Frontal de santa María d'avia context historic

ART ROMÀNIC: 

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: Març GEOGRÀFIC: Europa occidental, central i sud. CRONOLOGIA: segles X-XIII MEDI: rural. DIFUSIÓ: monestirs benedictins. Sobretot el de Cluny (França), i els camins de pelegrinatge, com el camí de Sant Jaume. CONTEXT POLÍTIC: feudalisme, relació de vassallatge, fragmentació política, monarques nominals, iseguretat per les invasions. CONTEXT SOCIAL: societat estamental i jerarquitzada, privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesos). CONTEXT ECONÒMIC: feudalisme, agricultura de subsistència, autarquia econòmica. CONTEXT CULTURAL: cultura eclesiàstica i teocèntrica el cos és un miserable suport de l'ànima. La relació Déu s'estableix a través del temor i el càstig. Naixament de les llengües ROMàniques. PAPER DE L'ARTISTA: artesans poc valorats que treballen en quadrilles i que es mouen d'una zona a l'altra. COMITENT: l'església i noblesa. ESTIL: el ROMànic és l'art de l'Europa feudal i el podem considerar el primer estil internacional. Es va desenvolupar en tota l'Europa central i occidental durant els segles XI i XII (Alta Edat Mitjana):-Té un caràcter didàctic i moralitzant, especialment la pintura i l'escultura.-és un art profundament arquitectònic.-És un art antinaturalista.-Composicions geomètriques, simètriques, simples, clares i tancades.-L'artista és anònim, amb algunes excepcions.-El ROMànic es considera la manifestació artística d'aquesta societat feudal.

SANT VICENÇ DE CARDONA: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: 1029-1040 ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: cardona (bages) ESTAT: bon estat MATERIALS: pedra, tallada en carreuons. SISTEMA CONSTRUCTIU: voltat CONTEXT HISTÒRIC: el feudalisme, amb la participació activa de l'església, es va imposar per tota euripa com a sistema econòmic, social i jurídic:-Ruralització de l'economia, agricultura de subsistència.-Societat estamental.-Descomposició del poder polític, monarques nominals. CONTEXT CULTURAL: cultura teocèntrica, Déu és el centre de la societat i del món. L'església és el principal focus cultural i ideològic. El pensament cristíà concep el món i l'home de forma dualista. ESTIL: = QUE EL TEMA. ELEMENTS DE SUPORT: murs, principal element de suport, molt gruixuts i amb escasses obertures per suportar el pes de les voltes. Contraforts a l'exterior i pilars a l'interior. Pilars. Trompes que permeten la transformació del quadrat en octògon una mica redondejat, a la cúpula. Columnes a la cripta. ELEMENTS SUPORTATS: l'edifici és voltat i utilitza arcs de mig punt. Els elements de coberta:-La nau central i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó.-Les naus laterals, la cripta i el nàrtex amb volta d'aresta. -Els absis amb voltes de quart d'esfera.-El creuer té una cúpula sobre trompes que es veu des de fora com un cimbori octagonal. ESPAI INTERIOR: l'interior de l'església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. Està dividida en 3 trams fins el creuer i coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals transversals i arcs formers longitudinals q separen la nau central de les laterals. Les naus acaben formant 3 absis, de planta semicircular, coberts amb voltes que quart d'esfera. L'espai interior se'ns presenta clar i força il·luminat. Sobrietat decorativa. ESPAI EXTERIOR: exterior sobri i sòlid, amb predomini del massís sobre el buit. L'exterior ofereix una imatge de volums ordentas segons una senzilla organització geomètrica. Les façanés destaquen per la sobrietat decorativa. S'integra en l'entorn. FUNCIÓ: religiosa, litúrgica, política i de prestigi. SIMBÓLICA: en el sentit que representa el domini de la fe cristiana triomfant sobre l'islam en retirada.

