Fitxa tecnica de "les senyoretes del carrer d'Avinyó

FAUVISME (inicis del S. XX)

·primers moviments d’avantguarda entre principis del Segle XX i l’esclat de la 1ª Guerra Mundial. Colors no naturalistes, Intensament vius.

·Henri Matisse que, a partir de 1899 potencial D’uns colors alliberats dels seu paper descriptiu tradicional.

·Els principals artistes fauvistes foren: Marquet, Vlaminck, Rouault, Derain.

·Els fauvistes reberen la influència en diversos Graus de figures com Van Gogh, Gauguin, i Cézanne. 

Característiques més importants de l’estil

·Intensitat extrema del color.

·Ús de colors purs utilitzats arbitràriament per Aconseguir efectes emocionals i decoratius i per donar forma a l’espai (=Cézanne).

·Ús de pinzellada solta i irregular, composicions Delirants, despreocupació per la perspectiva i per la representació realista.

·El artistes fauvistes no compartien cap Programa.

·Es desintegrà ràpidament

Henry Matisse (1869-1954)

·Pintor, escultor i gravador francès.

·Pintor viu més important.

·El seu estil evolucionà de l' impressionisme al Postimpressionisme i desenvolupà el fauvisme

·volgué recuperar la forma, el volums i la Composició.

·La seva tècnica pictòrica es caracteritza per:  Ús de colors purs absolutament independents de l’objecte.  Desatenció a la Perspectiva i de la llum. Les composicions tendeixen a un pla únic (= Gauguin)  Ús del color en pasta directament del tub, sense matisar el color amb Mescles.  Ús preeminent de la línia amb trets gruixuts i nítids que defineixen Clarament els objectes i les figures cada vegada més simplificades i Esquemàtiques.

·no cerca temàtiques contemporànies. Temes Intranscendents, sense pretensió de captar la realitat sinó l’harmonia interna Del quadre.

EXPRESSIONISME (inicis del s. XX)

·l’art que deixa de banda les concepcions Naturalistes tradicionals, per propugnar deformacions i exageracions formals o Cromàtiques que expressin de manera vehement el sentiment de l’artista” o fins I tot “l’art que situa les intenses reaccions subjectives per damunt de L’observació del món extern.

·L’expressionisme es pot trobar a qualsevol època Tendència moderna de l’art europeu  1905 I 1930.

 Els Precursors 

·Van Gogh: exagerà conscientment la natura i fa un ús emocional de color i la línia.

·Gauguin: dos elements fonamentals de la seva Pintura L’ ús del color absolutament independent de la realitat i la Eradicació de l’ombra dels seus quadres La simplicitat dels temes a través de “l’art primitiu”

·Edvuard Munch: El primer expressionista modern Explorà les possibilitats del cromatisme i la deformació de les línies per Expressar emocions elementals:

·Munch gran influència Alemanya

Fauvisme i Expressionisme

El 1905 es fundà, a Dresden, el grup Die Brücke, que Aplegava els artistes alemanys vinculats a l’expressionisme. Es pot considerar El fauvisme com una variant de l’expressionisme.

·L’expressionisme alemany 

oLa violència desaforada.

oLa deformació i la distorsió dels colors S’utilitzaren com a sortida psicològica

oSentiment de rebel·lió contra l’ordre establert

·La fi del moviment  prohibició de tot art “degenerat”.

Edvard Munch (1863-1944)

·infantesa traumàtica,

·simplificació de formes i ús de colors no Naturalistes 

·Del 1892 al 1908 viu a Alemanya. Durant aquests Anys es dedica a una ambiciosa sèrie de quadres que ell denominava “Fris de la Vida” i que definia com “un poema”. El quadre més famós d’aquesta sèrie que no Completà fou “El crit”.

·1908 col·lapse mental absolut a conseqüència de La beguda

Característiques de l’obra pictòrica de Munch  

·Expressen les neurosis que el perseguien: la Gelosia, la malaltia, el despertar del desig sexual.

·Les seves pintures són un testimoni de la “vida Psíquica moderna” on la desil·lusió, l’alienació i la neurosi són constants.

·Les característiques més evidents del seu estil Pictòric són: 1. Accentuació de la força expressiva de la línia. 2. Reducció de Les formes a la seva expressió més esquemàtica. 3. Ús simbòlic, no naturalista Del color.

Cubisme (inicis del S. XX)

·Fou un dels grans canvis crucials de l’art Occidental originat per Picassó i Braque i, posteriorment, Joan Gris.

