El Franquisme: Repressió, Creixement i Canvis (1939-1975)

FRANQUISME

S'inicia a Catalunya el 1938 i de forma generalitzada a Espanya el 1939. Final del franquisme el 1977.

Context Internacional

Durant tot el període: 1939-1945 coincideix amb la Segona Guerra Mundial. A partir del 45 es produeix la divisió d'Europa, s'inicia la Guerra Freda que dura fins a la caiguda de la URSS. Aquesta Guerra Freda pot explicar per què el franquisme va durar 40 anys. Els EUA veuen en el franquisme un estat anticomunista, per això hi ha unes potències aliades (EUA) que fan que aquest règim perduri, perquè els interessava.

Franquisme

Sistema polític que agafa com a model el règim de Hitler i Mussolini. Es veu en la política i també en la vida quotidiana (societat) a través de la propaganda i de l'escola: sistema educatiu controlat per l'església, llibres de text censurats i controlats, mestres de la Falange. Sistema del franquisme molt llarg que va anar canviant. Franco és cap de l'estat i cap dels 3 exèrcits (Generalísimo de los españoles). Existència d'un sol partit polític (Falange Española Tradicionalista y de las JONS) i eliminats els altres partits, suprimits també tots els sindicats, elimina també la Constitució anterior.

Lleis

Es creen unes Corts, els diputats es nombren "procuradors". Per mantenir l'aparença de democràcia es forma la llei del Referèndum (es prohibeix fer campanya a favor del no). La gent que sabia, sabia que no era una democràcia. Llei de "Fuera del Trabajo" (OSE) Organización Sindical Española. Productors = treballadors, es nega l'existència de la lluita de classes. El seu sistema fiscal es basa en els impostos indirectes, cosa que beneficia als rics que donen suport al règim i impedeix que Espanya es desenvolupi igual que els altres països.

Què fa el franquisme davant la Segona Guerra Mundial?

El règim franquista es declara neutral, al marge de la guerra, no hi participa ni es decanta per ningú, no envia el seu exèrcit a la guerra. A finals dels anys 40, tant a Espanya com a Alemanya i Itàlia es produeixen unes entrevistes entre Franco, Mussolini i Hitler, però Espanya no acaba entrant a la guerra perquè les exigències de Franco no són acceptades per Mussolini i Hitler. Espanya dona suport a les potències de l'est "División Azul", Franco ajuda i lluita contra el comunisme. 1941: any que entra els EUA a la guerra, victòria de Hitler clara i al 43 Espanya es torna a mostrar neutral perquè guanyaran els altres. Al 45 s'acaba la guerra i els aliats no perdonen que Franco hagi donat suport a les potències de l'est i s'impedeix l'entrada d'Espanya a l'ONU, es trenquen les relacions diplomàtiques i Espanya queda aïllada políticament i econòmicament del context internacional. A partir del 45 el franquisme depura el llenguatge i símbols feixistes. Llei de Referèndum (47) per aprovar la Llei de Successió que diu que Espanya és un regne però que Franco és el cap de l'Estat (amb caràcter vitalici) i que té la necessitat d'adjudicar un successor (a partir del 47 hi ha presència de civils).

Repressió i Control Social

Control de la societat assegurat per una forta repressió:

• Repressió política que es basa en el terror que es genera sobre la població a partir de la tortura física i psicològica als detinguts a les presons o camps de concentració (presons: detinguts del país / camps de concentració: en un primer moment marxen i després tornen soldats de l'exèrcit republicà, es necessitava un aval de bona conducta per sortir).
• Repressió a través de la indefensió jurídica, jurisdicció militar, persones acusades per un "delicte" no tenien defensa.
• Repressió econòmica (a partir de la Llei de Responsabilitats Polítiques, que castiga amb multes a les persones que pensen d'una ideologia diferent o amb la incautació de béns, això fins a 1934).
• Repressió a l'àmbit laboral a través de depurar els funcionaris (sobretot mestres).

Tota aquesta repressió es complementa amb una forta repressió ideològica que té com a resultat la imposició i censura molt rígida, conseqüència: control molt fort per l'educació. Aleshores la família és la base per a la societat. Al franquisme la dona torna a quedar renegada i queden controlades per la "Sección Femenina" dirigida per Pilar Primo de Rivera, vinculada a la OSE i que enquadrava a les dones en el servei social obligatori (si no ho tenien no es podrien treure un títol universitari, carnet de conduir, passaport...).

