Fonaments de l'Edició No Lineal i Composició Digital

Les Bases Tècniques de l'Edició

1. Edició Lineal vs. Edició No Lineal (NLE)

L'edició no lineal, el sistema d'edició que utilitzem tots avui en dia, ens permet editar amb l'ordre que vulguem (podem començar pel final si volem). No obstant això, abans de l'edició no lineal, teníem l'edició lineal o analògica.

1.1 Edició Lineal

En l'edició lineal o analògica, les interfícies eren analògiques, i la forma d'edició era narrativa/lineal (és a dir, tot seguit). A més, s'editava amb suports físics, per tant, tot plegat suposava un procés costós a nivell d'infraestructura (magnetoscopis, cintes...), i un procés lent. Era un procés lent, perquè el sistema d'edició consistia a tenir uns negatius/cintes (on teníem el material original, el que equivaldria avui en dia a unes SD), i a partir d'aquestes cintes, s'escollia quin pla volíem que fos el primer, després es copiava en una altra cinta (el que seria un timeline, o sigui, les cintes actuaven de timeline). I, per tant, el que es feia era crear progressivament una edició lineal.

El sistema funcionava de la següent manera:

Teníem un o varis magnetoscopis on hi havia les cintes (amb el nostre material original), i és on es feia la selecció dels plans. Després teníem una controladora (on s'editaven els vídeos originals, i ens permetia moure'ns per la media movent la cinta amunt i avall) i si es volien afegir efectes s'utilitzava un mixer. Finalment, tot això es copiava en el recorder (el timeline). Tots els programes d'edició no lineals actuals s'han basat en aquest procediment.

Estructura clàssica, que ara han adquirit els NLE:

• Player: Per visionar i seleccionar el material.
• Recorder: El material seleccionat s'edita aquí (al timeline), construint l'edició d'una forma lineal.

2. Edició No Lineal (NLE) vs. Composició Vertical

Sistema d'Edició No Lineal (NLE):

• Softwares pensats per créixer en horitzontal: És a dir, es tracten de softwares pensats per créixer en el temps tant com vulguem (créixer en horitzontal), però NO per créixer per capes (créixer en vertical).
  • Exemple: Tenir una edició de 2.000 hores sí que és possible, però tenir 2.000 capes és impossible.
• Pensats per treballar en temps real (real time): És a dir, que la reproducció de la meva edició sigui a temps real.
  • Exemple: Si el contingut està gravat a 25 fps, ho reprodueixi a 25 fps. Per permetre això, normalment treballen amb un còdec i format natiu.
• Acostumen a tenir un còdec i format natius: Tot i que actualment la majoria de NLE poden treballar amb diferents formats i còdecs de forma àgil, acostumen a tenir còdecs i formats preferits (Exemple: QuickTime - Còdec ProRes).

Sistema de Composició Vertical

• NO són softwares d'edició, sinó de COMPOSICIÓ: No editem cap contingut, sinó que fem una composició en aquest. Tot i així van força lligats als sistemes d'edició.
  • Exemple: A l'hora de treballar, solen demanar que l'editor tingui coneixement d'ambdós sistemes (tret que et dediquis exclusivament a fer cinema, per exemple, on llavors només editaràs, normalment hauràs de tenir mínims coneixements tant d'edició com de composició).
• Softwares pensats per créixer en vertical: És a dir, es tracten de softwares pensats per créixer per capes, tantes com vulguem (créixer en vertical), i NO per créixer en el temps (créixer en horitzontal), quan menor sigui la seva durada millor. Per tant, funcionen just al revés que les NLE.
  • Exemple: Ara tenir una edició de 2.000 capes SÍ que és possible. I idealment, fer l'edició en un pla, i no en una seqüència sencera.
• No estan pensats per treballar en temps real (real time): Utilitzen mètodes com les PREVISUALITZACIONS A LA RAM.
• Acostumen a admetre qualsevol tipus de format i còdec.

3. Treball amb Arxius Digitals

Format, Còdec i Resolució

Tot el comentat fins ara, ens porta a parlar dels arxius digitals, ja que tots aquests programaris els utilitzen. Al final el que fem és emmagatzemar la media amb arxius, i en funció de com estiguem emmagatzemant aquesta media, podrem fer un workflow o un altre:

3.1 Format:

Els formats són contenidors d'imatges (arxius que a dins hi contenen imatges). El format d'un contingut només indica l'extensió de l'arxiu (.mov, .avi, .mxf, .jpg, .tga, .mp4...) i NO implica qualitat.

