Fonts de Finançament i Classificació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,63 KB
Les fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries.
Les fonts de finançament són el patrimoni net i el passiu.
Classificació segons el termini de devolució:
· Fonts de finançament a curt termini: termini de devolució inferior a un any.
· Fonts de finançament a llarg termini: termini de devolució superior a un any.
Classificació segons la procedència:
· Finançament intern o autofinançament: reserves, quotes d’amortització i provisions.
· Finançament extern.
Avantatges i inconvenients de l’autofinançament
AVANTATGES | INCONVENIENTS |
- major autonomia i estabilitat, ja que no depèn de l’obtenció externa de recursos. - efecte fiscal positiu: l’autofinançament de manteniment constitueix una reducció del benefici i una disminució de l’impost sobre societats. - per a les petites i mitjanes empreses és la principal font de recursos. - estimula la inversió: els beneficis que no es reparteixen s’inverteixen. - disminució del risc d’insolvència: les empreses que estan més endeutades són les que tenen més problemes financers. | - com l’empresa no ha de pagar un preu explícit pels recursos obtinguts hi ha risc de fer inversions poc rendibles. - no hi ha coincidència entre propietat i gestió. - la retenció dels beneficis en canvi de pagar els dividends fa que el valor de les accions sigui més baix. - disminució de la rendibilitat de l’accionista. |
Classificació segons la pertinença:
· Finançament propi: recursos propis.
· Finançament aliè: passiu.
Els recursos propis són els recursos més estables de què disposa l’empresa. Són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l’empresa.
· El capital: està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les ampliacions successives del capital. Les aportacions procedeixen de persones individuals, d’empreses, de grups d’empreses o de societats de capital de risc.
· Les reserves: són els beneficis no distribuïts per l’empresa i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s’obtenen a partir del resultat al qual s’arriba com a conseqüència de l’acompliment de la seva activitat. Reserves legals: la seva quantia està fixada per llei.
· Les amortitzacions: és el valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció, ja sigui per l’ús o per l’obsolescència tècnica i funcional.
Els recursos aliens a llarg termini són els que l’empresa disposa durant un període de temps superior a un exercici econòmic i que ha de tornar amb als interessos corresponents. És el passiu no corrent.
· Préstecs a llarg termini: préstecs a institucions de crèdit per poder finançar-se. Es pot disposar dels diners de manera immediata i s’han de tornar amb uns interessos.
· Emprèstits: títol de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars (obligacionistes) a canvi d’un interès. S’emeten emprèstits quan es necessiten molts diners i/o les condicions del préstec no són econòmicament acceptables.
· Lísing o arrendament financer: contracte pel qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. Hi intervenen tres agents: empresa venedora, empresa lísing i empresa usuària. L’empresa venedora proporciona el bé a l’empresa lísing a canvi del cost del bé. L’empresa lísing (entitat de crèdit) llogarà el bé a l’empresa usuària a canvi de les quotes de lloguer. L’empresa usuària té la possibilitat de comprar-lo. Les quotes que ha de pagar l’empresa usuària incorporen l’amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc. Les empreses que utilitzen el lísing no han de buscar recursos financers i tenen avantatges fiscals, ja que una part de les quotes del lísing representen una despesa, la part corresponent a la recuperació del cost del bé no és totalment deduïble.
· Rènting o arrendament empresarial: contracte pel qual una empresa posa a disposició d’una altra un bé per al seu ús a canvi del pagament d’una quota. L’empresa de rènting es compromet a facilitar l’ús del bé, a mantenir-lo, a assegurar-lo i a substituir-lo o renovar el contracte. És una despesa totalment deduïble.
Els recursos aliens a curt termini permeten a l’empresa finançar part del seu cicle d’explotació. És el passiu corrent.
· Préstecs a curt termini: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates.
· Crèdits bancaris a curt termini:
· Descobert en compte: utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.
· Compte de crèdit o pòlissa de crèdit: signatura d’un contracte amb una entitat financera que posa a la disposició de l’empresa un compte corrent amb un límit.