Funcions Familiars i Cicle Vital: Guia per a Pares

Funcions Familiars

Les funcions familiars principals són:

• Atenció, cura i seguretat.
• Afectives.
• Educació i socialització: rol formatiu bàsic en la primera infància.
• Normativa.

Risc d'exclusió social: Existència de vulnerabilitat amb presència i combinació de diferents factors de risc, que dificulten el desenvolupament de les funcions familiars de forma competent.

Cicle Vital Familiar

El cicle vital familiar es divideix en tres etapes:

Etapa I. Constitució (etapa prefilial)

• Elecció de parella i festeig.
• Cohabitació / matrimoni.

Etapa II. Expansió (etapa filial)

• Transició a la maternitat/paternitat (0-3 anys).
• Família amb fills en edat escolar: normes i regles.
• Família amb fills adolescents: diferència de rols i límits.

Etapa III. Reducció

• Meitat de la vida: síndrome del niu buit.
• Últims anys de vida.

Equilibri Familiar

Un bon equilibri familiar es caracteritza per:

• Relacions emocionals satisfactòries i creació de noves.
• Treball productiu i organització diària.
• Actualització de recursos interns (saber canviar d'actitud davant canvis externs).
• Percepció de la realitat sense distorsions.
• Adaptació a l'entorn si és favorable, i modificació si no ho és.

Si la crisi es resol, aportarà experiència i maduració, i serà un factor d'adaptació per a la següent crisi.

Estrès

L'estrès és qualsevol interferència que alteri el benestar mental i físic d'una persona durant períodes importants de temps. Provoca un augment de la producció hormonal (cortisol i adrenalina), de la freqüència cardíaca i la tensió arterial, i del rendiment general del cos.

• Eustrès (+).
• Distrès (-).

Crisi Familiar

La crisi és un desequilibri en una persona o sistema que provoca estrès i dificulta la posada en marxa de les seves capacitats.

Tipus de Crisi

• Imprevisibles: No hi ha previsió, són fets aliens. És important definir els factors estressants.
• Previsibles de desenvolupament (evolució): Conseqüència dels canvis en el cicle vital familiar. Són freqüents i fàcils de predir. Són moments de transició units a un nou rol social i a la pròpia implicació.
• De desemparança: Famílies on un o més membres són disfuncionals o dependents i reclamen cura i atenció a les persones afectades. Això pot esgotar els recursos de la família. Acostuma a passar en moments inicials de malalties, amb persones dependents o amb drogodependències.
• Estructurals: Recurrents, amb tensió entre forces internes de la família. No hi ha detonant ni esforç per comprendre o evitar. Tenen crisi d'aquest tipus famílies disfuncionals o amb violències estructurals.

Resolució de la Crisi

La característica principal és la temporalitat (fins a un nou equilibri). Cal posar en funcionament els recursos cognitius i afectius. Els condicionants per resoldre-la adequadament són:

• Percepció de la realitat.
• Cercar i trobar suport.
• Posar en marxa les capacitats d'un mateix.

Intervenció en Crisi

La intervenció en crisi inclou:

• Ventilació de sentiments.
• Utilització de tècniques reflexives sobre la situació.
• Recolzament.
• Acceptació: tranquil·litzar de forma realista.
• Protecció: pensar solucions amb la persona, escoltar activament, buscar ajuda.
• Validació: demostrar que és efectiva, reforçar mecanismes de conducta positiva.
• Educació: facilitar informació precisa, fomentar l'autoconeixement.