• NO QUALITAT - Només indica EXTENSIÓ D'ARXIU.
• Excepció: El “.mp4” implica utilitzar el còdec H264, per tant, sí que implica certa qualitat.

Característiques principals:

• Contenidor de les imatges (no implica qualitat, només indica l'extensió de l'arxiu).
• Formats d'imatge en moviment (diferents fotogrames) / still frame (1 fotograma).
  • Imatges en moviment → Dins del contenidor, hi trobem diferents fotogrames.
  • Imatges still frame → Dins del contenidor, només hi trobem un fotograma.
• “Caixa de sabates” que conté els frames, fotografies, etc.
• Definit per l'extensió de l'arxiu (.mov, .avi, .mxf, .jpg, .tga, .mp4...).
• Implica la possibilitat d'utilitzar uns còdecs o uns altres.

Seqüències d'arxius:

• Emmagatzemar un vídeo en seqüències d'arxius still frame (vídeos que es guarden en frames). Numerats consecutivament.
• S'afegeix un comptador a cada arxiu (nomarxiu001.dpx, nomarxiu002.dpx, nomarxiu003.dpx...).
• Normalment els nostres editors ho reconeixen com si fos un sol arxiu.
• Útil en 3D.

3.2 Còdec:

El còdec és el responsable de la qualitat i el pes dels arxius.

S'encarrega de comprimir/descomprimir els arxius, i el seu objectiu és reduir la quantitat de dades necessàries per emmagatzemar o transmetre l'arxiu, sense que aquest perdi molta qualitat.

És important saber amb quin format i còdec s'ha gravat, perquè implica una qualitat i un pes, i a l'hora de l'edició s'ha de tenir en compte per saber si el nostre ordinador i programa ho suportaran.

Característiques principals:

• Indica com s'ha de comprimir o descomprimir un arxiu (responsable de la qualitat de l'arxiu, i per tant, també del pes).
• Responsable de la qualitat de la imatge.
• Responsable del pes de la imatge.
• H264, ProRes 422, ProRes 444...
• *Dada: El còdec H264 no sol ser el millor per editar, però té un avantatge i és que comprimeix molt i és molt útil per la distribució.

3.2.1 Relació: Format - Còdec

Els formats i els còdecs estan estretament relacionats: Determinats còdecs només treballen amb determinats formats, en funció del format que utilitzem tindrem una llista de còdecs possibles (Exemple: Si triem un .mp4, només podrem treballar amb el còdec H264. Però si triem un QuickTime, podem treballar amb molts més còdecs).

3.2.2 Formats i Còdecs Habituals

• Arxius Originals / Color:
  • RAW.
  • DPX.
• Distribució / Pujada d'Arxius: (YouTube, xarxes socials, etc.).
  • .MP4 → H264.
  • QuickTime (.mov) → H264.
• Edició:
  • QuickTime → ProRes.
  • MXF → DNxHR.

Exemple: Si vull el millor, gravaria en format RAW, ho distribuiria amb el còdec H264 i ho editaria amb un format QuickTime amb un còdec ProRes.

Quadre Resum (Edició):

Pel procés d'edició tenim dos estàndards:

Estàndard 1: Format - QuickTime / Còdec: ProRes (ambdós d'Apple).

• Per VISIONAR, podem usar: ProRes PROXY o ProRes LT (són tipus de fitxers que no tenen molta qualitat, pensats per visionar o editar off-line).
• Per EDITAR (o broadcast, per emetre's i enviar-se com a màster): ProRes 422 o ProRes HQ.
• Per FINISHING (quan només queda el color, i el RAW pesa molt per enviar-lo cap al software de color): ProRes 444 o ProRes 444 XQ (els millors de la gamma ProRes).

Estàndard 2: Format - MXF / Còdec: DNxHR (ambdós d'Avid). Per visionar LB o SQ. Per editar HQ. Per finishing HQX o 444.

3.3 Resolució:

Mida de les imatges en píxels horitzontals i verticals:

• 720, 1080 → Nomenclatura TV: vertical del fotograma.
• 2K, 4K, 8K, etc. → Nomenclatura cinema: horitzontal del fotograma.
• HD = 1920x1080.
• 2K = 2048x1080.
• * 2K → NO és el doble de 1080 / * 4K → Quatre vegades més que el 1080.

