Franquisme: Creixement Econòmic (1959-1975)

T.14. El Franquisme: L'Etapa del Creixement Econòmic (1959-1975)

1. Liberalització Econòmica i Plans de Desenvolupament Econòmic

1.1. El Pla d'Estabilització

Cap al 1957 l'economia espanyola era a punt de col·lapsar-se:

• Exhauriment de les reserves del Banc d'Espanya
• Gran dèficit comercial
• Inflació elevada
• Fort desequilibri pressupostari (més despeses que ingressos)

L'ajuda demanada a organismes internacionals, com l'OCDE i el FMI, va comportar l'acceptació d'un conjunt de mesures correctores que implicaven la liquidació de la política dirigista i autàrquica i l'opció per una economia de lliure mercat.

La nova orientació econòmica va quedar recollida en el Pla d'Estabilització (1959), que comprenia tres grans eixos d'actuació:

• Estabilització de l'economia
• Liberalització interior de l'economia
• Liberalització exterior de l'economia

Aquesta nova política pretenia incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals i estimular el creixement econòmic.

1.2. L'Hora dels Tecnòcrates

A partir del 1957, els governs nomenats per Franco van incorporar una nova generació de polítics, alguns vinculats a l'Opus Dei. Presentaven un perfil més tècnic que ideològic i estaven més preparats professionalment (advocats, economistes, etc.). Per això, se'ls va anomenar tecnòcrates. Per als tecnòcrates, l'única manera de mantenir el règim franquista era fer algunes reformes administratives i, sobretot, impulsar una política de creixement econòmic. El desenvolupisme econòmic havia de ser la principal garantia d'estabilitat social i de continuïtat política, sense haver de qüestionar els principis polítics de la dictadura.

1.3. Els Plans de Desenvolupament

• Després del Pla d'Estabilització es van crear uns plans de desenvolupament econòmic i social. Eren una planificació orientativa amb l'objectiu d'impulsar l'activitat del sector públic i d'oferir previsions i ajudes als inversors privats.
• Es van promulgar 3 plans de vigència quadriennal i es va crear una Comissaria del Pla de Desenvolupament, presidida per Laureà López Rodó. Aquests plans van obrir dues línies d'actuació: les accions estructurals i els pols de desenvolupament.
• Els resultats de la planificació franquista van ser molt limitats, perquè en molts casos els recursos es van invertir ineficaçment. El resultat més reeixit va ser dotar el país d'infraestructures (carreteres i refineries de petroli) i de matèries bàsiques (acer i carbó).

1.4. El Paper de l'Estat

• La proposta dels tecnòcrates incloïa la necessitat d'adequar el funcionament de les administracions públiques a la nova orientació econòmica i incrementar-ne els recursos: es va implantar una reforma fiscal que va resultar insuficient.
• L'actuació d'Hisenda es va concretar a limitar el dèficit públic i a controlar la despesa pública.
• Durant aquests anys es van modificar les prioritats econòmiques del govern, motivades per les necessitats del desenvolupisme. Els pressupostos dels ministeris dedicats a serveis socials i a infraestructures van experimentar un creixement notable.

2. Els Anys del Creixement Econòmic

2.1. El Protagonisme de la Indústria

• El motiu principal de l'expansió econòmica va ser la indústria, que va augmentar la producció un 10% anual. Les causes van ser la millora de la productivitat industrial, la importació de maquinària i tecnologia, la inversió i els baixos costos salarials.
• Es va produir una diversificació de la producció, derivada d'un creixement del sector metal·lúrgic, químic i alimentari.
• També hi va haver una reestructuració dels sectors tradicionals. Algunes indústries amb una necessitat tecnològica poc important van experimentar un creixement considerable.
• Les zones amb més tradició fabril van continuar el seu predomini, tot i que també es va produir la industrialització de zones noves. A Catalunya van experimentar un creixement les indústries metal·lúrgiques, químiques i farmacèutiques. Anys 70: obren les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó.

2.2. La Transformació de l'Agricultura

• Durant els anys 60 es va produir una crisi de l'agricultura tradicional cerealista. L'adequació de la producció agrària a les necessitats de la dieta de les classes urbanes va comportar l'abandonament de les explotacions agràries menys rendibles i la transformació d'altres.
• L'augment de la demanda de productes ramaders i hortofrutícoles va portar molts propietaris a invertir en espècies, maquinàries, adobs i llavors. Això va comportar una intensificació dels conreus i la creació d'explotacions ramaderes modernes. A Catalunya, el canvi més important es va produir en la ramaderia intensiva, que representava el 50% de la producció agropecuària.
• Per millorar la rendibilitat de la nova agricultura, el govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure els regadius. La mecanització agrícola va fer que molts pagesos emigressin cap a zones industrials.
• Això va transformar el camp espanyol: l'èxode rural va comportar una disminució de la població activa agrària, la desaparició de moltes explotacions petites i la creació de noves empreses agràries.