TIMPÀ DE SANT PERE DE MOISSAC: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: 1110-1115 ESTIL: ROMànic LOCALITZACIÓ: França, església de l'abadia de S. Pere de Moissac. ESTAT: bon esta, restaurat recentment. MATERIALS i TÈCNICA: talla de pedra calcària, policromada. TIPOLOGIA: alt i baix relleu. CONTEXT CULTURAL: =S.VICENÇ CARDONA. ESTIL:=QUE TEMA. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: -Volum: el modelatge és variat amb diferents tipus de relleu, les figures majors del centre tenen un relleu més pla i frontal, i volum poc accentuat, hi predomina el tractament lineal del vestuari, cos de Crist.-Relleu: unifacial, adossat al mur.-Il·luminació: la llum incideix de manera suau, donada la poca profunditat del relleu antinaturalista i sobrenatural de Crist(hieratisme).-Figures: siposició jeràrquica i ordenada que reflecteix la societat jerarquitzada i estamental.-Moviment: Crist, en actitud de descans i posició frontal, contrastada amb l'actitud moguda o inestable de la resta, en posició lateral o de 3/4. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS: relleu, amb la composició tancada, superficial i simètrica. La disposició i distribució dels personatges és molt ordenada i simètrica: Crist, centre organitzador de l'espai i del tema.
Eix vertical de simetria. Les línies dominants són verticals i horizontals. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I MATERIALS: Talla de pedra calcària, en alt, mig i baix relleu. TEMA I FONT; representació del judici final, al centre del timpa i a la manera d'un arc de triomf. Es tracta d'una Teogonia, en concret de la parusia, és a dir, aparició de Crist en la seva 2a vinguda al món i en tot el seu poder amb els atributs de la fi dels temps, on seleccionarà els qui es salven i els qui es condemnen a l'infern (Judici final). TEMA: iconogràfic FONT: apocalipsi ICONOGRAFIA: al centre del Moissac està el Pantocrator o Crist en majestat, Sant Mateu-àngel, Sant Joan-àliga, Sant Març-Lleó, Sant Lluc-brau, àngles i 24 ancians de l'apocalipsi. SÍMBOLS: símbol de la filosofia del cristianis,e i la mentalitat de l'església. SIGNIFICAT: reflecteix el pensament cristíà: la lluita entre el bé, la llum, el cel, la salvació, l'esperit i per l'altra l'infern, el pecat i la carn. El missatge és simbòlic. FUNCIÓ: art religiós, didàctica, exemplificant i sombòlica.

SANTA María DE RIPOLL: AUTOR: anònim CRONOLOGIA: 1160-1180 ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: original, monestir de Santa María de Ripoll. CONSERVACIÓ: greument deteriorada MATERIALS: pedra sorrenca TÈCNICA: talla FORMES: alt i baix relleu CONTEXT HISTÒRIC: =S.VICENÇ CONTEXT CULTURAL:=SVICENÇ ESTIL:= QUE TEMA. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: treballada en pedra sorrenca (calcària) i els blocs foren acoblats amb la tècnica de pedra seca, sense ciment. No disposa de timpà. Escolpida amb un relleu en forma de retaule. Unifacial. La llum és abstracta i simbòlica. Figures antinaturals i estereotips. Són rígides, planes, simètriques i frontals, Sense expressivitat, hieratisme. Les figures no es relacionen entre si i la quietut predomina sobre el moviment. Disposició jeràrquica i ordenada de les figures. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS: Relleu:composició tancada, superficial i simètrica. La portalada s'organitza en forma rectangular i ens recorda un arc de triomf ROMà amb 6 grans registres. La disposició i distribució dels personatges és molt ordenada i simètrica. Les línies dominants són verticals (figures) i horizontals(registres). CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I MATERIALS: talla de pedra calcària, en alt, mig i baix relleu. TEMA: la imatge de conjunt sembla un arc de trimof ROMà, i la iconografia representada està inspirada en algunes imatges de la Bíblia de Ripoll.
La façana està dedicada a la glòria de Crist, i es distribueix en diferents frisos superposats. FONT: la Bíblia, tant antic com nou testament (apocalipsi). ICONOGRAFIA: els temes estan distribuits sobre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes. S'hi representa una gran teofania: amb la Majestat. Domini flanquejada per àngles i pel Tetramorf i la dorada pels ancians de l'apocalipsi i per Sants i Profetes. SÍMBOLS: símbol de la filosofiia del cristianisme i la mentalitat de l'esglèsia. Hi ha un sentit ascendent de la simbologia. SIGNIFICAT: reflecteix el pensament cristíà de la societat medieval, la lluita entre el bé, la llum, el cel, la salvació, l'esperit, per una banda; i, per l'altre el mal, l'obscuritat, l'infern, el pecat, la carn. I, finalment, el triomf definitiu del bé a Déu amb tot el seu poder i glòria apareixerà per jutjar la humanitat. FUNCIÓ: art religiós, art didàctic, exemplificant i simbòlic.

