Els Primers Freds de Miquel Blay: Anàlisi i Significat

Els Primers Freds de Miquel Blay

Fitxa Tècnica

• Autor: Miquel Blay
• Mides: 1,38 x 0,98 m
• Cronologia: 1892
• Estil: Realista
• Tema: Anècdotic i costumista
• Tipologia: Escultura exempta

Descripció Formal

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d'un ancià amb barba, acompanyat d'una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició, l'ancià mostra una composició quasi simètrica –amb una inclinació lleu de cap–, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l'escultor representar l'actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

En el tractament, l'escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d'una minuciositat extrema. Això s'evidencia en l'anatomia de l'home vell, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l'artista aconsegueix captar la sensació de fred en el rostre de l'ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també al coll, en l'intent de superar l'adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.

Tota aquesta força, en canvi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l'artista a partir de l'sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s'aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.

Temàtica

Els primers freds supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat pretesa per l'artista català va ser la d'invitar l'espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per això es val de l'excel·lent expressivitat dels personatges. L'ancià presenta una musculatura robusta que anys enrere era útil, però que ara, per la seva mirada trista i resignada, sembla que assumeixi la debilitat de la seva nova posició. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d'indefensió i temor, i tomba el cap cap a l'ancià. Per donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, l'autor presenta ambdós personatges completament nus, aspecte que li permet incidir en el seu estat d'indefensió. Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del patiment humà.

Models i Influències

La influència de Rodin en l'obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena. Des del punt de vista formal, el model en què es va inspirar Blay també va ser francès: el grup Èdip a Colonna, de l'escultor Dominique-Jean Hugues, format per dues figures –l'ancià i la nena– en una actitud similar a la d'Els primers freds.

Premiada amb la primera medalla de l'Exposició Nacional de Madrid, el contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d'aquesta obra va significar la transició de l'academicisme a la modernitat escultòrica, present, per exemple, en l'obra de Josep Llimona i Enric Clarassó.