PIXEL ASPECT RATIO: Proporció del píxel: Si gravem en HD o una resolució superior, el píxel sempre serà quadrat (1). Però les resolucions més antigues, tenen píxels rectangulars per estalviar espai (1,46).

4. Entrellaçat i Progressiu:

En els orígens del cinema, es treballava normalment a 24 fps, i quan es projectava una imatge, aquesta feia pampallugues. La solució, en aquell moment, va ser projectar dues vegades el fotograma en el mateix espai de temps.

En el vídeo, es va crear:

• Sistema entrellaçat: Tenim el doble d'informació de moviment, tenint la mateixa info de vídeo (ens allunya del look cinematogràfic, perquè el moviment és més realista).
  • Divideix el fotograma en dos camps. Cada camp té la meitat de línies del fotograma.
  • Camp upper/imparell → línies imparells.
  • Camp lower/parell → línies parells.
  • No representen el mateix moment de la imatge.

• Sistema progressiu: La imatge té només els fotogrames que són. Intenta assemblar-se al cinema (menys info de moviment, moviment menys realista).
• Format de càmera entrellaçat: i (exemple: 1080i = entrellaçat).
• Format de càmera progressiu: p (exemple: 720p = progressiu).

Dominant de Camp:

• PAL → upper o imparell.
• PAL (DV, DVCPRO, MPEG2) → Lower o parell.
• NTSC → Lower o parell.
• HD → Upper o imparell.

Sensor:

Té relació amb:

• Factor de retall (Crop factor): com més gran el sensor, més angular la imatge.
• Profunditat de camp.

Però NO hi ha relació directa entre la mida del sensor i la resolució. El que hi té a veure és la mida del píxel:

• La mida dels píxels varia en funció de la mida del sensor.
• Els sensors més grans:
  • Capturen més llum, per això un sensor petit captura més soroll.
  • Més rang dinàmic.
  • Més profunditat de camp.

Emmagatzematge d'Arxius

• Discos Durs (Interns, Externs, RAIDS i SAN).
• Interns / Externs: el que tenim dins l'ordinador. Per emmagatzemar informació, no per editar.
  • Mecànics (HDD):
    • Enregistren el material de forma magnètica.
    • Lectura i escriptura.
    • Varis discos rígids que giren a altes velocitats → més velocitat de transferència de dades.
    • De més a menys velocitat: 5.400 rpm / 7.400 rpm / 10.000 rpm / 15.000 rpm.
    • Acaben fallant per desgast.

• • Sòlids (SSD):
    • Com una gran memòria USD.
    • Enregistren el material en microxips.
    • Utilitzen memòries flash interconnectades entre si.
    • No disposen de parts mòbils.
    • Menys consum elèctric.
    • Més ràpids, més silenciosos, més cars.
    • Acaben fallant perquè tenen un límit de reescriptures.

• RAIDS: conjunt de discos durs que treballen alhora (l'ordinador els veu com un de sol). Es reparteixen la tasca d'escriure i llegir. Ideals per editar. Requereixen un controlador RAID (mínim 2 discos durs).
  • RAID 0:
    • Permet repartir la feina entre els diferents discos de la unitat. Enregistra i llegeix simultàniament.
    • Augmenta la velocitat de lectura i escriptura (un RAID de 2 discos duplica la velocitat).
    • Discos parells.
    • No té protecció de dades → Info fragmentada, si peta un disc, ho perds tot. (Exemple: A1, A3, A5, A7... --> A2, A4, A6, A8).
  • RAID 1:
    • La informació es duplica en 2 unitats diferents (mirror) → L'espai del RAID disminueix un 50%.
    • Augmenta la velocitat de lectura, però la velocitat d'escriptura és la mateixa que la d'un sol disc.
    • Protecció de dades → pot fallar el 50% del disc, perdries sols la meitat de coses. (Exemple: A1, A2, A3, A4... --> A1, A2, A3, A4).
  • RAID 10 (1+0):
    • 2 estructures RAID simultànies, per treballar de diferents maneres amb els discos:
      • RAID 0 aporta velocitat.
      • RAID 1 aporta seguretat.
    • Estructura típica d'una SAN.
• SAN:
  • Basades en sistemes RAID.
  • Treballen conjuntament en xarxa, com un servidor d'imatges.
  • Permeten a diferents (moltes) estacions de treball accedir simultàniament a les mateixes dades.
  • Configuració típica d'una TV (amb les sales connectades a la fibra òptica) o una productora AV.
  • 120-140 discos.

