Franquisme i Guerra Civil: Etapes i Conseqüències

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran importància tant a nivell espanyol com internacional. Hi van participar soldats i voluntaris de molts països. També va ser rellevant a nivell militar, ja que va servir per provar noves armes, com per exemple l'aviació.

Causes de la Guerra Civil

• Divisió del país entre dretes i esquerres, sense terme mig. Aquesta divisió es veia reflectida en diferents aspectes: agrari, religiós, social, militar, autonòmic, etc.
• Feblesa de la II República.

Inici de la Sublevació Militar

El cop d'estat militar va començar el 17 de juliol de 1936 al Marroc. El va liderar Franco amb l'ajuda dels legionaris i els regulars. Els generals del Marroc que no es van voler sublevar van ser empresonats o assassinats.

El Bàndol Republicà

El bàndol republicà estava format per obrers industrials, part de la classe mitjana, jornalers del sud, ERC, CNT, UGT, PSOE, partit comunista i partits republicans. A nivell internacional, es va decidir la no-intervenció a Espanya, però pocs països ho van complir. Els republicans van rebre suport de França, l'URSS i les Brigades Internacionals.

El Bàndol Republicà durant la Guerra Civil

El govern va perdre el control, i els anarquistes van agafar molt de poder. En els inicis de la guerra, en el bàndol republicà va esclatar una revolució interna: assassinats de religiosos i persones de dretes, incendis d'esglésies, requisicions, comitès de milícies antifeixistes i col·lectivitzacions dels sindicats CNT-UGT.

A l'octubre de 1936, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va decretar que les empreses de més de 100 treballadors s'havien de col·lectivitzar. Totes es van col·lectivitzar. A la indústria hi va haver col·lectivitzacions, però a l'agricultura no. L'exèrcit s'havia desfet, i a la guerra hi van haver d'anar militars, juntament amb voluntaris que de seguida van veure que no eren capaços de fer front a la guerra. Es va creure necessari muntar un exèrcit popular, disciplinat. Van agafar gent jove de 15-17 anys i gent gran fins a 40 anys (la "quinta del biberó"). La gent no acabava de creure en la possibilitat que les esquerres guanyessin la guerra, i molts marxaven i s'amagaven per tal de no anar-hi.

Els republicans van perdre la guerra a causa de la divisió del Front Popular, que es va dividir entre els moderats (republicans, PSOE, PC) i els extremistes (CNT, POUM, anarquistes). Els moderats volien deixar la revolució a part i centrar-se en guanyar la guerra. Els extremistes també volien guanyar la guerra, però també tirar endavant la revolució.

Els fets de Maig de 1937 van ser un enfrontament entre moderats i extremistes. El govern va canviar de president: Juan Negrín (PSOE) va substituir Largo Caballero (PSOE).

Evolució Militar de la Guerra

La iniciativa militar la portaven els nacionals. Malgrat els seus problemes, els republicans van resistir tres anys, i en alguns moments van fer algunes contraofensives. Al començament, els dos bàndols anaven a per totes, amb la moral molt alta. Mica en mica, la moral dels "rojos" va anar baixant.

La guerra es divideix en cinc etapes:

1. Juliol - Setembre 1936 (Conquesta d'Extremadura): Pas de les tropes dels legionaris/regionals per l'estret de Gibraltar cap a la península. Els nacionals van conquerir Badajoz i van afusellar unes 500 persones republicanes. Es van unir les dues zones nacionals gràcies a la conquesta d'Extremadura.
2. Alcàsser de Toledo: Els nacionals resisteixen l'intent de conquesta dels republicans. Van fer una gran explosió pensant que l'ensorrarien, però no ho van aconseguir. Els moviments seguien necessitant, esperant Franco. Això es va convertir en un mite.
3. Batalles de Madrid (Octubre 1936 - Març 1937): Van ser tres batalles: Batalla de la Ciutat Universitària (primer intent dels nacionals per entrar a Madrid. El govern republicà va a València, General Miaja), Batalla del Jarama (també va fracassar) i Batalla de Guadalajara (tercer intent, els republicans van derrotar els italians que ajudaven els nacionals). Franco va creure que no podien conquerir Madrid i va haver de buscar un altre objectiu cap al nord.
4. Conquesta del Nord (Març 1937 - Octubre 1937): Brunete i Belchite, contrareformes republicanes. Irun és conquerida al principi de la guerra. Primer van atacar Biscaia, "cinturó de ferro", Santander, Astúries. L'episodi de Guernica va ser pel bombardeig alemany.
5. Batalla d'Aragó (Octubre 1937 - Novembre 1938): A l'hivern de 1937 hi ha la batalla de Terol, que la guanyen els nacionals al gener. A l'abril de 1938 arriben al mar i tallen els republicans.
6. Conquesta de Catalunya i del Centre (Octubre 1938 - Març 1939): Avenç dels nacionals cap a Catalunya. El 26 de gener de 1939 arriben a Barcelona. Mig milió de refugiats s'exilien cap a França. Al març de 1939 conquereixen el centre, Madrid i Alacant.