MAJESTAT BATLLÓ: AUTOR: desconegut. CRONOLOGIA: mitjans del Segle XII ESTIL: art ROMànic català LOCALITZACIÓ: desconeguda, alguna església de la Garrotxa; ACTUAL: Museu d'Art Nacional de Catalunya. CONSERVACIÓ: bon estat però li falten els peus i algun dit de les mans. MATERIAL I TÈCNICA: talla en fusta de noguera, salze, om i alzinaenarapada parcialment i policromada al tremp. FORMES I TIPOLOGIA: escultura exempta dempeus, crucifix. CONTEXT HISTÒRIC:=SVICENÇ CONTEXT CULTURAL:=SVICENÇ ESTIL:= QUE TEMA CARACTERÍSTIQUES FORMALS: En concret, aquesta figura està formada per 8 peces articulades de fusta sobreposades a la creu amb clavilles que són també de fusta. Escultura exempta i dempeus. La talla és poc profunda amb poc volum i la roba enganxada al cos amb plecs geomètrics. Es tracta d'una obra unifacial frontal. La figura es caracteritza per ser rígida, plana, simètrica, desproporcionada i frontal. El seu cos respon a formes esquemàtiqes i geomètriques, pràcticament és un cilindre dividit en 2 per un cenyidor que ajusta la túnica llarga i amb plecs que ens indica un crist viu. Rostre porporcionat i hieràtic. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS I COMPOSITIVES: composició frontal, tancada i simètrica, amb predomini de línies verticals i horizontals. TÈCNICA I MATERIAL: talla en fusta de noguera (cap i cos), salze(braç dret), om(pal de la creu) i alzina(travesser de la creu) endrapada parcialment i policromada al tremp. TEMA: és la representació de Crist en majestat sense signes a patir, amb els ulls oberts una mica baixos, amb la mirada llunyana i expressió serena. Ens tranmet solemnitat i grandesa i deixa de banda qualsevol sentiment humà. És el prototipus de figura devocional ROMànica. FONT: pertany al tipus de crucifix triomfant i hieràtic, d'origen orientak, siríac, amb túniques reials, que recorden les sedes de luxe Bizanci. ICONOGRAFIA: en les imatges del crist crucificat el cos de Jesús es troba penjat a la creu amb 4 claus. No sofreix, ni experimenta dolor, és un crist hieràtic. Unes vegades es troba vestit amb llarga túnica, altres vegades porta solament una faldilla que el cobreix des de la cintura fins els genolls. Aquesta tipologia va ser abandonada a partir del sXIII, ja que no mostra la naturalesa humana de Jesucrist, per la qual havia patit la crucifixió per salvar la humanitat. SIGNIFICAT: simbolitza la seva victòria sobre la mort. FUNCIÓ: religiosa, didàctica i moralitzant.

