Franquisme: Política, Societat i Cultura

Pensament Polític:

Feixisme i Totalitarisme: Dictadura personal. Unipartidisme i sindicat únic. Divisió vencedors i vençuts (repressió). Catolicisme i pàtria (salvador). Valors: jerarquia, disciplina i ordre.

Els Suports:

Els Militars (Exèrcit, Guardia Civil i Policia Nacional). L’Església. La Falange. Tradicionalistes o carlins. Dreta conservadora (Terratinents, empresaris, petits i mitjans propietaris agraris...). Classe mitja urbana i rural. Majoria silenciosa o absent (Franquisme sociològic).

A) Sistema político:

Falange española y “democracia orgánica“. Prohibición de partidos políticos y sindicatos obreros. Partido único (Falange española - Movimiento Nacional). Absolutismo de Estado. Censura previa. Control de la vida política: Responsabilidades políticas, represión, masonería y comunismo, apoyos a las fuerzas del Antiguo Régimen (Iglesia, Ejercito, terratenientes, etc.)

B) Política cultural:

Represión, exilio, vacío cultural. Creación del CSIC (1939). Aumento de la enseñanza privada en manos de la Iglesia.

C) Política social:

Nacionalsindicalismo. Creación de la CNS: Fija salarios, suspende derecho de huelga, crea la Seguridad Social (SOE, Maternidad, Vejez, Accidentes...).

D) Política internacional:

Colaboración con la Alemania nazi de Hitler. Neutralidad en la 2ª Guerra Mundial (División azul). Bloqueo internacional 1946: político (ONU) y económico. Franco responde con: Exaltación del patriotismo, moviliza el ejercito para acabar con los maquis.

2ª Etapa:

A) Normalización de las relaciones internacionales:

Como consecuencia de la Guerra fría: En 1950 la ONU levanta el veto. En 1951 EEUU restablece relaciones diplomáticas a cambio de instalar bases militares. En 1951 España ingresa en la FAO, UNESCO y en 1955 en la ONU. Crédito de EEUU a España: se suprime el racionamiento del pan, se liberaliza la circulación de productos y el precio de los alimentos, emigración del campo a la ciudad.

B) Societat:

Firma del Concordato con la Santa Sede, atrajo a los católicos militantes. Acercamiento a Juan de Borbón, Juan Carlos de Borbón inicia sus estudios en España.

C) Apertura cultural:

A partir de 1950 aparecen las vanguardias culturales. El surrealismo (Deu al set; Escuelas de Altamira; Dámaso Alonso publica “hijos de la ira”). El realismo crítico (Blas de Otero “Pido la paz y la palabra” y Rafael Sánchez Ferlosio “El Jarama”). Catolicismo liberal, aranguren y la revista “El ciervo”. Contestación de los universitarios al SEU.

Institucions de Govern Franquista:

- Democràcia orgànica: Nom que rebé el sistema polític de la dictadura franquista.

- Consell del Regne: Organisme polític de l'estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d'assessorar el cap d'estat en afers transcendentals. Era format pel president de les corts, sis consellers nats i sis membres de les corts. Entre d'altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts.

- Consell de Regència: Òrgan polític de l'estat espanyol creat per la llei orgànica de l'estat de 1967. Era compost pel president de les corts, el prelat de major jerarquia i antiguitat que fos conseller del regne i pel capità general. La seva missió era d'assumir el poder en cas de mort o incapacitat declarada del cap d'estat. A la mort del general Franco assumí el poder, i l'exercí fins a la proclamació del rei Joan Carles I.

- Consell d'Estat: Òrgan consultiu de l'estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne. El president era designat pel cap de l'estat, i entre les seves funcions hi havia les d'assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d'honors i privilegis.

- Consejo Nacional del Movimiento: Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento. Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional (1958), el foment i la preservació dels quals era la seva missió: podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur.

- Corts Espanyoles: Òrgan polític de l'estat espanyol durant el règim franquista, creat el 1942, definit com a instrument de col·laboració en la tasca legislativa que corresponia al cap de l'estat i dependent del poder executiu. Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú. Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d'urgència. Els procuradors a corts podien ésser nats o electius. La Llei Orgànica de l'Estat (1967) modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes. Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç familiar per cada província. Mentre no tinguessin lloc les sessions plenàries, la comissió permanent era el veritable òrgan rector de les Corts i tenia la prerrogativa de promoure els recursos de contrafur. Sota la presidència de Torcuato Fernández Miranda i a instàncies del govern d'Adolfo Suárez, les Corts aprovaren, al novembre del 1976, la Llei de Reforma Política que significava llur autoimmolació i el desmantellament institucional del franquisme.