·El nom deriva d’una anècdota on va intervenir Matisse segons la qual aquest va definir els quadres cubistes que veia com “bizarreries cubiques”.

·L’obra fundacional del moviment fou “Les Senyoretes del carrer Avinyò” (1907) de Picassó.

·El Cubisme serà una de les fonts principals de L’art abstracte i del Futurisme.

·Interès per expressar idees Picassó

Característiques generals

·visió intel·lectualitzada (no espontània) de la Realitat.

·Realisme conceptual no pas òptic i Impressionista.

oNegació radical de la idea de l’art com a Imitació de la natura

oAbandonament de les nocions tradicionals de Perspectiva, d’escorç, de modelat.

oVoluntat de representar la solidesa i el volum

oInterès en representar el objectes reals però Tal i com són (teòricament) i no tal i com apareixen parcialment en un moment i Indret determinat.

oTractament de les formes plans geomètrics

Influències i precursors  

·L’escultura tradicional

·La pintura primitiva occidental

·L’obra final de Cézanne amb la seva Geometrització de les figures i espais.

Els dos cubismes: analític i sintètic

·Analític: Fins 1912. Auster,  estructures geomètriques  i el color era tènue (monocrom).

·Sintètic: A partir de 1912. Augmenta la Intensitat del color i les formes són més decoratives. S’introdueix el collage I plans geomètrics més grans.

George Braque (1882-1963)

·creador del Cubisme junt amb Picassó

·assisteix a l’exposició pòstuma a Cézanne, comença A pintar amb un estil geomètric i analític. El mateix any 1907 coneix Picassó Amb qui s’endinsa en els experiments pictòrics que originaran el Cubisme.

·primer artista viu que exposava al Louvre.

·La seva pintura es caracteritza per:  La Introducció del collage.  La cerca d’efectes de textura (barreja de sorra amb Pintura)  La representació de natures mortes.  L’aplicació de totes les Característiques del Cubisme.

Pablo Ruiz Picassó (1881-1973)

·Entre 1900 i 1904 va alternar Barcelona i París On pren contacte amb les noves corrents artístiques. És l’època anomenada Blava, pintures sobre individus marginats, molt melangioses on usa tons blaus, Eteris, freds.

· Entre 1905 i 1906 època rosa, pintures  que versen Sobre acròbates, ballarines, arlequins on abandona la sobrietat anterior i usa Tons roses i grisos.

·Entre 1906-1909  L’època negra concentrant-se en l’anàlisi i la simplificació de la Forma.  Les senyoretes d’Avinyó (1907), Revolta contra l' Impressionisme i tota la tradició pictòrica occidental des Del Renaixement

·Entre 1909 i 1925 desenvolupa el Cubisme. S'interessarà pel Surrealisme

·violentament expressives, carregades de tensió Emocional, angoixa i desesperació.

·Entre 1937 i 1947 les seves pintures arriben al Paroxisme de l’expressivitat dolorosa, els volums apareixen esquinçats per Deformacions colèriques.

·Treballs amb ceràmica i d’altres tècniques

·Diverses variacions sobre pintures d’altres Artistes, com ara les 44 variacions de “Las meninas” de Velázquez.

·En el camp escultòric fou dels primers que va Ajuntar materials diferents per crear escultures objectes trobats

Significat de l’obra de Picassó

·Lsímbol de la nostra època: angoixes, pors, Supersticions. La seva concepció de l’art com a compromís

·Picassó forja un nou humanisme del Segle XX és Un humanisme angoixat i col·lectiu. El seu esquinçament morfològic, tradueix el Dolor i el patiment dels homes i dones del Segle XX. Picassó plasma els Processos col·lectius, el poble patint. Llibertat creativa, i va crear un món Propi.  

Pau Gargallo i Catalán (1991-1934)

·modernista però començà a realitzar treballs que Exploraven les possibilitats del metall, sobretot màscares, per aconseguir Noves formes expressives.

·Entre 1910-1914 visqué a París vinculat al Cercle de Picassó.

·Les característiques del seu art són:  Cerca de L’equilibri en l’obra. Ús de nous materials, especialment el ferro. Anàlisi i Estructuració de l’obra en elements massissos i buits, per crear amb el joc D’ombres i llum la sensació de volum i d’expressivitat. Les seves obres mai Trenquen el Realisme malgrat la depuració i ascesi a la que sotmet la Forma.