Fitxa tecnica tapis de la creació

                                                            Tapís de la Creació.

Cronologia.

Primera meitat dels Segle XII.

Predomi de temàtica religiosa-Horror vacui-Varietat cromàtica de tonalitats intenses-Perspectiva jeràrquica (representar més gran el personatge, més important),Adaptació de les figures a l'espai físic i al Març arquitectònica 

    Estil.D’estil ROMànic. D’autor desconegut. Tècnica: brodat de llana. Suport: sarja de lli. Localització: catedral de Girona.Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Confeccionada amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds, i grocs purs, sense barreges tonals. Manté la uniformitat en el fons, que sempre és de color vermell. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.
La iconografia, força arcaica, li atorga una ingenuïtat deliciosa,molt apreciada avui dia. La composició gira entorn de la figura del
Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Justament damunt del Pantocràtor hi ha l’esperit de Déu, en forma de colom, sobre l’aigua.Aquests dos cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís.El segon registre es correspon amb la faixa vertical i l’horitzontal superior, on hi ha els mesos i les estacions de l’any; i el tercer és la banda inferior, molt deteriorada, on es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu.El plantejament de la composició és obert, malgrat que la mirada tendeix a convergir en la figura central de Crist, imberbe i jove, segons la representació d’origen bizantí.Les figures són completament planes: hi destaca l’absència de perspectiva o volum; tampoc no hi ha paisatges ni elements arquitectònics al fons. Hi predomina la idea sobre la representació física, el simbolisme per damunt del Realisme. L’expressió és hieràtica, formes arcaïtzants que no canvien per respecte a la tradició i perquè el poble les identifiqui fàcilment, i figures solemnes sense gaires signes de ser humanes. L’artista volia reproduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals.El ritme és introduït per l’estructuració en cercle, i el temps és simbòlic, perquè es refereix al moment de la creació del món.S’inspira en miniatures de les bíblies contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics, tot i que no es coneix cap peça ROMànica que se li assembli. A més, recull influències gregues i romanes; i fins i tot s’hi ha rastrejat algunes imatges pertanyents a l’Imperi carolingi, com ara la manera de representar els mesos. Per la seva banda la representació del Pantocràtor imberbe prové dels models orientals prebizantins i paleocristians, com al mosaic de la Santa Constanza.

c)Iconografia:El cercle central mostra Crist en actitud de beneir, mentre que les diverses imatges que formen el segon cercle presenten escenes del Gènesi, com ara la creació d’Adam que posa nom als animals, la separació de la llum i la foscor, o l’àngel de la llum i l’àngel de les tenebres. També hi ha representacions dels mesos i de les estacions de l’any.

Significat.El cicle complet de la Creació s’hi explica amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan ca al·lusió al pecat original; es tracta, doncs, d’una representació de l’etapa Paradísíaca. Fins i tot es podria parlar d’una teofania complexa (manifestació sensible de la divinitat).Els quatre vents cardinals són bellament representats, en forma d’homes nus i alats: el Septentrió ( vent del nord), el Subsolanus ( vent de l’est), el Zephyrus ( vent de l’oest) i l’Auster ( vent del sud). Bufen dues grans trompetes i estrenyen entre les cames uns bots plens d’aire.A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l’any i les quatre estacions. A sota. A la faixa horitzontal, gairebé perduda,hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu; són les úniques imatges que no lliguen amb la resta i de les quals no ha estat possible esbrinar el significat.La majoria de les hipòtesis defensen la catalanitat de l’obra tot i que hi ha qui creu que va ser brodat a Septimània o a Itàlia. També s’ha considerat la possibilitat que només sigui el fragment d’una obra molt més gran.La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec podria ser d’origen cortesà: potser una comanda d’algun noble de l’època.Juntament amb el de Bayeux o de la reina Matilde, és el tapís més important de l’època ROMànica.Funció:La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí. Hi ha qui diu que servia per tapar els armaris de la sagristia de la catedral, que a l’Edat Mitjana estava situada darrere de l’altar major.