Fonts de Finançament Empresarial: Tipus i Selecció

El Finançament Empresarial

El finançament és el capital necessari perquè una empresa funcioni. L'autofinançament es produeix quan no es requereix finançament aliè a l'empresa. Les fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l'empresa per fer front a les seves necessitats monetàries.

• Fonts de finançament a curt termini: quan el termini de devolució és inferior a un any; per exemple, el crèdit de proveïdors, els préstecs bancaris a curt termini, etc.
• Fonts de finançament a llarg termini: quan el termini de devolució és superior a un any; per exemple, préstecs a llarg termini, emprèstits, o bé quan tenen un termini d'exigibilitat indeterminat o definit en el temps; capital o reserves.

• Finançament intern: com ara els beneficis no distribuïts (reserves) i les quotes d'amortització i provisions.
• Finançament extern: com ara el capital social, els préstecs, els crèdits de funcionament de l'empresa, etc.

• Mitjans de finançament propis: com ara el capital i les reserves.
• Mitjans de finançament aliens: com ara els préstecs, crèdits i emprèstits de tot tipus, sigui a curt o a llarg termini.

Recursos Propis o Finançament Propi

• Capital: està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i, a més, per les ampliacions successives de capital que es puguin produir.
• Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s'obtenen a partir del resultat al qual s'arriba com a conseqüència de l'acompliment de la seva activitat.
• Amortitzacions: estan formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
• Provisions: són també una part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o bé a futures despeses, com per exemple, pèrdues de valor mobiliaris, fons per a indemnitzacions, per pagar impostos.

Recursos Aliens a Llarg Termini

• Els préstecs a llarg termini: les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit) per poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec, es pot disposar dels diners de manera immediata; aquests diners s'han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes.
• Emprèstits: són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès.
• El lísing o arrendament financer: és un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes quotes d'arrendament.
• El rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting, l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis.

Recursos Aliens a Curt Termini

• Préstecs a curt termini: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates (s'han de tornar amb dotze mesos i amb els interessos pagats).
• Crèdits bancaris a curt termini: dins d'aquest apartat es poden estudiar dues modalitats que són el descobert en compte i el compte de crèdit.
  • El descobert en compte: és una font financera poc normal que consisteix en la utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.
  • El compte de crèdit o pòlissa de crèdit.
• El crèdit comercial: és el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
• El descompte d'efectes: l'empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.
• El facturatge: és una altra forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients (factures, lletres) a una empresa anomenada factor, la qual proporciona a l'empresa una liquiditat immediata i li evita els problemes dels impagats i els morosos, ja que, a diferència de la modalitat de descompte, l'empresa no respon de l'impagament dels seus clients.
• Fonts espontànies de finançament: són aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia com, per exemple, les quantitats que l'empresa deu a la Hisenda Pública o a la Seguretat Social.

Els Mercats de Valors i el Finançament Empresarial

• Actius financers de renda fixa: que són els que aporten uns fluxos al llarg del temps, normalment coneguts des del començament; per exemple, les obligacions, els bons, els pagarés, el deute.
• Actius financers de renda variable: són els que generen uns fluxos incerts i que depenen bàsicament dels beneficis de la companyia repartits en forma de dividends i de la variació de valor de títol; per exemple, les accions.
• Mercat primari o d'emissió: on una empresa emet valors perquè puguin ser subscrits pels inversors, i d'aquesta manera, aconsegueix finançament. Exemple: una ampliació de capital.
• Mercat secundari: és un mercat pur de compra i venda on es negocien els valors que prèviament van ser emesos.
• L'OPV o oferta pública de venda: és l'operació en la qual les empreses ofereixen en venda una part de les seves accions. El capital social solament canvia de mans.
• L'OPS o oferta pública de subscripció: ofereix accions de nova emissió, fruit d'una ampliació de capital.

Selecció de la Font de Finançament

• El tipus d'inversió: en cas de finançar un bé d'actiu corrent, la font de finançament pot ser a curt termini, mentre que si el bé ha d'estar vinculat a l'empresa durant un període superior a un any, la font de finançament ha de tenir també un termini de devolució superior a l'any.
• El grau d'endeutament que vulgui mantenir l'empresa: en cas que l'empresa vulgui disminuir el grau d'endeutament, ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les fonts alienes s'utilitzen si l'empresa vol augmentar la seva rendibilitat econòmica o no pot disposar de recursos propis.
• El cost de finançament: les fonts a llarg termini acostumen a tenir un cost més elevat que les de curt termini, com ja hem comentat; en alguns casos, el finançament dels proveïdors i altres fonts espontànies poden tenir un cost zero.