Formes de relleu del pirineu axial

3.5- Les depressions de lEbre i el Guadalquivir:

·
Les depressions de lEbre i el Guadalquivir són dues conques sedimentàries, o terrenys situats a menor altitud que els circumdants i en els quals sacumulen els sediments transportats pels rius que les travessen. Tenen forma triangular són dorigen anterior a lorogènia alpina i es van reblir després daquesta de sediments procedents de les serralades veïnes.
·
Depressió de lEbre à se situa al nord-est peninsular, està limitada pels Pirineus, el Sistema Ibèric i el Sistema Mediterrani. La vall del riu Ebre es va formar durant el període mé recent del Cenozoic en reblir-se la conca de lEbre de sediments continentals procedents de lalçament de la serralada pirinenca.
·Els materials sedimentats han donat lloc a plataformes anomenades taules o moles i a relleus en cuesta, bandlands, barrancs i àmplies valls i tossals testimoni, tot plegat producte de lerosió duta a terme per la xarxa fluvial.
·
Depressió del Guadalquivir à constitueix una plana de forma triangular oberta a loceà Atlàntic i travessada pel riu Guadalquivir. Limitada per Sierra Morena i el Sistema Bètic. És una zona enfonsada durant lorogènia alpina i reblida de sediments cenozoics que han donat lloc a les formes arrodonides i suaus de les campiñas. Els relleus són característics a partir de la confluència del riu Genil. En el tram final es troba una zona de maresmes, destaca la del Guadalquivir.

3.6- El relleu de les illes Balears:

·
Larxipèlag balear és la part emergida de la prolongació nord-est dels relleus bètics. Formada per cinc illes:
·
Mallorca à constituïda per materials predominantment mesozoics i cenozoics els quals donen forma a tres unitats de relleu: la serra de Tramuntana, alineació muntanyosa que presenta les majors altituds (puig Major, 1445 m), serra de Llevant, de menor altitud i la depressió Central, que rep el nom de Pla. Abunden paissatges de model càrstic.
·
Menorca à illa formada per materials paleozoics i mesozoics, al nord, i materials calcaris del Miocè, al sud, té un relleu de formes suaus que assoleix la màxima altitud a la muntanya del Toro (358 m).
·
Eivissa i Formentera à formen larxipèlag de les Pitiüses. Lilla dEivissa, destaca sa Talaiassa (475 m), està formada per materials mesozoics i cenozoics, on afloren mantells de corriment i roques calcàries. El rellei recorda el de la serra mallorquina de Tramuntana, el de Formentera sassembla a les terres de la depressió mallorquina.

3.4- Els relleus exteriors:
·Les serralades exteriors són les unitats del relleu que voregen la Península.
·Massís Galaic: se situa a lextrem nord-oest de la Península, amb una altitud mitjana de 500 m.
·Està format per materials paleozoics elevats durant l¡orogènia herciniana i erosionats durant lera Mesozoica. Lorogènia alpina va provocar-ne la fractura en blocs i fosses aixó va donar lloc a serres, zones planes, depressions i valls profundes per on discorren encaixats els cursos daigua.
·Presenta formes arrodonides als cims i suaus pendents a causa del desgast erosiu. Destaca la Cabeza de Manzaneda (1778 m).
·Muntanyes Basques:es troben entre la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Reuneixen un conjunt de serres al llarg duns 250 km de longitud, amb orientació oest-est.
·Formats per materials mesozoics plegats, afectats per lorogènia alpina, predominen les roques calcàries. Els relleus són poc elevats i de formes arrodonides per lerosió, destaca el cim dAizkorri (1544 m).
·Pirineus: formen una cadena muntanyosa constituïda per serres i massissos, alineats al llarg duns 440 km de longitud, entre el golf de Biscaia i el de Lleó. Està constituït per materials paleozoics i mesozoics, es divideix en dues alineacions:
·

Pirineu aixal:

format per materials paleozoics elevats per lorogènia alpina. Coincideix amb leix de la serralada i sho troben les altituds màximes i les formes glacials pròpies dels paisatges dalta muntanya. El pic més alt es lAneto (3404 m).
·

Prepirineu

se situa al nord i al sud del Pirineu axial i està format per materials mesozoics i cenozoics aixecats per lorogènia alpina. Shi reconeixen tres sectors: les serres interiors, les serres exteriors i les depressions.
·Sistema Mediterrani: alineació muntanyosa duns 270 km de longitud. Sestén paral·lela a la costa mediterrània catalana, formant una barrera natural per als vents de procedència marítima.
·Els relleus situats a lest del riu Llobregat estan formats per materials paleozoics fracturats per lorogènia alpina.
·Els relleus situats a loest del Llobregat estan formats per sedimentss calcaris mesozoics plegats per lorogènia alpina. Es divideix en tres unitats:
·

Serralada Prelitoral

: és lalineació més allunyada de la costa i on sassoleix laltitud máxima, al massís del Montseny (turó de lHome, 1712 m).
·
Serralada Litoral à és la unitat més pròxima a la línia de la costa, i la componen serres daltitud moderna, destaca el Montnegre.
·

Depressió Prelitoral

és una fossa tectònica recoberta per materials sedimentaris cenozoics i disposada entre totes dues serralades.
·Sistema Bètic: conjunt muntanyós que es prolunga entre Gibraltar i el cap de la Nau, desapareix sota les aigües de la Mediterrània i torna a emergir formant les illes Balears. Té un origen alpí i està constituït per materials sedimentaris al fons del mar de Tetis i plegats per lemprenta de la placa Africana. Es divideix en tres unitats:
·

Serralada Subbètica

formada per materials mosozoics i cenozoics, alçats després de lorogènia alpina, destaca La Sagra (2382 m).
·

Serralada Penibètica

serigeix davant la costa mediterrània i està formada per materials paleozoics i roques calcàries mesozoiques. El pic més elevat és el Mulhacén (3479 m).
·

Depressió Intrabètica

es troben materials tous, que formen barrancs i badlands, i materials calcaris, que han donat lloc a paisatges càrstics com el del Torçal de Antequera. El glaciarisme neogen només va afectar les serres més elevades del Sistema Bètic.