MAREDEDÉUS ROMÀNIQUES: MAREDEDÉU DE NÚRIA: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: sXII-XIII ESTIL; art ROMànic català LOCALITZACIÓ: santa María de núria,ripollés.ESTAT: bon estat MATERIALS: fusta de noguera. TÈCNICA: talla, policromada(tremp). TIPUS: exempta, sedent. MAREDEDÉU DE VECIANA: AUTOR:desconegut CRONOLOGIA:s XIII ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: església de veciana, actualment museu se vic. ESTAT: bon estat MATERIALS: fusta d'àlber TÈCNICA: talla, policromada (tremp). TIPUS: exempta, sedent. MAREDEDÉU DE Montserrat: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: finals del sXII ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: basílica de mont. ESTAT: bon estat MATERIALS: fusta d'àlber i faig. TÈCNICA: talla, policromada (tremp) TIPUS: exempta, sedent. CONTEXT HISTÒRIC:=SVICEN CONTEXT CULTURAL:=SVICENÇ ESTIL:=TEMAROMÀNIC CARACTERÍSTIQUES FROMALS: escultura exempta sedent. La talla és poc profunda amb poc volum i la roba enganxada al cos amb plecs geomètrics. Es tracta d'una obra unifacial frontal. Les imatges +primitives es carcac. X ser antinaturals i estereotipades:són rígides, planes, simetrqes i frontals. Sense expressivitat, hieratisme, i no respecta les proporcions reals ni la perspectiva. Es tracta d'un art on el símbol intern preval sobre qualsevolmena d'expressivitat i de bellesa exterior. Els rostres son esquemàtics i simetrics. CARACTERISTIQES ESTRUCTURALS O COMPOSIT: de composiciió tancada i simètrica, ja que totes dues figures segueixen un eix central i tancat. Amb línies compositives verticals, TÈCNICA I MATERIAL: la talla en fusta les una de les tècniques artístiques mes conreades del ROMànic català. Consisteix en buidar el material que es vol treballar a través de l'ús de les eines adequades. S'utilitza fusta seca. TEMA: mare de déu com a suport de Jesús infant. El nen beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el llibre de la llei. FONT: l'origen imatges Theotokos. ICONOGRAFIA: mare de déu i el nen Jesús(explicar) ICONOLOGIA: María, mare de Jesús, com a mitjancera o nexe entre el cel i la terra. FUNCIÓñ: religiosa, didàctica i moralitzant.

SANT CLIMENT DE TAÜLL: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: 1123 ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: original: església de S Climent a Tüll actual: Museu N d'A de Cat, BCN. ESTAT: desigual TÈCNICA I SUPORT: printura al fresc i retocs al tremp sobre mur. CONTEXT HISTÒRIC:=SVICENÇ CONTEXT CULTURAL:=SVICENÇ ESTIL: =TEMA INFLUÈNCIES: no hi ha un acord unànime sobre les influències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent, però es marquen tres: en primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminicències aràbigues plasmades en l'ús de la ca·ligrafia i en tercer lloc, la precència de les miniatures mossàrabs (beats). CARACTERÍSTIQUES FORMALS: el dibuix gruixut, q dibuixa les figures i sepra amb un traç negre les superfícies de color, predominant la línia sobre la tela de color. Els colors plan i sense barrejar, amb predomini de blau i el vermell, amb canacions degradades que modelen cada part del cos. La riquesa de color constitueix un altre tret característic d'aquesta obra: blaus, verds clars, vermells, carmins, ogres i negres. Les figures antinaturals i estereotips: son rígides, planes, simetriques i frontals. Sense expressivitat, hieratisme. Disposició jeràrquica i ordenada de les figures que reflecteix la societat jerarquitzada i estamental, on cada persona ocupa el seu lloc i al centre hi és Déu. Tota l'atenció recau en el Pantocràtor. Característiques COMPOSITIVES: composició simètrica, tancada i superficial. La paret de l'absis s'estructurava en 3 registres o zones horizontals: la superior, amb crist majestat i els evangelistes a la volta i en mig la verge i el apostols al cilindre; i, una inferior amb restes de decoració ornamental de cortinatces i sanefes. Aquest registres es relacionen amb una estructura triangular. Els cercles configuren un altre element compositiu. La mandorla, les armacions de l'espai central, els cercles evangelistes, els nimbes del sant i àngels. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES: la tècnica es mixta: pintura al frec amb retocs al tremp. TEMA: el retorn triomfal de crist x dur a terme el Judici Final. SIGNIFICAT: reflecteix el pensament cristíà de la societat medieval FUNCIÓ: religiós art simbòlic.

