Funcions Cognitives: Avaluació, Entrenament i Programes d'Estimulació

Les funcions cognitives i el seu entrenament

4.1 L'avaluació de les funcions cognitives

L’objectiu que es persegueix és establir si el dèficit o trastorn de la persona usuària és resultat d’un deteriorament patològic, ja sigui temporal o permanent, si és manifestació del procés normal d’envelliment o si està associat al trastorn que pateix. Podem determinar el trastorn que pot afectar a certes àrees cerebrals en funció de la forma en què el subjecte executi determinades tasques. Les funcions cognitives també hi ha que tenir en compte l’estat mental i l’àrea emocional.

4.2 Les funcions cognitives en els usuaris

4.2.1 Les funcions cognitives en persones majors

Les característiques de la cognició es modifiquen a mesura que s’envelleix.

• Limitacions perceptives, de coordinació visomotriu que afecten a l’atenció i recepció d’estímuls.
• Pèrdua de memòria, a la llarga pot afectar a les seves relacions socials o a la seva salut.
• Conserven major memòria dels records del passat.
• L’agilitat mental es troba més afectada, no així la intel·ligència cristal·litzada, la que depèn de l’experiència i dels coneixements previs.
• El seu vocabulari i l’expressió solen mantenir-se.

4.2.2 Funcions cognitives en persones amb discapacitat mental

Solen presentar alteracions en les funcions cognitives bàsiques:

• Dificultats de concentració i atenció dispersa.
• Atenció molt selectiva i subjectiva.
• Dificultat o limitació en els processos d’imitació.
• Alteracions en l’abstracció o simbolització.
• Dificultat de compenetrar-se amb altres persones.

En quant al llenguatge i la comunicació:

• Escassa intenció comunicativa i dificultat en habilitats conversacionals.
• Absència del llenguatge oral expressiu.
• Si posseeixen llenguatge, es caracteritzen per importants retards en la morfologia i sintaxi.
• El lèxic és pobre, la seva comprensió i adquisició sol reduir-se a aspectes concrets i verbs d’acció.
• La fonètica tampoc està ben adquirida, sent freqüent l’aparició d’ecolàlies.

4.2.3 Funcions cognitives en persones que presenten malalties mentals

• Alteracions de la percepció.
• L’atenció i la concentració es poden veure alterades.
• Alteracions del pensament.
• Les persones del voltant d’aquestes persones no entenen el que realment els passa i viuen amb cert temor. El seu llenguatge es torna desorganitzat, incoherent, i pobre. Això contribueix a l’aïllament social i laboral.
• En quant a l’aspecte emocional, solen presentar una exagerada pobresa afectiva.

4.2.4 Funcions cognitives en persones amb demències

• El primer símptoma, o el més destacat és la pèrdua de memòria. Fins l’aparició de l'agnòsia.
• L’atenció també es veu molt afectada i la capacitat de concentració es torna molt pobre.
• El pensament es veu esgotat. Cada vegada existeix una major dificultat per executar operacions bàsiques.
• Apareixen dificultats d’orientació, tant espacial, com temporal.
• La falta de memòria afecta al llenguatge.
• Aquestes pèrdues es viuen de forma conscient, lo que afecta poderosament a l’estat d’ànim.
• La mobilitat i les activitats de la vida diària també es veuen afectades.

4.3 Intervenció en les funcions cognitives

Mantenir les habilitats intel·lectuals durant el màxim de temps possible. Enriquir l’entorn per estimular el raonament, el llenguatge i l’activitat de la persona. Enfortir les relacions interpersonals evitant així la soledat, l’aïllament i el distanciament del seu medi. La majoria de les tècniques que analitzarem són els denominats programes d’estimulació i activitat.

4.4 La reminiscència

És una tècnica que consisteix en fer pensar i parlar a una persona sobre la seva vida i compartir aquests records amb els altres.

Objectiu principal: Fer recordar situacions passades a la persona i així treballar la memòria.

Ajudar-se de materials diversos: Fotos, Postals, Materials auditius, Objectes personals. La metodologia consistirà en buscar records passats a través del diàleg amb preguntes sobre el material escollit.

4.9 La psicoestimulació integral

4.9.1 Què són els programes de psicoestimulació integral?

Programes de psicoestimulació: Consisteixen en l’agrupació d’un conjunt de tècniques i activitats que s’apliquen utilitzant diferents metodologies amb l’objectiu de mantenir i millorar l’autonomia de la persona i evitar el seu deteriorament.

4.9.2 Diferents programes de psicoestimulació integral

Programa de psicoestimulació integral (PPI)

Metodologia: Implica l’aplicació diària durant 8 hores al dia. Una sessió diària pot incloure les activitats següents:

• Benvinguda i esmorzar.
• Tallers de psicomotricitat cognitiva. L’objectiu principal: és la recuperació o manteniment de les funcions mentals superiors.
• Taller de psicoexpressió. Per promoure la mobilitat, coordinació motora i el manteniment de l’esquema corporal.
• Menjar i sobretaula.
• Entrenament de les activitats de la vida diària.
• Acomiadament.

Programa d’estimulació preventiva (PPP) Aquest programa es desenvolupa en 54 sessions, les diferents àrees, de manera lúdica i socialitzadora. S’optimitzen les funcions cognitives que encara conserva, es fomenta la motivació i autonomia de les persones.

Programa Gradior. Programa multimèdia d’avaluació i rehabilitació neuropsicològica que a través d’una metodologia intuïtiva i fàcil de realitzar.

Programa Smartbrain: Utilitza les possibilitats que permeten les noves tecnologies. Compte amb una varietat d’activitats interactives agrupades per categories, es seleccionen segons les funcions cognitives que es vulguin estimular i disposa de diferents nivells de dificultat als que accedeix a mesura que es superen les fases anteriors.