Formació d'Hàbits, Maduració i Aprenentatge en la Infància

Procés de Formació d'Hàbits

6) Procés que segueix la formació d'hàbits:

Procés de creació d'hàbits:

• Elicitar la conducta que sigui manifestació de l'hàbit que es pretén.
• Fixar-la.
• Acrecentar l'estabilitat de la conducta elicitada i organitzar aquesta disposició inicial.

Normes perquè el procés de formació d'hàbits pugui realitzar-se:

• Repetició: realitzar exercicis o pràctiques de les respostes concretes.
• Variació de contextos o situacions: posar al nen en àmbits diferents. Generalització de les conductes apropiades.
• Motivació: aconseguir que el nen trobi sentit en la repetició dels seus actes i els dels seus models.
• Imitació de les execucions dels models del nen.
• Generalització i transferència: clau perquè es produeixin els hàbits.

Rutines quotidianes faciliten l'adquisició d'hàbits.

Hàbits Bàsics a Fomentar a la Infància

7) Hàbits bàsics a fomentar a la infància:

• Hàbits d'autonomia i col·laboració: caràcter adaptatiu i són la condició prèvia per a una bona integració social. Afavoreixen la independència i l'autoestima.
• Hàbits emocionals: es construeixen mitjançant la resposta davant l'estimulació i els efectes posteriors de l'emoció.
• Hàbits motors: s'adquireixen com a resultat de les interaccions entre el nen i les oportunitats de l'entorn. Es consoliden mitjançant la pràctica.

Interacció entre Maduració i Aprenentatge

8) Interacció entre maduració i aprenentatge:

Perquè es produeixi un aprenentatge es necessita una base madurativa, però la falta de pràctica oportuna (aprenentatge), pot anul·lar els efectes maduratius.

Model genetista: el desenvolupament es produeix per la maduració. Cada edat es caracteritza per uns patrons fixes de conducta. Experiments Gesell (bessones).

Model ambientalista: a favor de l'aprenentatge. El desenvolupament es produeix per la influència dels estímuls de l'ambient. Experiments Spitz (ximpanzés) --> es produeixen conseqüències greus en el desenvolupament de la personalitat i la salut quan falten vincles afectius adequats entre els nens i les seves mares, especialment els primers anys de vida.

Línia interaccionista (punt entremig dels altres dos models): el desenvolupament és produït per la interacció mútua del subjecte i de l'ambient, per tant, es veu influenciat tant per la maduresa com per l'aprenentatge.

Consideracions Finals per a la Pràctica Educativa

9) Consideracions finals per a la pràctica educativa:

S'han de tenir presents les següents consideracions:

• L'educador ha d'afavorir l'autonomia física i intel·lectual i facilitar l'aprenentatge.
• Falta de pràctica en el moment oportú fa que la maduració es ressenteixi i que el desenvolupament s'aturi.
• Exercici prematur: no accelera la maduració i pot pertorbar el desenvolupament, perquè no s'atenen adequadament els aprenentatges propis de l'edat.
• Coneixement del calendari de desenvolupament infantil i l'observació individual (pauta sobre actuació educativa).
• Primers anys de vida determinants pel futur de la persona.
• Objectius: definits amb rigor i detall.
• Partir de les destreses prèvies necessàries per poder portar a terme el procés d'ensenyança-aprenentatge.
• Per aconseguir aprenentatge significatiu: estimular l'aprenentatge de relacions, ajudar a veure connexions, modificar punts de vista, planificar l'actuació docent, atendre l'aprenentatge informal, conèixer la preparació prèvia i aprofitar l'interès.