El Franquisme de la Postguerra (1939-1951)

Ideologia i Característiques

El franquisme es va consolidar gràcies a ser una dictadura fèrria, a causa dels excessos republicans i revolucionaris, el desordre, la desunió, i gràcies al pragmatisme i l'adaptació, a més del suport dels seus partidaris.

Característiques del Règim

• Dues ideologies: falangisme i nacionalcatolicisme.
• Autoritarisme: partit únic (FET y de las JONS).
• Sindicat únic: vertical, per evitar les lluites de classes. Les vagues estaven prohibides. Els treballadors tenien feina fixa i llarga.
• Exèrcit, església, censura (tot havia de passar per la censura prèvia).
• Centralisme i patriotisme espanyol.
• Anticomunisme.
• Moral catòlica tradicional.

Lleis Fonamentals

No es va fer una nova constitució, sinó que es van fer unes lleis fonamentals per omplir els buits legals.

1. 1938 - Fuero del Trabajo: No a les vagues ni als sindicats. Organització corporativa del món del treball (Sindicat Vertical). Contractes indefinits.
2. 1942 - Ley de Cortes, 1945 - Fuero de los Españoles, 1958 - Principios del Movimiento Nacional, 1966 - Ley Orgánica del Estado: D'aquestes lleis se'n va dir Democràcia Orgànica. Els diputats de les Corts eren tots del "Movimiento" i havien de ser caps de família, alcaldes de monopoli o del sindicat vertical.
3. 1947 - Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado: Definia Espanya com una monarquia sense rei. Franco va dir que governaria ell mentre visqués.

La Repressió

L'Autarquia (1939-1951)

Crisi econòmica, baix nivell de vida, que no es va recuperar fins al 1956. Hi havia racionament i restriccions dels aliments. La gent anava amb cartilles.

Causes de l'Autarquia

• Efectes de la guerra: infraestructures, població activa (300.000 joves morts), Guerra Mundial.
• Autarquia: nacionalisme econòmic, que vol dir l'autoabastiment del país amb els propis recursos. Tancament econòmic, poc comerç amb l'exterior. Intervencionisme de l'estat (sous, preus, producció). L'estat comprava aliments a certs pagesos, però ells els hi donaven menys aliments dels que havien recollit per tal de no vendre'ls-hi tants a l'estat i després vendre'ls al mercat negre.

L'autarquia tenia alguns problemes, com el mercat negre ("estraperlo") i la falta de productivitat per falta de productes essencials (matèries primeres, maquinària).

Política Exterior del Franquisme

Es divideix en quatre etapes:

1. Vinculació amb l'Eix (1939-1942): Pacte Hitler-Mussolini, període feixista. No bel·ligerància: Neutralitat. "División Azul", voluntaris falangistes (1941) que ajudaven Hitler.
2. Desvinculació Progressiva de l'Eix (1943-1945): Enviava missatges secrets als aliats (Gran Bretanya i França) per tal de desunir-se de l'Eix. Un dels missatges va ser destituir Serrano (feixista) per Jordán (més anglès). Va retornar la "División Azul". Un altre símptoma de la desvinculació de Hitler.
3. Aïllament Internacional del Franquisme (1945-1952): Franco i el franquisme es van mantenir, però li van implantar un aïllament diplomàtic i econòmic (ONU). Els maquis, 1944, eren anarquistes i comunistes que feien atacs armats. En una ofensiva van conquerir la Vall d'Aran durant unes setmanes. El 1947, Espanya queda exclosa del Pla Marshall (ajuda dels EUA als països europeus).
4. Normalització de Relacions amb el Bloc Capitalista (1953-1975): Es va fer un pacte amb els EUA, normalització de relacions i ajuts, a canvi que Espanya deixés posar quatre bases militars dels EUA al nostre país. El 1955, Espanya entra a l'ONU.