Foment de la Lectura a Primària: Estratègies i Recursos

Introducció

L'objectiu principal de l'educació és preparar els infants perquè puguin desenvolupar-se com a individus en la societat diversa, multilingüe i multicultural del segle XXI. Això inclou, entre altres aspectes, ensenyar-los les habilitats comunicatives i lingüístiques necessàries perquè puguin interactuar tant a nivell personal com social, contribuint a la construcció de la ciutadania i al desenvolupament del coneixement, elements essencials de la condició humana.

L'educació literària

Tal com es defineix en el Decret 175/2022 i en el marc del currículum educatiu, l'educació literària posa l'accent en la capacitat dels estudiants de triar i llegir llibres de manera independent. Aquesta competència específica de les àrees lingüístiques no només busca fomentar el plaer de la lectura, sinó també promoure l'aprenentatge constant i la creació d'una identitat lectora pròpia. Segons el decret, és crucial que els estudiants creïn un recorregut de lectura que evolucioni amb el temps, abraçant obres diverses en termes de temàtica, complexitat i qualitat. Aquest camí de lectura no només enriqueix l'experiència literària dels alumnes, sinó que també els capacita per interactuar amb la literatura de manera més profunda i significativa.

A més de la lectura individual, es promou l'intercanvi d'experiències de lectura amb altres, ja que això no només ajuda a desenvolupar una identitat com a lector, sinó que també enriqueix la dimensió social de llegir. L'educació literària no es limita a la comprensió i apreciació de textos, sinó que també fomenta la interacció i la reflexió compartida sobre la literatura.

Dins del currículum, els sabers sobre educació literària s'organitzen en blocs estructurats per cicles. Aquests blocs aborden diversos aspectes, com la selecció de textos adaptats a l'edat, l'establiment de connexions entre la literatura i altres formes d'expressió artística, i el foment del desenvolupament de la identitat com a lector. Els criteris d'avaluació associats a l'educació literària se centren en la capacitat dels estudiants de llegir de forma autònoma una àmplia gamma de textos, seleccionar obres basant-se en la seva pròpia identitat com a lector i compartir i valorar les seves experiències de lectura.

L'educació literària no només pretén desenvolupar habilitats de lectura, sinó també fomentar un veritable amor per la literatura i una comprensió més profunda del món que ens envolta a través d'ella.

Manifestacions literàries a l'aula

A l'aula d'Educació Primària, la literatura es manifesta a través de diversos gèneres. Els gèneres literaris com la lírica, la poesia i els refranys destaquen per la seva expressió emotiva i simbòlica.

• Lírica: representada en forma de vers o prosa, incideix en la subjectivitat de l'autor i pot manifestar-se en diverses formes (cançons, poemes i endevinalles). Autors: Gustavo Roldán, Ana M. Machado, Ema Wolf, Fernando González, J. Maragall, J. Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, entre d'altres.
• Poesia: una altra manifestació artística, narra esdeveniments amb un enfocament objectiu i utilitza recursos com onomatopeies i jocs de llenguatge.
• Refranys: frases populars rimades que reflecteixen la saviesa col·lectiva.
• Embarbussaments: jocs de paraules que es repeteixen per mantenir-los, enriquint encara més la varietat d'expressions literàries.
• Narrativa (Roald Dahl, J.K. Rowling, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Salvador Espriu, entre d'altres): Dins de la narrativa se solen diferenciar segons l'expressió:
  • El conte: conte popular o tradicional, contes de fórmula, llegendes.
  • La novel·la: els principals gèneres de novel·la infantil i juvenil són la històrica, la policíaca, la de ciència-ficció i la psicoliteratura.
• Còmic: lectura d'imatges, inclusió del text escrit en el context de la imatge.
• Dramàtica: en l'espectacle teatral podem distingir les obres protagonitzades per actors, les que tenen ninos (titelles) per protagonistes o el teatre d'obres. Subgèneres: tragèdia, comèdia i drama (Jesús Campos, Ruth Mehl, Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra, entre d'altres).

Criteris per a la selecció de textos literaris

• Edat dels lectors (destinataris).
• Funció estètica de l'obra.
• Intenció comunicativa del text.
• Llenguatge i aspectes formals.
• Il·lustracions o imatges.
• Temàtica diversa.

Tècniques i estratègies

El Decret 175/2022 destaca la importància del desenvolupament de la competència literària mitjançant un progrés planificat cap a hàbits de lectura autònoma i la construcció de la identitat lectora. Es promou la diversitat de textos, incloent-hi temes rellevants com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i l'ús de les biblioteques escolars com a espais per compartir i reflexionar sobre lectures.

S'encoratja la formació de comunitats lectores i estratègies per seleccionar, apropiar-se i compartir experiències de lectura, buscant vincular emocionalment els lectors amb els textos. Es destaca la importància de les tècniques com la lectura intensiva, la lectura en veu alta i la lectura silenciosa, així com estratègies com la realització de lectures col·lectives i dramatitzacions per incentivar la literatura.

Exemples d'implementació inclouen l'ús de fonts orals en el Cicle Inicial, l'anàlisi de poemes al Cicle Mitjà i la creació de poemes propis al Cicle Superior.

La biblioteca escolar

La biblioteca escolar és un recurs vital per a l'aprenentatge i la recerca, amb la missió de facilitar l'accés a la informació i promoure la creació de coneixement. Juga un paper clau en el desenvolupament de competències bàsiques i en la implementació del currículum educatiu a tots els nivells.

El Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca escolar (1999) destaca diversos objectius, com ara recolzar els objectius educatius del centre, fomentar l'hàbit de lectura, educar en l'ús de la informació i proporcionar una gamma diversa de recursos.

És important establir temps per a la lectura lliure, utilitzar la biblioteca com a espai de comunicació i exposició, proporcionar models de qualitat i elaborar estratègies per animar la lectura. També cal desenvolupar activitats fora de l'entorn escolar, incentivar la lectura mitjançant espais atractius i prioritzar les habilitats d'informació i l'aprenentatge autònom, incloent-hi l'ús de les TIC.

Conclusió

El currículum d'educació primària està dissenyat per promoure competències clau a través de les competències específiques de cada àrea, criteris d'avaluació i sabers, amb l'objectiu de reforçar les competències bàsiques i els aprenentatges en un entorn inclusiu. Es destaca especialment l'àrea de llengua (catalana o castellana) i literatura, que busca donar sentit i rellevància als coneixements de l'alumnat i permetre'ls aplicar-los en diferents contextos.

El paper dels educadors és facilitar la construcció d'un aprenentatge significatiu i competencial, tenint en compte els interessos i la diversitat dels alumnes. El docent ha de facilitar l'ús de la biblioteca d'aula i escolar com a recursos educatius clau. A la biblioteca d'aula, el docent pot organitzar activitats de lectura, investigació i creació que complementin el currículum i fomentin l'aprenentatge autònom. D'altra banda, a la biblioteca escolar, el docent pot treballar per garantir que disposi d'una àmplia gamma de recursos i implementar estratègies per promoure l'ús continuat de la biblioteca, fomentant l'hàbit de lectura i la curiositat dels alumnes més enllà de l'entorn escolar.