2.3. La Modernització dels Serveis i de la Construcció

• Es va produir un increment considerable del pes dels serveis en l'economia com a resultat de la urbanització, de l'augment de les xarxes de comerç, de la millora dels mitjans de transport i de comunicació i el desenvolupament del turisme.
• El comerç internacional va créixer en les importacions i exportacions. Les exportacions principals van deixar de ser productes agrícoles i minerals i van passar a ser béns d'equipament i automòbils.
• La construcció va rebre un incentiu gràcies a l'edificació de nombrosos habitatges a les àrees urbanes i d'instal·lacions hoteleres a les àrees turístiques. A Catalunya s'hi van construir les primeres autopistes de peatge.
• La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari, que va invertir en noves indústries, va atorgar crèdits i va actuar en les inversions de capital estranger. El reforçament d'aquest sector va venir acompanyat d'una concentració bancària molt notable.

2.4. La Fragilitat del Model Econòmic

• La llarga etapa de creixement econòmic va generar un increment del 40% de la renda per habitant entre el 1960 i el 1975. El nivell de vida s'anava apropant a la mitjana europea.
• Però la rapidesa i la profunditat de les transformacions no podien amagar la feblesa del model econòmic. Tot i que la producció havia augmentat, també ho havia fet la dependència de l'economia de factors externs. Espanya necessitava importar tecnologia i inversions estrangeres.
• La manca de recursos públics va fer que l'Estat no fos capaç de complir la seva funció quant a redistribució de rendes, ni impulsar la construcció d'infraestructures adequades, ni crear serveis públics. Les febleses es van palesar en la greu crisi econòmica mundial iniciada el 1973.

3. Europa va Salvar Espanya?

• El canvi d'orientació econòmica iniciat amb el Pla d'Estabilització va donar lloc al creixement i la modernització de l'economia. A Catalunya, l'expansió va ser superior a la mitjana espanyola.
• El discurs franquista va presentar el desenvolupament econòmic dels anys 60 com a resultat dels encerts del règim. La majoria d'historiadors coincideixen que va ser un "miracle espanyol", com a resultat de la vinculació de l'economia espanyola al mercat internacional i a l'aprofitament de l'onada d'expansió econòmica europea.
• Els enormes recursos financers que es van invertir per evitar la fallida de l'economia provenien de l'exterior. Van arribar per tres camins: les trameses dels emigrants, les divises dels turistes i les inversions de les empreses estrangeres.
• Espanya va rebre de l'exterior els recursos financers que van permetre equilibrar el dèficit de pagaments.

4. Els Canvis Demogràfics i Socials

4.1. Un Gran Creixement Demogràfic

• En 15 anys Espanya va experimentar l'augment de població més alt de la seva història. Aquest creixement va ser provocat per la davallada de la mortalitat i per una taxa de natalitat elevada. Tots dos factors eren el resultat del millorament de les condicions de vida. A Catalunya, l'índex de mortalitat va descendir i la natalitat es va mantenir.
• El 1970, la piràmide de les edats catalana reflectia un rejoveniment de la població. El grup d'edat de 0 a 14 anys va augmentar, i el de més de 65 anys va créixer també. La taxa de mortalitat es va situar entre 67-70 anys (homes) i 72-76 (dones).

4.2. Del Camp a la Ciutat

• El fenomen demogràfic més remarcable van ser els moviments migratoris. Es va deure a la gran onada d'espanyols que van emigrar a l'estranger i als moviments de població a l'interior d'Espanya entre el 1960 i el 1975. Gairebé 5 milions de persones van canviar de província.
• Les causes van ser la capacitat d'atracció de les grans ciutats industrials, que oferien unes condicions de treball i de vida més bones.
• L'èxode rural va ser molt intens a les zones agrícoles latifundistes del sud d'Espanya (Andalusia i Extremadura), on els pagesos no tenien feina. Però també les àrees de minifundis (Galícia i Castella-Lleó) van perdre part de la població agrària.
• Les zones de més atracció d'immigrants eren les que oferien més oportunitats de feina. Per exemple: Madrid i Catalunya. El procés migratori va ser intens a Catalunya, on l'arribada de nous treballadors va ser la més gran de la seva història. Immigrants procedents de: Andalusia, Extremadura, Aragó... S'instal·len al cinturó industrial (Badalona, Santa Coloma, Terrassa, Sant Boi...).
• Aquesta immigració va comportar un increment de la natalitat a les zones receptores.

4.3. Els Canvis de l'Estructura Laboral i Social

• El creixement de la població urbana va permetre que les activitats professionals i les formes de vida de les ciutats s'anessin imposant al conjunt de la societat.
• El desenvolupament industrial i del sector serveis va canviar l'estructura socioprofessional, perquè es van incrementar els assalariats i la classe mitjana va augmentar el pes social. Això va consolidar una burgesia catalana.
• Els canvis de la distribució sectorial de la població són una mostra d'aquesta transformació. Per primera vegada, el nombre d'obrers industrials era superior al de pagesos.

4.4. La Millora del Nivell de Vida

• La millora dels salaris i l'increment del nombre d'ocupats van fer pujar la renda per capita. L'increment del nivell de vida va millorar la capacitat de consum de béns i de serveis per habitant, que es va duplicar.
• Les despeses familiars van variar i es va produir una davallada de les despeses destinades a l'alimentació, mentre augmentaven les destinades a l'habitatge, les domèstiques i les de lleure.