Unitats d'Emmagatzematge:

Els ordinadors s'expressen en bytes → 1 byte: conjunt de 8 bits.

Connexions d'Emmagatzematge:

• SAS/SATA: connexions internes.
• USB 3.0: connexions externes.
  • ! USB-C és un tipus de connector, no un estàndard de velocitat.
• Thunderbolt: connexions externes. Pot treballar fins a 40 Gbits per segon i amb un RAW 4K a temps real.
• Fibre Channel: utilitzat en entorns professionals de moltes estacions d'edició (una gran productora, TV...). Preveu arribar fins a 1 Tb/s.

Connexions de Vídeo Professional:

• SDI: utilitza connector BNC.
  • Single Link: única connexió, per exemple, un senyal a 12G-SDI.
  • Dual Link: 2 connexions, 2 senyals a 6G-SDI.
  • Quad Link: 4 connexions, 4 senyals a 3G-SDI.
• HDMI: estàndards:
  • HDMI 1.4: 4K 24 fps, suport 3D i connexió Ethernet.
  • HDMI 2.0: 4K 60 fps, suport HDR.
  • HDMI 2.1: 8K 120 fps.
• DisplayPort: estàndards:
  • DisplayPort 1.3: 8K 30 fps.
  • DisplayPort 1.4: 8K 60 fps.
  • DisplayPort 2.0: 16K 60 fps.

Workflow de l'Editor:

1. Importar: capturar (digitalitzar), ingesta, transferir. Decidir si cal transcodificar (1) o no. (2).
2. Organització del material: sincronitzar àudios, ordenar material, notes, parts de càmera...
3. Selecció de plans: visionat, neteja, marques, carpetes, categories...
4. Rough cut: edició en brut tenint en compte la narrativa (no tant la tècnica).
5. Fine cut: ajustos i raccords (trim), efectes...

• Opcions d'importació al NLE:
  • Link to Media (Import sense Transcode / Proxies):
    • Accés immediat a la media.
    • Gestió manual de la media: fem un enllaç on està el metratge.
    • Podem trobar problemes de rendiment.
  • Import amb Transcode / Proxies:
    • Augment de l'espai al disc → Augment del temps de processament.
    • Possible gestió de la media via software extern al NLE: Media Manager, Interplay...
    • No problemes de rendiment.
• Processos bàsics del workflow:

  Material brut original → Edició offline (es treballa amb el material transcodificat o proxies) → Edició online (es treballa amb el material original) → Correcció de color → Conformat (els diferents equips de postpo – etalonatge, vfx, motion graphics, sonorització - entreguen la feina i es posa en un sol timeline) → Màster.

Hi ha 3 tipus d'arxius pensats per intercanviar el timeline entre diferents programes (per exemple, si hem editat amb Premiere i el color el volem fer a DaVinci):

• EDL: sistema molt antiquat. Només permet l'intercanvi d'una pista de vídeo.
• AAF: permet transportar el timeline editat i els arxius originals (embedded media).
• XML: permet transportar timeline editat, arxius originals i alguns efectes. No tots els softwares tenen la mateixa versió (pèrdua de compatibilitat).

Exemples de workflows:

1) Online: treballar tota l'estona amb el material original.

Gravació: càmera DSLR – H264 → Edició: NLE (Premiere / Final Cut / Avid) → Color i efectes: al mateix software NLE → Exportació: directa des del NLE.

2) Offline i Online:

Gravació: Blackmagic 6K Pro BRAW → Creació arxius Prores Proxy HD → Edició offline: Premiere → Enviament a Davinci (XML) → Relink al material original (online) → Color i efectes: Davinci → Exportació directa des de Davinci.

Gravació: ARRI ALEXA MINI 3'2K ARRIRAW → Creació arxius Prores Proxy HD → Edició offline: Premiere → Sonorització (AAF) → Relink al material original (online) → Enviament a Color (XML) i a Efectes (PRJ) → Conformat des de Davinci o Premiere → Exportació final.

