Fonemes i Grafies: Guia Completa

Punt i Mode d'Articulació en Català

Punt d'articulació:

Lloc de la boca on entren en contacte els òrgans articulatoris per tal de modificar el corrent d'aire expirat.

Mode d'articulació:

Manera com es modifica el corrent d'aire que surt dels pulmons quan es produeix una emissió de veu.

Comportament de les cordes vocals:

Segons que l'articulació vagi acompanyada o no de la vibració de les cordes vocals.

Les consonants poden ser, segons:

• L'articulació: bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars.
• La manera d'articular: oclusives, fricatives, africades, nasals, laterals i vibrants.
• El comportament de les cordes vocals: sonores o sordes.

Fonema africat palatal sord:

Es representa amb les grafies x, tx, en les següents posicions:

• x = començament de síl·laba, entre consonant i vocal.
• Tx: començament de síl·laba, entre vocals, i a fi de mot.

Fonema fricatiu palatal sord:

El representem amb x, ix.

• X: principi de mot, entre vocals darrere de “i”, darrere de “u”.
• IX: entre vocals i darrere de “a, e, o, u”, a fi de mot darrere de: “a, e, o”.

Fonema fricatiu palatal sonor:

Grafies G i J.

• G = davant “e, i”, a principi de mot, entre vocals, entre consonant i vocal.
• J = davant “a, o, u”, a principi de mot, entre vocals, entre consonant i vocal.

Fonema africat palatal sonor:

TJ i TG sempre entre vocals; TG davant de “e, i” i TJ davant “a, o, u”.

Vacil·lacions entre la lletra R i el dígraf RR:

• La lletra R representa el so de la R simple. S'escriu també a començament de paraula i a l'endemig, després de consonant.
• El dígraf RR representa, entre vocals, el so de la R múltiple, però s'escriu una sola R entre vocals: quan la paraula comença amb R-, és el segon membre d'una paraula composta, que s'uneix a l'anterior amb guions, i a continuació d'una sèrie de prefixos.

Els fonemes nasals:

• Escrivim m davant b, p, m.
• Escrivim m davant f.
• Escrivim n davant v.
• Hi ha una sèrie de paraules que s'escriuen amb el nexe mp.
• Hi ha una sèrie de paraules que s'escriuen amb m o n i que cal aprendre perquè no segueixen cap norma.

Vacil·lacions entre la S sonora i la S sorda:

1) Per a representar la S sonora:

• Escrivim z a principi de paraula i entre consonant i vocal.
• Escrivim s entre vocals.
• Excepte els mots d'origen grec i els compostos de -rizo, -zoic, -zoide.

2) Per a representar la S sorda:

• Escrivim s al principi i a final de paraula, entre consonant i vocal i, vocal i consonant. Els recompostos introduïts per un prefix acabat en vocal.
• Escrivim s entre vocals, després dels prefixos a-, para-, sobre-, entre-, uni-, anti-, contra-…
• Escrivim els dígrafs ss entre vocals, en els femenins en -essa, i els determinants sufixos com -essió, -issió, -essor, -íssim…
• Per raons etimològiques, escrivim c davant de les vocals e, i, i ç davant “a, o, u”.
• Escrivim amb ç els sufixos -ança, -ença.
• Els prefixos re- i pre- doblen la s en la paraula següent que comença amb s.