Franquisme Català

Recessió demogràfica (baixes humanes a conseqüència de la guerra i de la repressió, és a dir, postguerra i de l'exili) com a conseqüència es produeix un buit laboral i fallarà mà d'obra, també gran onada d'emigracions per la necessitat de trobar un lloc per viure. Repressió política a través de denúncies.

Política Franquista a Catalunya

Intent d'espanyolitzar Catalunya, s'intenta prohibint l'ús públic de la llengua catalana i la prohibició dels elements simbòlics de l'entitat catalana (senyera, himne). L'acte de repressió més simbòlic: afusellament de Lluís Companys. Al febrer del 39 se'n van tots a l'exili i Franco crida i reclama a Companys, fa un consell de guerra i l'afusella, així, per anticatalanitzar. El franquisme a Catalunya té suport entre els carlins, les elits econòmiques i socials, aquest conjunt de persones formen el franquisme català. La resta de la població pren una actitud passiva per sobreviure, no es van oposar al franquisme. La política econòmica del franquisme va ser una política d'una autarquia que buscava convertir el país en autosuficient per l'aïllament internacional d'Espanya.

2 Grans Eixos d'Actuació

• Importacions (relacions comercials amb l'exterior) / Exportacions (limitades al mínim imprescindible).
• Fomentar la indústria nacional (grans inversions de capital).
• Nacionalització de la xarxa ferroviària (RENFE).

Aleshores també es va fundar l'Institut Nacional d'Indústria (SEAT). També en l'economia va haver-hi la intervenció de l'estat i el mercat estava controlat a través de: controlats els preus dels productes que es compren i es fixen de manera que els productors preferien vendre pel mercat negre que pel legal. Generalitzar cartilles de racionament (amb límit de la quantitat de coses que es pot comprar, totalment insuficient), preus alts, inflació, fam, abunda el recurs al mercat negre.

Oposició Política

Després de la Guerra Civil queden desmantellades:

1. Tenim un exili.
2. Oposició clandestina i guerrilles.
3. Tímida oposició obrera.

2) Oposició clandestina i guerrilles

No va desaparèixer i va anar evolucionant i canviant seguint canvis de la política internacional. Al 39: es produeixen accions antifeixistes que són testimonials. Comença la Segona Guerra Mundial. Des del 44-46 es produeix una expectativa que els aliats alliberaran Espanya, aquesta intervenció no es produeix, fa que al Pirineu hi hagi moltes guerrilles (perquè la intervenció seria pel Pirineu), aquesta activitat guerrillera fins als anys 50. A partir del 47 és evident que els franquistes seguiran, això fa que molts grups reduïts que anaven contra el franquisme desapareguin.

• PSUC (àmbit català).
• Partit Comunista.

-S'havia de reconèixer i acceptar que el franquisme s'havia consolidat.

-Canviar d'estratègia, unir les lluites per les llibertats i aconseguir millores per la vida quotidiana.

El PSUC i PC van tenir un suport social important, es van infiltrant a la OSE (eleccions sindicals on es presenten per ser escollits sense dir el partit que eren), també a les associacions de veïns, al transport públic, a les universitats. Es produeix una vinculació amb aquests partits comunistes.

3) Tímida oposició obrera

Protesta i oposició obrera, vagues, però després això s'acaba i no tornarà la protesta obrera fins a la intervenció dels 2 partits i la formació de Comissions Obreres. Primera protesta massiva sota el règim de la revolta del franquisme i Vaga de tramvies al 51 (on hi havia fam, escassetat de tot, decideixen augmentar el preu del tramvia, circulaven buits i eren controlats per la policia).

Primers Intents d'Obertura (53-59)

Causes

1. Autarquia ha fracassat: sota l'autarquia es va produir un empobriment, mala situació econòmica, escassetat d'aliments porta a una importació d'aquests (Argentina) que va subministrar a Espanya els cereals que feien falta, escassetat de divises (moneda estrangera) que va frenar i limitar la importació de matèries primeres i per últim és que la pesseta es va devaluar molt.
2. Situació de la Guerra Freda: la URSS té la bomba atòmica, cosa que fa que la Guerra Freda es tensi i els EUA optin per donar suport al franquisme i potenciar-lo. EUA és anticomunista i hi ha un canvi d'actitud d'EUA cap a Espanya.

