas d'expansió, suport per a resorts i petits extrems.

Arc V Simple (0.7 mm)

Més utilitzat, per la seva forma ideal i per la seva naturalesa passiva. Fabricació simple.

Arc Vestibular Simple amb Nanses Verticals en “M”

Útil per lingualitzar o controlar millor els canins.

Arc V Anatòmic (0.7 mm)

Utilitzat en plaques de contenció.

Control vestibular de les dents anteriors.

Gràcies a la nansa reversa, també controla els canins.

A mitja alçada coronal de les peces.

Arc V de Ricketts (0.7 mm)

Utilitzat com a retenidor en dispositius de contenció.

Ideal per al tractament de control post-ortodòntic en peces anteriors.

Amb les dues nanses laterals recolzades sobre els canins.

Arc V amb Retracció Inferior (0.9-1 mm)

Necessari per contenir els incisius inferiors.

Generalment, frega les cares vestibulars de les peces anteroinferiors, per unir-se amb la placa superior, gràcies a les llargues nanses realitzades a l'alçada dels canins superiors.

Arc Retractor de Roberts

Utilitzat per lingualitzar els incisius.

La seva acció és realitzada, després d'haver descarregat la resina palatinament, a través de l'activació de dos traus modelats a l'àmbit dels canins, per sota del pic de la unió gingival.

Arc V amb Resort en Tendeur (1 mm / 0.4 mm)

Constituït per un suport d'1 mm modelat a la regió gingival per sobre dels colls, sobre els quals envolta i solda un resort en davantal de 0.4 mm.

Mitjançant l'activació del resort, lingualitza els elements anteriors.

Arc V amb Resorts en Davantal (0.9 mm)

Aplicat a les plaques de contenció.

Per a incisius en disposició de vano (lleu).

Constituït per un suport (sobre el qual es solden els resorts) realitzat amb filferro i modelat per sobre dels colls de les peces anteriors.

La part activa dels resorts es modelada al llarg de la superfície vestibular dels incisius, per poder efectuar, a través de l'activació oportuna, la futura línguo-inclinació.

Arc Labial Alt de Lourie (1 mm / 0.5 mm)

Instrument terapèutic alternatiu útil per corregir la posició anòmala de les dents de forma individual.

Indicat per a dispositius de contenció en haver finalitzat el tractament ortodòntic.

Constituït per un suport rígid, sobre el qual són soldats resorts modelats en formes diferents sobre la base del desplaçament a ser realitzat.

Correcció gradual i molt precisa.

Arc V Continu

Envolta totes les dents vestibularment.

Indicat per a dispositius removibles de contenció.

Arc V Revestit

Arc vestibular simple recobert vestibularment tant per acrílic, per aconseguir el màxim ancoratge, com per una beina plàstica, per evitar una inadequada fricció.

Els accessoris actius

Els resorts

Utilitzats per al desplaçament de peces dentàries de forma individual.

És possible aconseguir diferents moviments (amb limitacions conegudes):

• Vestibularització i inclinació.
• Mesialització i distalització.
• Extrussió, en alguns casos.

Components fonamentals:

• El segment adherit a la dent.
• El cos elàstic.
• La retenció.

Resort en Zeta Simple (0.5 mm)

Moviment vestibular de forma individual. Modelat en forma de Z.

Resort en Zeta amb Trau

Amb un o dos traus, útils per augmentar l'elasticitat.

Resort en Zeta Doble (0.4 mm)

Variant del de Z simple. Modelat de manera que forma dues Z superposades.

Resort en Trau

Per induir petits moviments en sentit mesial o distal.

Es caracteritza pel trau modelat a la regió palatina, des d'on surt un braç que envolta la dent a corregir.

Resort Oral

Aplicat vestibularment respecte a les arcades.

La seva funció és guiar la dent cap a l'interior de la boca.

Resort Interdentari

Semblants als resorts amb trau, la diferència és la manca de traus entre si.

Resort Recte

Segments de filferro en els quals s'han afegit gotes de soldadura. Moviment vestibular.

Resort en Ballesta (0.6-0.7 mm)

Utilitzat per a la protrussió de les peces anteriors. Té forma de ballesta.

Resort en Bandera

Utilitzat per a la vestíbulo-inclinació dels últims molars.

S'estén més enllà de l'aparell removible sobre la superfície lingual de la dent a corregir.

Resort pel Torque Anterior

S'apliquen als aparells ortopèdics funcionals, sobre els incisius superiors, en combinació amb la tracció extraoral. El seu objectiu és:

• Prevenció de la inclinació lingual dels incisius superiors provocada per la força ortopèdica distalitzant.
• Estabilitzar la placa en sentit contrari horari, oposant-se a la tracció extraoral alta, que és la causa del desplaçament de la placa acrílica superior.

Resort amb Espiga Vestibular

Element elàstic utilitzat per a la correcció de les dents en linguoversió.

La part en contacte amb la dent es troba posicionada vestibularment i té la forma de “8” tombat.

A partir d'aquest es desenvolupa el filferro insertat en l'acrílic a l'àmbit de l'interstici.

Resort Distalitzant de Roberts

Per a regions posteriors.

Constituït per un sistema elàstic que, insinuant-se en l'espai interdentari, indueix el desplaçament de les dents afectades.

Resort en “U”

El seu cos elàstic està representat per una nansa en forma de “U”.

Utilitzat per al tancament de diastemes presents a la zona anterior de l'arcada dentària.

Resort en “S”

Estructura robusta i forma de càliz.

Per a la vestibularització d'una dent de forma individual i també de tres o quatre dents.

Els cargols

La seva funció és, a través del dispositiu removible, efectuar una sèrie de moviments:

• La contracció i l'expansió.
• La mesialització i la distalització.
• La inclinació i la declinació.

No provoca moviments del cos de la dent, sinó només moviments d'inclinació.

Cargol d'acció sagital

Posicionat a l'àmbit dels colls, a expenses de les rugositats palatines, amb el centre en direcció del rafe mig i perpendicularment a l'eix de les dents.

Durant l'activació, l'excursió dels cargols inclou generalment els quatre incisius.

Cargol d'acció transversal

Cargol d'expansió, amb barra de dues guies bilaterals incloses a la resina o en un allotjament tancat.

Funcions:

• Expandir simètricament, en sentit transversal, les hemiarcades dentàries.
• Corregir mossegades creuades monolaterals (afegint a l'estructura base uns plans d'inclinació i un pla d'intercuspidació modelat al sector oposat de contracció).

El cargol es posiciona entre els primers i segons premolars, perpendicularment al pla mig, i preferiblement a prop de la bòveda palatina.

Cargol d'acció tridimensional

L'element actiu està compost per dos cargols conjunts (sagital i transversal) que permeten al dispositiu l'expansió contemporània dels sectors anterior i posterior.

El cargol es posicionarà amb el seu centre en correspondència amb el rafe mig, entre els primers i segons premolars, de tal forma que actuï amb els segments de la placa perpendicularment a les peces dentàries.

Cargol en vano

Expansió asimètrica de l'arcada dentària superior, a través del dispositiu removible.

Expansió diferent de les àrees anterior i posterior de l'arcada superior.

Cargol sectorial

Útils per a la realització de moviments destinats a una o més peces.

Cargol telescòpic

Microcargol utilitzat per al desplaçament de les dents individualment.

Cargol per a l'expansió ràpida del paladar

Cargols especials per induir la diastasi del paladar.