Organització del Material:

• Al Disc Dur:
  • Projectes: creats pels softwares d'edició/composició → recomanable fer còpies incrementals. Direccionant autosave a un altre disc dur.
  • Media: àudio i vídeo per dies de rodatge i càmeres.
  • Material gràfic: logos, tipografies, fotos...
  • Renders:
    • De NLE: material de prova, renders efímers...
    • De composició (After Effects): arxius renderitzats des d'aquest tipus de programes.
  • Exports: de màsters o previs (“versió x + data”).
• Al NLE:
  • Seqüències/Màsters: seqüències que s'estan utilitzant. Podem treballar amb seqüències nested (agrupacions de seqüències en una seqüència final).
  • Media: vídeo i àudio organitzat per dies de rodatge i càmeres.
  • Material gràfic: logos, tipografies, fotos...
  • Renders de composició.
• Posterior al NLE:
  • Organització narrativa: estructura de carpetes per seqüència, pla i tomes.
  • Organització no narrativa: estructura de carpetes per tema, personatge...

Funcions Bàsiques de l'Edició:

• Marcar clips: MASTER CLIP (clip sencer, brut càmera) → SELECCIÓ al Player - IN point (I); OUT (O).
• Enviar clips a una seqüència: INSERT (augmenta durada seq); OVERWRITE (no modifica durada seq.).
• Eliminar clips d'una seqüència: EXTRACT (redueix durada seq.); LIFT (no modifica durada seq.).
• Trim - ajustar punts d'edició: RIPPLE TRIM (modifica durada); ROLL TRIM (no modifica durada); SLIP (modifica el contingut, no la durada o la posició); SLIDE (modifica la posició, no el contingut o la durada).

MUNTATGE:determina què s’aporta a l’espectador.
- Tensió dramàtica
- Temporalitat:moment de la història en què ens trobem. Ús d’el·lipsis, omissions...
- Informació:allò que l’espectador sap o no.
- Ritme: factors que el determinen:
• Velocitat d’assimilació d’informació:l’espectador cada cop assimila i demanda més info. Considerem normals ritmes cada cop més frenètics. o Ritme lent → espectador es pot avorrir. o Ritme ràpid → l’espectador es pot perdre.
• Estil d’edició: adaptant-se a:o Format (spot, documental, peli...) o Suport (xarxes, TV, cine...) o Target
• Intenció de l’escena:o Ritme lent → + tranquil·litat. o Ritme ràpid → - tranquil·litat (maximitza la violència). o Canvis de ritme → Expectació → Tensió dramàtica.
• Moment de la narració:s’acostuma a alternar atenció i descans, fent canvis de ritme per mantenir l’atenció de l’espectador.

La construcció del significat l’aconseguim amb els talls, l’ordre d’aquests talls i el temps.
- Relacions entre plans:
• Seqüencial:el pla A desemboca al B. B és una successió lògica o probable.
• Causal:relació causa-efecte. B és conseqüència d’A.
• De conjunt:els plans no s’entenen individualment, sinó en conjunt.

ORÍGENS DEL MUNTATGE:
MRI (Model de Representació primitiu): • Càmera immòbil, frontal i horitzontal → Teatral. • Pla conjunt, lluny de l’actor → L’espectador no s’identifica amb els personatges. • No hi ha lligam entre els plans. • No profunditat de camp. • Cintes curtes → Pel·lícules curtes. • Relat exterior (text, narració en directe...). • No estructura bàsica → Finals inacabats. • No coneixen el tall.

- Germans Lumière:• Inventors cinematògraf → no li veuen futur. • Enregistren elements quotidians de l’època – Actualités. • Càmera immòbil → Plans únics → Escenari únic. • No edició. • 1ª projecció: La sortida dels obrers de la fàbrica (1895).
- George Mèlies:• Mag, il·lusionista, director de teatre i de cine. • Pioner dels efectes especials → Trucatges. • Plans generals → Teatralitat (Tableau vivant) - representació d’un grup d’actors d’una obra pictòrica. • Càmera immòbil → Plans únics. • Teló de fons → Profunditat. • Viatge a la lluna(1902).