FRONTAL D'AVIÀ: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: finalsXII principisXIII ESTIL: ROMànic català LOCALITZACIÓ: original: església SMaria d'Avià (bergueda) actual: MNAC, BCN. ESTAT: bona, però parts malmeses TÈCNICA: tremp d'ou amb tapajuntes de pergamí, relleus d'estuc i colradura. SUPORT: taula de fusta d'àlber. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: =SVICENÇ. ESTIL: =TEMA però amb novetats naturalistes tendents al gòtic:-recerca del volum,detallsime.-voluntat de representar mov.De les figures.-certa estilització a la recerca de+ naturalitat gestual. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: granpreocupació pel dibuix i x reproduir l'anatomia dels perso, amb ombrejats i gradacions que dónen sensació de +volum.Llum plana, sense clarobscurs. Els fons son monocrom (blaus o vermells) Perspectiva jerarquica. S'observa cert hieratisme, encara q les representaciosn estan molt humanitzades.  Característiques COMPOSITIVES: composició simètrica i frontal, una mica truncada pel lleu girament de la cara de la verge i del nen, superficial i tancada. Línies verticals. Amb organització geo, dividit en 5 parts la central, la q ocupa l'espai + gran el de la verge q sosté a l'infant. Continua existint tendencia a l'hieratisme pero les figures son molt humanitzades. Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simetricament entorn d'un eix central. Destaca l'antinaturalisme del conjunt. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES: pintat sobre fusta d'àlber:-tremp barrejat amb rovell d'ou amb el pigment i aigua, + brillant i lent d'assecar, cosa q facilita els modelatges.-Estofat:calç o guix amb sorra i marbre polvoritzat.-Colradura: vernís transparent tenyit de color groguenc q aplicat al damunt acoloreix i sembla or. TEMA: dedicat a la vida de la verge María MODEL LITERARI: nou testament ICONOGRAFIA I SIGNIFICAT: explica els personatges. Imatges de la vida de María, intenta plasmar de forma narrativa la voda de María per tal de refermar tant la seva naturalesa divina comm la humana FUNCIÓ: religiosa, didactica i decorativa.

TAPIS DE LA CREACIÓ: AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: finals del XI-pXII ESTIL: ROMànic LOCALITZACIÓ: museu de la catedral de Girona. ESTAT: bona, actualmnt restauració. TÈCNICA: brodat de llana SUPORT: sarja de lli. CONTEXT HISTÒRIC =S.VICENÇ CONTEXT CULTURAL=SVICENÇ ESTIL=Q TEMA CARACTERÍSTIQUES FORMALS: dibuix gruixut, q dibuixa energicament les figures i separa amb 1 traç + fosc les super. De color, predominant la línia sobre la taca de color. El color és molt variat i força equilibrat en la seva distribució. Hi predominen els vermells, el blanc, els verds, els grocs i el blau. No hi ha cap focus de llum, podríem dir q la llum és plana i no dóna volum a les fugures. Figures antinaturals i estereotips: rígides, planes, simètriques i frontals. Sense expressivitat hieratisme. Disposició jeràrquica i ordenada de les figures. Tota l'atenció recau en el Pantocràtor. CARAC. COMPOSITIVES: composició centralitzada, geomètrica, simètrica i amb un plantejament obert. Està basada en el cercle, el quadrat i el triangles, elements geo seguint l'org medieval, contenen un alt grau de simbolisme: ordre, equilibri i eternitat. CARAC.TÈCNIQES: per la seva textura se l'anomena tapís encara que es tracta d'un teixit brodat fet amb una sarja de lli o de llana de color terracota brodada amb fils fins de llana de molst colors. TEMA: salvació, el nom que se li dona es degut a la representació central de la peça, la creació. MODEL LITERARI;: autor amb sòlida altura cosmològica de la seva època, basada en el text sagrat de la bíblia, el genesi. ICONOGRAFIA: consta de 3 parts: un es el tema de la creació, l'altra es el tema dels 4 rius del Paradís amb el calendari associat a l'agrí i la 3a es el tema de la Santa Creu. SÍMBOLS: formes geometriqes: el cercle, els quadrats i el rectangle, el triangles compositiu o dibuix tecnic. ICONOLOGIA: el tapis representa una especia de síntesi cosmologica medieval influenciada x cert aire hl·lenistic. Centre es el crist pantocrator. La part del tapis q representa la llegenda de la Vera Creu s'ha de llegir segons Castinèiras, com una cartografia de la historia de la salvació. FUNCIÓ: decorativa i possibl. Propagandística.