Funció Educativa de la Família

La funció educativa de la família és essencial:

• Grup primari: És el primer grup al qual pertany l'infant i té una influència decisiva. La família és l'entorn on els infants construeixen la seva identitat i, a partir d'aquest, es connecten amb la societat.
• Transmissora de valors i normes: Els infants aprenen valors i normes en la convivència, observant els membres de la família i allò que ells els ensenyen.
• Agent socialitzador: És el primer espai en el qual l'ésser humà percep els altres com a individus i s'integra en el grup. Si la primera socialització és satisfactòria, hi ha més probabilitats de socialitzar-se amb èxit. Si no es desenvolupen les habilitats socials, la integració social pot presentar problemes.
• Agent transformador: La família facilita els primers aprenentatges i consolida els hàbits fonamentals. Inicia la conquesta de l'autonomia, que permetrà a l'infant convertir-se en un ésser independent.
• Reducte de seguretat i confiança: La família ha de facilitar als seus membres un espai de seguretat per desenvolupar les seves potencialitats. En un espai segur, l'infant es comunicarà més fàcilment i no tindrà por d'expressar-se. Els infants que parlen amb els pares amb tranquil·litat callen durant menys temps les situacions d'abús.
• Model de comportament: Els infants perceben els pares com a models per imitar. Amb la imitació de la seva conducta, interioritzen conceptes, normes, regles i valors. Perquè els aprenentatges siguin satisfactoris, cal coherència entre el que els pares pensen, diuen i fan.

Com a model de relació: L'afecte o l'amor facilita l'acció educativa familiar; es pot considerar el motor de les relacions familiars que permet superar exigències i disputes. L'afecte no està renyit amb l'exigència, ja que els infants no sempre saben distingir el que està bé del que està malament, el que és perillós del que no ho és, i el que és útil i adequat per al seu desenvolupament del que no ho és. Les mares i els pares, en el context d'una relació afectuosa, els han de guiar raonadament, però no de manera permissiva, per progressar en aquests aprenentatges.

Estils Educatius Familiars

Autoritari

Centrat en els pares. Comunicació unidireccional i tancada (ordres, restricció de l'autonomia, inhibició). Són habituals els càstigs, les amenaces i les prohibicions sense raonament. Alt nivell d'exigència. Pares poc receptius a les necessitats educatives, sense canvis en les tècniques de disciplina en funció del context, l'edat o altres factors.

Conseqüències educatives

• Nivells d'autoestima, autonomia personal, creativitat i competència social baixos.
• Sentiments de frustració o culpabilitat si no s'acompleixen les expectatives.
• Caràcter passiu i tímid, buscant l'aprovació. Conformisme i submissió.
• Ansietat pel distanciament emocional dels progenitors.

Democràtic

Centrat en els fills. Explicació de les raons de l'establiment de normes, reconeixement i respecte de la individualitat i dels drets dels infants. Negociació amb intercanvis verbals, presa de decisions conjunta intentant fomentar els comportaments positius i inhibir els inadequats. Respecte mutu, cooperació i deures recíprocs, conflictes poc freqüents i lleus.

Conseqüències educatives

• Desenvolupament del sentit de responsabilitat i assumpció de conseqüències dels propis actes.
• Competència social i facilitat d'interacció.
• Actitud de cooperació, de presa de decisions, de respecte per les normes i de treball en equip.
• Desenvolupament d'un autoconcepte realista i positiu, amb autoestima i autoconfiança.
• Elevada motivació d'èxit, manifestada en millors qualificacions escolars.

Permissiu

Estil basat en la tolerància. Control patern molt lax i grau d'exigència molt baix, poc estrictes. Els pares accedeixen fàcilment als desitjos dels fills i són tolerants davant l'expressió dels seus impulsos. Hi ha una protecció excessiva dels fills amb l'objectiu d'evitar-los dificultats. Implicació afectiva i preocupació per les seves necessitats.

Conseqüències educatives

• Dependents, amb dificultats per a l'esforç, poc èxit escolar i frustració.
• Egocèntrics. No tenen autocontrol dels impulsos.
• Alts nivells d'autoestima i autoconfiança.

Negligent

Estil basat en una baixa exigència dels pares, que no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa. No són sensibles a les necessitats educatives, ni hi ha implicació, ni afecte o comunicació. Els pares renuncien a les seves obligacions, sobretot si interfereixen en els seus interessos individuals.

Conseqüències educatives

• Autoconcepte negatiu, amb mancances d'autoconfiança i responsabilitat.
• No tenen gaire sentit de l'esforç, amb un rendiment escolar baix.
• Predisposició a patir trastorns psicològics i desviacions de conducta greus.