 (Escola Brighton)
- James Williamson:inclou més d’un pla → alternança de plans → progrés narratiu cinematogràfic.
- George Albert Smith: diferents plans (introducció primer pla), canvi de valor del pla, trucatges, inventor del Kinemacolor.
- Alfred Collins:persecucions còmiques, tràvelings, pla-contraplà.
- Edwin S. Porter:pare del muntatge audiovisual. • Descobreix utilitat del TALL. • Desenvolupa una comprensió en l’espai cinematogràfic → crea gèneres. • Muntatge ja semblant a l’actual: muntatge altern, paral·lel... • The Great Train Robbery(1903): 1ª peli considerada western; personatge mirant a càmera.

MRI (Model de Representació Institucional): sorgeix gràcies a Griffith.
- D. W. Griffith:fundador de les lleis de continuïtat bàsiques i altres: • Raccord • Regla dels 180º • Pla-contraplà (és dels primers en emprar-ne als diàlegs) • Ús de l’aire i la direcció de les mirades (deixar respirar el personatge o sensació d’asfíxia). • Persecucions (escenes de salvació en l’últim minut). • Muntatge paral·lel/altern. • Flashbacks i flashforwards. • Canvis de punt de vista de la càmera. • Profunditat de camp. • Il·luminació amb clarobscur. • Plans curts → Importància de la interpretació → Espectador s’identifica amb el personatge. • El naixement d’una nació(1915). • No es gravava necessàriament en l’ordre que seguia la peli (perquè podien ordenar-los després). • Moviments de càmera. • Profunditat de camp. • Tipologia de plans. • Creació del concepte de seqüència, escena, pla i presa.

Muntatge soviètic (1917-1933):
- L. Kuleshov:experimenta amb la continuïtat, l’ordre i la juxtaposició dels plans. Pioner efecte Kuleshov.
- V. Pudovkin:gran sentit del ritme, accions paral·leles; narració de conflictes; presa consciència política.
- D. Vertov:rebutja els elements del cine convencional; vol captar la veritat cinematogràfica; punt de vista de la revolució proletària.
- Sergei Ensestein:pioner del muntatge d’atraccions → el significat d’una peli no només es crea per les imatges individuals, sinó per com aquestes es combinen. Proposa 5 tipus de muntatge:
1. Muntatge mètric: la música (cops de bombo, per ex) defineix la durada dels plans. Whiplash.
2. Muntatge rítmic: les accions del pla, el contingut, defineixen la durada dels plans. Baby Driver.
3. Muntatge tonal: busca que l’espectador faci associacions de plans a partir d’elements externs al muntatge (angulació, color, so...). Traffic(plans càlids - Mèxic; plans freds - EEUU).
4. Muntatge harmònic: combinació dels 3 anteriors.
5. Muntatge intel·lectual: permet la comprensió de conceptes a partir de la visualització d’imatges en un ordre concret. Els plans mantenen una relació conjunt (E. Kuleshov). 2001: Odisea en el Espacio.

Expressionisme alemany (1919-1927):- Moviment artístic que distorsiona la realitat. - Explora el terror. - Vol expressar la realitat emocional interior. - Utilitza la il·luminació a nivell expressiu → clarobscur. - No destaca per muntatge sinó per gènere cinematogràfic → posada en escena, il·luminació, vestuari...
- Robert Wiene:explora aspecte psicològic, expressar emocions, horror... El Gabinet del Dr Caligari.
- Fritz Lang:explora distorsió de la realitat, utilitza recursos com sets, maquillatge, acting... Metropolis.
- F. W. Murnau:explora la posada en escena, utilitza recursos com il·luminació, mov. càmera... Nosferatu

Impressionisme francès:té com a objectiu mostrar l’ànima de l’ésser humà i l’essència dels objectes. - Abel Gance: aborda els prejudicis racials i els drames socials. Napoleó. - Jean Epstein: utilitza el ritme visual amb l’acceleració de talls. Reflexiona sobre el temps. La caiguda de la casa Usher. - Jean Renoir: importància en el desenvolupament de les tècniques de càmera. Utilitza trucatges òptics, estètica amb influències impressionistes. La gran il·lusió.

FUNCIONS DEL MUNTATGE:
- Narrativa: té com a finalitat transmetre una història fent que l’espectador l’entengui per mitjà de l’encadenat d’accions i les relacions de causalitat, conseqüència o temporalitat.
- Expressiva: creació d’un sentiment o confrontació entre diferents imatges que transmeten un missatge, fent que l’espectador percebi aquests efectes.
- Sintàctica: creació d’ordre, linealitat, relacions entre plans.
- Semàntica: creació de significat narratiu.
- Rítmica: creació de ritmes temporals i musicals.

