Franquisme i Transició (1939-1986): Etapes i Canvis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,98 KB

La Dictadura Franquista (1939-1975)

Pilars del Règim

- Exèrcit: Suport, repressió i intervenció política. - Església: Defensa, justificació, beneficis i sistema educatiu. - Falange i JONS: Propaganda i difusió. - Inicialment, suport a l'Eix (Serrano Suñer, ministre), però amb la victòria dels Aliats, es declara neutral. - Aparell repressiu: Leyes Fundamentales.

Aïllament i Rebuig Internacional (1945-1947)

- Tancament de fronteres amb França. - Exclusió del Pla Marshall i l'OTAN. - Repressió de la identitat catalana. - Depuració de treballadors. - Confiscació de terres als vençuts.

Anys de Fam (1947-1951)

- Autarquia (autosuficiència econòmica). - Eliminació de vincles amb l'exterior. - Priorització de les necessitats de l'Estat. - Intervencionisme: Regulació del comerç exterior, foment de la indústria bàsica i alimentària, control de la producció agrària. - Cartilles de racionament. - Escassetat i mercat negre. - Fracàs de les guerrilles el 1948. - Ressorgiment del conflicte social: Protestes per salaris, atur, vagues i boicots.

Anys Frontissa (Dècada de 1950)

- Context internacional (Guerra Freda): Franquisme com a aliat contra el comunisme. - Transició de l'aïllament al reconeixement internacional.

  1. Remodelació del govern: Reformes econòmiques i Ruiz Giménez (idees liberals) com a ministre d'Educació.
  2. Conveni amb els EUA: Bases militars a canvi d'ajut econòmic i militar, i ingrés a l'ONU.
  3. Concordat amb la Santa Seu: Reafirmació del nacionalcatolicisme i privilegis eclesiàstics (educació i moral pública).

- Inici de la recuperació econòmica: Augment de salaris, reducció de despeses militars, increment de la producció. - Obertura del comerç exterior: Matèries primeres, fonts d'energia i maquinària; eliminació de les cartilles de racionament. - Crisi (1956-1959): Vagues (salaris), protestes estudiantils i inflació. Solució: Llei de convenis col·lectius, Pla d'Estabilització i liberalització econòmica.

Pla d'Estabilització

Objectius: Fi de la intervenció estatal, supressió d'obstacles a la liberalització i foment del creixement econòmic. Eixos:

  • Liberalització interior: Fi dels preus fixos.
  • Liberalització exterior: Entrada de mercaderies estrangeres i inversors.
  • Estabilització: Reducció de la inflació mitjançant nous tipus d'interès i limitació de la despesa estatal i el dèficit públic.

Pla de Desenvolupament

- Comissari: Laureà López Rodó. - Planificació econòmica indicativa (activitats del sector públic i inversors privats). - Camps d'actuació: Corregir el dèficit industrial i reduir les desigualtats econòmiques regionals. - Fracàs per manca de recursos públics suficients.

Indústria i Motor

Renovació de les activitats agràries, augment del sector secundari i terciari, increment de la productivitat, reducció de preus, augment de la demanda.

Canvis en l'Agricultura

Crisi de l'agricultura tradicional, procés de mecanització, millora de la renda de la població i construcció de regadius.

Mercat de Treball

Augment de la indústria, la població i els llocs de treball.

Boom Turístic

Dependència de l'exterior, inversions estrangeres, impostos deficients.

- Fragilitat del model de desenvolupament: Dependència exterior, creixement econòmic (augment del PIB), inversions estrangeres que equilibren el dèficit, crisi del 1973 que revela la fragilitat. - Societat canviant: Capitalista i més oberta.

Nou Canvi d'Imatge (Dècada de 1960)

- Propaganda de pau i progrés. - Tecnòcrates: Desenvolupament i modernització. - Tot i així, sense llibertats ni democràcia; continuen els consells de guerra i la repressió.

- Llei de Premsa de 1966 (Fraga). - Llei Orgànica de l'Estat: Actualització de les Leyes Fundamentales, llibertat religiosa, successió de Joan Carles I. - Discrepàncies dins del franquisme (cas Matesa).

- Comissions Obreres (1962). - Agitació nacionalista a Catalunya i el País Basc (ETA). - Partits de l'oposició: PCE i PSOE (Felipe González).

Crisi del Franquisme (Dècada de 1970)

- Vicepresident: Carrero Blanco (restrictiu i repressiu). El 1973, president, assassinat per ETA. - El relleva Arias Navarro (esperit del 12 de febrer): Fracàs. - Repressió de la societat: Augment del desprestigi del règim. - Conflicte del Sàhara: Projecte de descolonització de l'ONU, independència de Guinea Equatorial i Ifni. - Mort de Franco: 20 de novembre de 1975.

Transició i Democràcia (1975-1986)

- Mobilització política i social: Demanda de reformes, drets i democràcia. - Impuls de la Platajunta (Plataforma de Coordinació Democràtica). - Dimissió d'Arias Navarro. La monarquia nomena Adolfo Suárez president (1976-1981). - Amnistia de presos antifranquistes, diàleg amb les forces democràtiques, dret d'associació. - Llei de Reforma Política (referèndum: SÍ): Drets i llibertats, Corts bicamerals, promesa d'eleccions, legalitat constitucional. - Partits polítics legals. - Victòria de la UCD a les eleccions contra Alianza Popular i PSOE. - Assemblea de Parlamentaris Catalans: Restauració de la Generalitat, retorn de Tarradelles, Estatut de 1932 i govern provisional. - Context de crisi des de 1973: Augment del preu del petroli, dèficit de la balança comercial, tancament d'empreses, inflació elevada. - Pactes de la Moncloa: Devaluació de la pesseta, limitació de salaris, acomiadament lliure. - Programa d'actuació jurídica: Llibertat d'expressió, reunió i associació, legalització de l'adulteri i els anticonceptius, sindicats, fi de la censura.

Entradas relacionadas: