El Primer Franquisme (1939-1959)

El Franquisme: un règim feixista

• Un règim franquista

  • Líder únic (cap de l’Estat, del govern, del partit únic, de l’exèrcit).
  • Partit únic: Falange / Sindicat únic: OSE / Frente de Juventudes.
  • Suport: terratinents, burgesia, classes mitjanes, funcionalitat, església, exèrcit.

• Un estat repressiu

  • Prohibició i persecució dels partits i sindicats (republicans, socialistes, comunistes, anarquistes i separatistes) → més de 500.000 empresonats.

• Després de la 2na G.M

  • Final 2na G.M. → abandonament de les formes feixistes.
  • 1945 → Fuero de los españoles.
  • 1947 → Ley de sucesión (Franco poder vitalici i successor un rei).
  • 1958 → Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional.

Política Exterior

• Franquisme i 2 G.M

  • 1939: neutral /1940: no bel·ligerant (División Azul) / 1943:neutral.
  • Recolzament potències de l’eix: D. Azul, avituallament ports, espionatge, exportacions…
  • Hendaia: Reunió Franco-Hitler (condicions no acceptades per Hitler i suborn dels militars propers a Franco per part del Regne Unit).

• De l’aïllament al reconeixement internacional

  • Victòria aliats: Intervenció armada contra Franco (en contra EUA/GB).
  • No admissió ONU / retirada ambaixadors / no Pla Marshall.
  • Guerra Freda: EUA veu a Franco com un aliat anticomunista → a partir de 1953 ajut econòmic i col·laboració militar entre els dos països.
  • Concordat amb la Santa Seu (1953).
  • Finalment al 1955 → admissió a l’ONU.

L’oposició a l’estat franquista

• L’exili

  • Després G.Civil: 350.000 persones passen a França i són internades en camps de concentració (ocupació Hitler al Juny del 90, la situació s’agreuga).

• La guerrilla

  • En algunes zones d’Espanya milers de republicans van seguir lluitant contra Franco (1944: inversió de la Vall d’Aran fracassada). Guerrilles actius fins principis dels 50.

• L’oposició política

  • Dirigents polítics republicans → exili (progressiva divisió entre direcció exterior i nuclis interiors clandestins) el PCE era el més fort.
  • Monarquies → A favor de la restauració immediata de la monarquia borbònica.
  • Finalment al 1948 acord entre Franco i Juan de Borbó per declarar hereu Juan Carles el seu fill.

• Mobilització social

  • Il·legalització i repressió sindicats (moviment obrer aturat). Malgrat això: Vagues al 47 Bilbao, 51 a Barcelona, 56 vagues estudiantils…

El franquisme a Catalunya

• La repressió política

  • Abolició Estatut, repressió rojos i separatistes ((octubre 40)Companys és afusellat a Montjuic).

• L’intent de genocidi cultural

  • A més de la repressió política també repressió cultural (català només àmbit familiar, prohibició escola, premsa, llibres, teatre, noms, toponímia, etc; prohibició símbols com la bandera, himne…). Després 2 G.M: augment de la tolerància i es va permetre la publicació de llibres i teatre.

• Els franquistes catalans

  • Sectors conservadors i burgesos van donar suport a la dictadura des del principi (Cambó, Porcioles…).

L’oposició política i la resistència cultural a Catalunya

• La Generalitat a l’exili

  • Després de l'execució de Companys va assumir la presidència Josep Irla fins 1954 i Josep Tarradellas fins 1980.

• Els partits i la guerrilla

  • Repressió i exili van desarticular els partits i sindicats d’esquerres → 1939 fundació del Front Nacional de Catalunya (ERC i nacionalistes) i al 1945 del Moviment Socialista de Catalunya (socialistes i comunistes) 1955 creació grups Crist-Catalunya, nacionalistes cristians (Jordi Puyol). Nuclis guerrilles anarquistes i comunistes / últims Quico Sabaté mort al 1960 per comunistes i Caracremada al 1963).

• La protesta popular

  • Obrera a les grans empreses / estudiantil / Vaga dels tramvies 1951. La Vaga dels tramvies va ser la mobilització popular més important de la postguerra. Aquesta fou una protesta dels ciutadans de Barcelona per l’increment del preu del bitllet aprovat per les autoritats. Llavors ningú agafava els tramvies, el govern anul·là l’augment de les tarifes i destituí el governador civil i l’alcalde de Barcelona.

• Lluita Cultural

  • Institut d’Estudis Catalans clandestinats, clases en pisos, moviment escolta.

Població i condicions de vida

• L’augment demogràfic

  • Malgrat la crisi demogràfica de la guerra i la protesta entre el 40 i el 50 la població espanyola va créixer en uns 2 milions i la catalana en unes 350.000 → per augment de creixement vegetatiu (natalitat alta i disminució de la mortalitat).

• El fenomen migratori

  • Migracions interiors → camp-ciutat importants a partir de 1959. Migracions exteriors → Llatinoamèrica després de la 2GM i a partir de finals dels 50 cap a Europa.

• La distribució de la població

  • La distribució de la població: progressiva disminució població activa sector primari i augment del sector industrial (de 50 a 41% i de 24 a 31%).

• Les condicions de vida

  • Postguerra: empitjorament condicions de vida (sobretot republicans). Racionament (fins el 51) → estraperlo → especulació.

L’Autarquia

• Intervencionisme

  • Fixar preus
  • Racionar el consum
  • Quotes a la producció
  • Control dels salaris
  • Es crea INI (Endesa, Seat, Pegaso…)

• Autarquia

  • Autosuficiència econòmica
  • Limitació inversió estrangera
  • Reducció importacions (en busca una “independència”)

El “Desarrollisme” i La Fi Del Franquisme (1959-75)

L’evolució política del Franquisme (1959-1969)

• La tímida obertura del règim

  • 1966: Llei de premsa (Manuel Fraga) → suavització de la censura → més llibertat (nous diaris) i cert reconeixement internacional.
  • 1966: Llei orgànica de l’Estat → separació de les funcions de cap de l’Estat i de cap de govern.

• Els grups franquistes (famílies)

  • Blaus: falangistes (a partir dels anys 60 van perdre influència. La Falange integrada al Moviment Nacional).
  • Tecnòcrates (professionals destacats i de l’Opus Dei). Eren promonàrquics i més liberals.

• La lluita del poder: El cas Matesa

  • Anys 60: lluita entre falangistes i tecnòcrates pel poder i Franco equilibrava el govern amb les 2 famílies. Escàndol Matesa.
  • Escàndol Matesa: empresa tèxtil que va obtenir milers de milions de crèdits a l’exportació que en part era falsa. La denúncia va provocar una guerra entre blaus i tecnòcrates que es va resoldre amb una remodelació monocolor tecnòcrata amb Luis Carrero Blanco.

La nova oposició

• La mobilització obrera i estudiantil

  • A partir de 1962 → A conflictivitat laboral (indústria i mineria) amb una resposta repressiva molt dura (empresonaments i acomiadaments).
  • 1960 → constitució de CCOO (predomini dels comunistes)
  • Protestes estudiantils a les universitats → expedients a alumnes i professors, ocupació facultats i tancament universitats.
  • Finals dels 60 → moviment veïnal cada vegada més organitzat.

• Forces d’oposició

  • Molt dividida → Només PCE i PSOE amb relativa força.
  • 1/2 60 disminució repressió → Malgrat això execusió (63) Grimau (PCE).
  • 1962 → “Contuberni de Munic”: demanda de democràcia (oposició menys comunistes i anarquistes).
  • TOP (Tribunal d’Ordre Públic al 1963) i l’estat d’excepció.
  • PCE (Carrillo) força +organitzat i influent a universitats i fàbriques (CCOO) → Eurocomunisme (superació Guerra Civil, acceptació democràcia, reformes socioeconòmiques moderades).
  • PSOE → reactivat als anys 70. 1974: Congrés de Suresnes (França) dona el control del partit als joves militants (Felipe González i Alfonso Guerra).
  • PNB: organitzat al País Basc.
  • Catalunya: pluralitat de forces polítiques.

El desenvolupament econòmic

• Plans de desenvolupament

  • Eren plans indicatius de l’activitat econòmica (López Rodó) entre 1964-75 tant privada (indicativa) com pública (obligatòria) → resultats escassos.
  • Desenvolupament industrial (químic i mecànic a Cat. i metal·lúrgic al P.Basc).
  • Dèficit comercial (diferència entre exportacions i importacions) compensada per increment turisme / inversió capital estranger / remeses divises milió d’emigrants.