MUNTATGE INTERN: es crea sense necessitat d’haver de fer postproducció, a partir de diferents tècniques: - Profunditat de camp: es poden explicar diferents coses amb un odre determinat o dirigint la mirada de l’espectador perquè en vegi una abans que una altra. Ciudadano Kane; The Amazing Spider-man. - Roll focal / Transfocus: enfocar primer una cosa i després una altra. També anomenat aproximació retòrica. Green Book.- Acció, moviment o mirada del personatge: ajuden a dirigir la mirada de l’espectador. Psicosis.- Composició: s’estableix un ordre i pes en la visió dels elements de pantalla. Top Secret.- Fora de camp: l’espectador pot percebre perfectament un element o personatge fora de pla. El Rey León. - Moviment de càmera: la càmera enquadra i mostra a l’espectador el més rellevant. Típic plans seq. 1917.

MUNTATGE EXTERN:- Muntatge directe des de càmera:
• Gravació dels plans en l’odre de muntatge.
• Edició generada a mida que es grava.
• El producte es consumeix en brut.
• Exemples: càstings, proves de càmera, tik toks...
- Muntatge a postpo: procés d’edició. • Requereix d’infraestructura. • Està en mans d’un muntador que treballa amb els talls, les transicions i els canvis de velocitat. o Tall: fa avançar la narració. Preserva el raccord. Genera estructura rítmica en la seqüència. Afegeix expressivitat.

• Walter Murchdescriu una teoria del muntatge contemporani:
LA REGLA DELS 6: prioritza l’emoció per sobre de qualsevol llei del cinema. Estableix 6 elements que hauríem de tenir en compte a l’editar: 1. Emoció: el tall té en compte l’emoció del moment. 51%. 2. Argument: el tall fa avançar la història. 23%. 3. Ritme: el tall es fa quan toca. 10%. 4. Direcció de la mirada: el tall té en compte aquesta i la situació/moviment dins l’enquadrament. 7%. 5. Pla bidimensional de la pantalla: el tall té en compte l’eix, el raccord, la llei dels 180º... 5%. 6. Pla tridimensional de l’acció: té en compte la situació dels pers. i la seva relació amb l’espai. 4%.

 Raccord: té la finalitat de mantenir la continuïtat. - Llei dels 180º: establir un eix, per exemple en les mirades dels personatges o a partir del seu moviment. Cal que les posicions de les càmeres se situïn al mateix eix. Incomplir-ho suposa desorientar l’espectador. - Llei dels 30º: el canvi entre diferents plans ha de tenir mínim un angle de 30º diferent respecte l’anterior. - Insert shot: plans que s’intercalen en una escena per donar protagonisme a un detall: • Cut in:insert d’un pla curt d’un element present al pla principal. • Cut away:insert d’un element nou que talla el pla principal, per exemple quan el personatge mira alguna cosa i el pla de després és el d’aquella cosa que mira. - Match cut: fer coincidir elements visuals o sonors. Grease. The 39 Steps.

MUNTATGE SEGONS LA TEMPORALITAT:
- Muntatge clàssic o lineal: es mostren les seqüències cronològicament, com se suposa que passarien. - Muntatge lineal condensat: aquell en què s’empren el·lipsis i omissions. Titanic.
- Muntatge invertit: trenca la cronologia del relat (flashbacks i flashforwards). Pulp Fiction.
- Muntatge altern i paral·lel:

MUNTATGE SEGONS LA NARRATIVA:
- Muntatge narratiu: té com a objectiu explicar una història.
- Muntatge ideològic: surt de la teoria de Kuleshov i Eisenstein, que deia que amb la successió d’imatges, l’espectador pot treure’n un conjunt. L’objectiu, com a molts documentals, és combinar i confrontar imatges per crear una idea.
- Muntatge expressiu: importància total del ritme (muntatge ràpid - escenes d’acció; muntatge lent - escenes dramàtiques). El contrari al muntatge invisible.
- Muntatge poètic: combinació de plans per cridar l’atenció de l’espectador. Pretén intensificar les emocions.

