Frases Llatines i el seu Significat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

Ad hoc: per això

Ad nauseam: cansí

Bis: segona vegada

Ex abrupto: de cop

Ex aequo: igualtat/empat

Ex professo: fet aposta

Gratis et amore: sense ànim de lucre

In albis: en blanc

In crescendo: creixent

In extenso: de forma àmplia

Lato sensu: en general

Motu proprio: fet per voluntat pròpia

Sic: així

Volens nolens: t'agradi o no

De facto: de fet, realment

De iure: de dret

Dura lex sed lex: llei dura però llei

In dubio pro reo: si no hi ha proves, ets lliure

Ignorantia legis non excusat: la ignorància de la llei no excusa

Pacta sunt servanda: els pactes han de ser respectats

Patria potestas: potestat del pare

Persona non grata: persona no acceptada

Si vis pacem, para bellum: si vols pau, prepara la guerra

Sub iudice: sota el jutge

Coitus interruptus: coit interromput/marchar enrere

Delirium tremens: addicte a la droga

In vitro: en vidre (úter)

In vivo: en l'ésser viu

Placebo: fals medicament

Rigor mortis: rigidesa de la mort

Ad kalendas graecas: quan volin les vaques (mai)


Alea iacta est: la sort ja està llançada

Audaces fortuna iuvat: la fortuna ajuda als atrevits

Cum grano salis: per trencar el gel

De gustibus non disputandum: sobre gustos no hi ha discussió

Festina lente: a poc a poc i bona lletra

Intelligenti pauca: a l'intel·ligent li cal poc

Mens sana in corpore sano: ment sana en un cos sa

Facta non verba: fets no paraules

Nihil novi sub sole: ja està fet tot, no facis res

Non plus ultra: no més enllà (perfecció)

Panem et circenses: entreteniment

Verba volant, scripta manent: les paraules volen, els escrits romanen

INRI: Jesús de Natzaret

Peccata minuta: errors de poca importància

Per in saecula saeculorum: per sempre

Urbi et orbi: per la ciutat i per al món

Anno urbis septingentesimo ac nono, interfecto Caesare: «En l’any set-cents nou de la Ciutat, un cop assassinat Cèsar, es van reproduir les guerres civils: el senat, en efecte, afavoria els assassins de Cèsar; el cònsol Antoni, del bàndol de Cèsar, intentava esclafar-los amb una guerra civil. Així doncs, Antoni, que cometia molts abusos, va ser declarat enemic pel senat.»


Cum haec repentina incursio nuntiata est: «Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Havent rebut un nombre petit de ferides, els soldats d’infanteria van matar un bon nombre d’enemics, abans d’aparèixer la nostra cavalleria.»

Caesar, postquam omnes Belgarum copias: «Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada i un fossat.»

Caesar, postquam Pompeium ad Asparagium: «Cèsar, després d’assabentar-se que Pompeu era prop d’Asparàgium, marxà cap allà mateix amb l’exèrcit. Expugnada, de camí, la vila dels partins, en la qual Pompeu tenia una guarnició, al tercer dia arribà fins a Pompeu i parà el campament a la vora d’ell; l’endemà, un cop desplegades fora totes les tropes, donà a Pompeu la possibilitat de lluitar.»

Tullus Hostilius, rex creatus, bellum Albanis: «Tul·lus Hostili, elegit rei, va declarar als albans una guerra que acabà amb un combat de trigèmins. Entre els romans hi havia els trigèmins Horacis, entre els albans, tres Curiacis. Conclòs un tracte, concorren a l’atac. De seguida van caure dos dels romans; els tres dels albans van ser ferits. L’únic Horaci, com que estava en inferioritat de condicions davant dels tres, va simular una fugida i un per un, a intervals, va matar els seus perseguidors.»

Dum haec in his locis geruntur, Cassiuellaunus ad Cantium: «Mentre aquests fets s’esdevenen en aquests llocs, Cassivel·laune envia a Kent uns emissaris i ordena als reis de la regió que, un cop aplegades totes les seves tropes, ataquin el campament naval d’improvís. Havent arribat ells al campament, els nostres, feta una sortida sobtada i morts molts d’aquells, replegaren els seus, incòlumes.»

Entradas relacionadas: