El franquisme: un règim dictatorial

UN RÈGIM DICTATORIAL:

El franquisme va néixer com una dictadura que va consolidar els poders absoluts de Franco, va confirmar el caràcter antidemocràtic de les institucions i va continuar la repressió dels vençuts practicada durant la Guerra Civil.

Característiques El totalitarisme:

És una dictadura inspirada en el model feixista i italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931 i, amb això, totes les garanties individuals i col·lectives: es va clausurar el Parlament i es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats. Només es va permetre l’existència d’un partit únic i d’un únic sindicat.

El cabdillisme: Franco concentrava tots els poders en la seva persona: era el cap de l’Estat, president del govern (durant molts anys), generalíssim de tots els exèrcits, cap nacional de Falange Española Tradicionalista y de las Jons, el partit únic.

Concepció unitarista i centralista de l’Estat: El franquisme va abolir els estatuts d’autonomia i va fomentar l’espanyolització de la població dels territoris amb identitat pròpia (Catalunya, el País Basc i Galícia).

La repressió: De l’oposició va ser constant i planificada. Amb aquesta finalitat es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors, atemorir els possibles dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.

El control dels mitjans de comunicació: Estaven sotmesos a una rígida censura i eren utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

Els pilars del règim

Van ser l’exèrcit, el partit únic i l’Església Catòlica. L’exèrcit va ser el suport més destacat del règim i va participar activament en el poder, ja que una bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera. La Falange Española Tradicionalista y de la JONS, es va encarregar de proveir el règim de bases ideològiques, de controlar els mitjans de comunicació i de subministrar una bona part dels càrrecs de l’administració. Per procurar el suport social al règim el partit va constituir algunes organitzacions de masses: El Frente de Juventudes (formació i adoctrinament del jovent). La Sección Femenina (formació de la dona en el sentit cristià). L’Església Catòlica va tenir un paper destacat en la legitimació i la construcció del règim franquista. Com a resposta a la persecució religiosa que havia tingut lloc a la zona republicana durant la Guerra Civil, la jerarquia eclesiàstica va proclamar el caràcter de “croada” de la guerra i va esdevenir una destacada apologista del sistema. A canvi, l’Església era finançada per l’Estat, tenia el control gairebé total del sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catòlics en el conjunt de la societat espanyola.

Els suports socials

D’ençà el primer moment la dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques i socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la Segona República. També va rebre l’adhesió dels propietaris agrícoles, petits i mitjans del centre i del nord d’Espanya, que havien fet costat a la insurrecció. Les classes mitjanes constituïen un sector social políticament desconcertat; malgrat el rebuig ideològic i polític que la dictadura inspirava en els sectors de tradició més democràtica, el trauma de la guerra va convertir la classe mitjana en majoritàriament passiva i apolítica. Una bona part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil. Però la repressió, el control policial i la por, juntament amb la misèria i l’afany de supervivència, van dur la majoria de les classes populars a la passivitat política i al silenci. Els tràgics records de la Guerra Civil (violència, inseguretat i penúria) van fer de la pau i de la tranquil·litat uns béns molt preuats, encara que se n’hagués de pagar un preu molt alt. Però era una passivitat hostil als franquisme i els treballadors van ser els primers grans opositors al règim i van protagonitzar les primeres mobilitzacions en demanda de millors condicions de vida i de feina.

Els franquistes catalans

La Catalunya franquista estava integrada principalment per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. La militància catalana a la Falange no era gaire abundant. El fet que l’ocupació de determinats càrrecs polítics comportés la militància falangista obligatòria va fer que algunes persones s’hi adherissin per oportunisme polític i per exigència burocràtica. El personal polític que va detenir càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació va ser sempre designat des del poder i entre persones de provada fidelitat al règim franquista. Ara bé, el franquisme només els va oferir llocs polítics secundaris en l’administració local (ajuntaments i diputacions), però rarament n’ocupaven d’altres de més rellevància política, atès que les principals autoritats de Catalunya (capità general, governador civil...) van ser habitualment persones provinents de fora de Catalunya (hi havia una certa desconfiança del franquisme envers els polítics catalans).

Les “famílies” del règim

Dins del franquisme van coexistir diversos grups d’influència que formaven part de l’anomenat Movimiento Nacional. Les diverses “famílies” del règim van tenir representació en els successius governs creats pel dictador, en què sempre hi va haver una elevada presència militar. Els primers que van formar part d l’Estat franquista van ser els grups que havien donat suport incondicional a la rebel·lió militar de l’any 1936: falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins. El falangisme i el seu ideari d’inspiració feixista (nacionalsindicalisme) van tenir un gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme, en què semblava que Alemanya podria guanyar la Segona Guerra Mundial. La derrota de les potències de l’Eix l’any 1945 va forçar la dictadura franquista a adaptar-se al nou escenari internacional. Més endavant, cap a la meitat dels anys cinquanta, i sobretot durant la dècada del1960, alguns membres i simpatitzants d’una nova organització religiosa, l’Opus Dei, van tenir un gran protagonisme en les transformacions econòmiques de la segona etapa del règim franquista.