A partir del 53 (any que marca final de l'aïllament espanyol) Espanya signa un concordat amb el Vaticà i Espanya i EUA fan acords (EUA porta a Espanya ajuda militar i econòmica com el Pla Marshall: pla d'ajuda econòmica que s'ofereix a tots els països d'Europa però amb condició que no hi hagi comunistes al govern). El primer que trenca els aïllaments és EUA, a partir del 1955 s'accepta Espanya a l'ONU. Porta al règim a fer-se semblant als altres països, això provoca canvis: una remodelació del govern (presència de polítics catòlics), control del ministeri de treball (Juan Antonio Girón), Joaquín Ruiz Jiménez (que passarà a ser ministre de l'educació, canviarà la llei de l'educació cosa que fa que no es tingui un caràcter tan ideològic, sinó més científic). S'inicia un moviment estudiantil. 1957: canvi del govern amb l'entrada de ministres vinculats a l'OPUS DEI (tecnòcrates) persones professionalment molt capacitades.

Segona Etapa del Franquisme

Període caracteritzat per un creixement econòmic molt fort i un immobilisme polític molt rígid. Degut a la política dels vinculats a l'Opus Dei. El fet que l'economia canviés, però la política no, va provocar una crisi al règim que va fer caure el franquisme després de la mort del dictador.

Economia dels Anys 60

Creixement molt ràpid però descontrolat, poc competitiva, va ignorar l'ecologia, dominat per l'especulació. El franquisme va titular això de "miracle espanyol" però això s'ha de relativitzar perquè no és un creixement només d'Espanya sinó d'una expansió econòmica de tota Europa. Fins al 73 hi ha un període de creixement econòmic per Europa. Aquest creixement va tenir molts límits, es va produir un estancament dels llocs de treball, el creixement tenia una forta dependència de l'exterior i va anar acompanyat d'un procés inflacionista (inflació). S'acaba amb l'autarquia (autosuficiència espanyola, intervenció de l'estat) i s'adopten noves polítiques econòmiques:

• 1959: Pla d'estabilització de l'economia espanyola (imposat des de fora), per posar fi a l'intervencionisme i afavorir la liberalització comercial i financera.
• 1964-1975: Plans de desenvolupament, que van significar els primers intents per planificar l'economia espanyola que es va centrar molt en la indústria. Es volien solucionar els dèficits de l'economia i solucionar els desequilibris a través dels pols de desenvolupament (es fan a regions on no hi ha indústria).
• 1959-1973: La indústria i els serveis són les principals activitats econòmiques d'Espanya, el sector secundari i terciari.

Durant aquest període del creixement de l'economia espanyola es pot diferenciar a partir de l'any 1966. Abans del 1966 va ser superior a la resta de l'economia europea.

Causes del Creixement

• Modernització, tècniques noves.
• Acumulació de capital que s'inverteix en la indústria.
• Millora de la productivitat.
• Augment exportacions.
• Descens dels preus.
• Consolidació de la indústria dels serveis.

Conseqüències del Creixement

• Creixement de la taxa del PIB i de la renda per càpita.
• Augment dels salaris.
• Augment de la demanda dels béns de consum i canvi en els hàbits de consum (consumisme).

Molta importància amb la relació i vinculació amb l'exterior.

Respecte a l'exterior

• Arribada de tecnologia (importada de l'exterior).
• Arribada de capital estranger que s'inverteix a Espanya.
• Les transferències monetàries que venen de l'exterior (divises), són dobles les divises (Procedència divises: familiars dels estrangers, turisme).

El creixement econòmic no va ser igual a tot el territori espanyol. A partir del final de l'autarquia la indústria catalana es transforma: el sector tèxtil deixa de ser la principal indústria, comença el metall, la indústria química i la construcció. Així el sector terciari té una gran importància a Catalunya (Barcelona i la seva àrea d'influència), a conseqüència d'aquesta concentració hi ha una desigualtat entre comarques.