 

 

TEMA 3: MUNTATGE DE TRÀILERS:

- Gènere: spot publicitari d’una pel·lícula. - Objectiu: crear la necessitat de veure la pel·lícula. - Característiques: • Espectacularitat • Moments climàtics. • Depenen de la popularitat dels actors. • Inclouen frases de la crítica i premis. • Continuïtat totalment diferent a la de la peli. • Relacions seqüencials o causals esdevenen a partir de plans de diferents seqüències. • Utilització de match cuts, J-cuts, L-cuts, contrastos. • Promesa final.
- Estructura convencional:1. Inici climàtic: amb una seqüència d’impacte → logotip productora. 2. Presentació de l’argument: combinació de diàlegs, veus en off, títols... 3. Clip musical:cap al final del tràiler hi pot haver un moment musical amb imatges d’impacte un cop exposat l’argument. No aporta res nou, és un resum de la peli. 4. Càsting: reclam si hi ha estrelles conegudes, ja sigui actors com directors, guionistes... 5. Promesa final: fer recordar a l’espectador un últim instant climàtic: frase lapidària, imatge o efecte sonor... Inclou crèdits i un call to action.

MUNTATGE DE DIÀLEGS:- Raons per tallar: • Emoció del moment (Murch).• Muntatge invisible: amb un bon acting i moviment dels personatges, encavalcament de so (J/L-cuts)...
 - Estructura convencional:• Pla de situació:pla general/mig de 2 persones. defineix l’eix. • Pla-contraplà:plans aïllats mig curts o primers plans. s’intercalen (+J-cuts i L-cuts). Utilitzen escorç. • Moments climàtics: primers plans o primeríssims primers plans. per aportar èmfasi, màxima intensitat. • Finalització de l’escena:l’enquadrament fa un retrocés i torna al pla de situació.

MUNTATGE D’ACCIÓ:- En poc temps s’exposa molta informació.
- Acció inicial:impacte inicial, genera expectatives de noves seqüències d’acció en el futur.
- Dosificació dels moments d’acció: és important la NO acció → canvis de ritme, contrast lentitud-rapidesa.
 - Característiques de les seqüències d’acció:
• Plans generals: mostrar l’espai per entendre les distàncies dels elements d’escena.
• Inserts de cares: per reforçar l’aspecte dramàtic.
• Inserts de plans detall: mostrar el funcionament dels objectes i les accions (pistola, canvi de marxes...).
• Moviment (de càmera i d’actors) → Muntatge intern.
• Acompanyat de música i efectes sonors (o només efectes sonors).
• Es pot saltar el raccord, la llei dels 30º, la dels 180º...
• Pot utilitzar jump cuts.
• Smash-zooms.
• Muntatge extern i intern ràpids.
• Dilatació dramàtica i compressió dramàtica.
• Utilització del tall en acció.

MUNTATGE DE TERROR:
- Referent: expressionisme alemany → ambients nocturns, foscor, deformacions de la realitat, criminals...
- Objectiu: espantar i sobresaltar l’espectador; crear angoixa i pànic.
- Situació clàssica de partida: personatges en perill → perill = monstres, criminals...) → atacats a la foscor.
- Víctima ideal: noia jove, atractiva, indefensa.

- Mecanismes de la por: • Crear una empatia amb la víctima: perquè quan l’espectador hi hagi empatitzat, patirà amb ella. • Creació d’un enemic: humà, animal o fantàstic. • Creació d’un ambient terrorífic: ambient favorable a la por; música i efectes angoixants, nit, amagatall.

- Muntatge clàssic: • Jugar amb l’espectador:despertar la por i el temor evitant ensenyar-li tot o, al contrari, mostrant allò que no voldria veure i que el protagonista no sap - NO terror. • Jugar amb el ritme: ritme lent per crear expectativa → canviar de cop a un ritme accelerat per espantar. • La falsa alarma:mostrar la víctima en perill i duu a terme l’atac amb un ensurt sense res a veure amb l’atac real (objecte que cau, porta que es tanca...) → espectador descarrega adrenalina i abaixa la guàrdia → atac real amb canvi de ritme.

- Muntatge modern:• Estètica de reportatge o vídeo domèstic: fuig de la ficció → l’espectador ho interpreta com a real. • Tendència a mostrar seqüències de tortura.
• Tendència a ocultar l’instant de violència: el clímax visual queda en mans de la imaginació de l’espectador → La força del que no es mostra.