Fitxa tecnica del palau de la música edifici

Palaudelamusicacatalana:

 Lluisdomènechimontaner/crono:
Prin.S.XX/tipologia:
Auditori/materials:
Ferro.Vidre.Ceràmica.Maó/estil:
Modernista/loc:
Bcn.En Lluís va obtenir títol d'arquitecte al 1873 i es va ocupar de la construcció de diversos edificis de l'eixample de bcn. Al inici de l s.XX va esdevenidr un dels principals representants del Modernisme català, fent edificis amb una gran integració de l'arquitectura i l'art de la decoració.

Descripció formal

Presenta dues f´çanés de color vista vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i bust escultòrics. L'edifici presenta un àtic decorat amb mosaics de Lluís Bru, i una cúpula ala terrassa. A l'exterior hi ha un grup escultòric de Blay, de dicat ala canço popular, presidit per la imatge de Sant Jordi a la uníó de façanés. L'interior es divideix en accessos  amb escales monumentals, l'auditori, on se separen el `pati de butaques i llotges, i l'escenari, que sense arc superior queda integrat ala sala. Cada racó de l'edifici està decorat. Destaca sobre tot la gran sala de 'auditori, il·luinada per la llum nagtural que entra a través de una façana envitrallada en forma de mur cortina. Hi ha una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre. En quant a ornamentació destaquen les escultures de Gargallo fent referència a diverses obres musicals.

Entorn i integració urbanística:

Ubicat en un acantonada en un carrer del centre. En un punt poc vistós, respoin a la voluntat dels membres de l'Prfeó de construir-lo on vivien els cantaires i dels associats

.Funcíó contingut i significat:

va ser construit per a acollir la seu de l'Orfeó català, i com a sala de concerts. Té un gran caràcter catalanista. La vinculació de molts atrtistes catalans carismàtics a l'entitat, l'utilització de referents `populars i les al·lusions a la seva pàtria van fer de l'edifici un emblema patriòtic lligat al moviment de la renaixença.

Casa milà o pedrera:

antoní gaudí/prin.S.XX/tipologia:
Civil/materials:
Pedra,maó, ceràmica i fero/estil:
Modernista/loc:
Bcn. Es el màxim representant del Modernisme català. Es va graduar a l'escola tècnica superior d'arquitectura de bcn al 1878, on va mostrar el seu gust per les formes imaginatives. Güell es va fixar en ell, i li va començar a fer de mecenes i a establir una amistat. L'any 1883 es va fer càrrec de la Sagrada Familía.

Descripció formal:

La línea corba domina l'espectacular façana de la casa milà, formada per una planta baixa, amb dues entrades independents, cins pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que reccorrer el llarg tota la façana i que li dona una accentuada horitzontatilat. Les finestres i les balconades amb motius vegetals segueixen el mateix estil curvilini. A la coberta hi ha les xemeneies, les caixes dels ascensors i les ventilacions i els diposits d'aigua, dissimulats amb formes escultòriques. A l'interior hi ha un pati descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltants daquest s'hi torben les plantes articulades  de forma irregular i sense ordre. El resultat són habitacions poligonals, els mobles de les quals van ser disennyats pel propo gaudí. El terra del pati prolonga el carrer fent que el carrer ddcwentral condueixi els vehicles cap a un aparcament, i que les voreres portir a les escales i als ascensors que donen accés als habitatges. L'edifici se sostè per mitjà d'una estructura de ferro que elimina els murs de càrrega, i sbstitueix la seva funció per arts parabòlics i columns inclinades. La façana de l'edifici es una estructura autònoma suportada a partir de bigues i tensors de ferro. Iinicalment, el sostre debia estar coronat per un grup escultòric fet pel mateix gaudí però donats els esdeveniments de la setmana tragica, no va ser realitzat.

Entorn i integració urbanística:

la seva façana està colocada entre la confluencia de dos carrers, que permeten que l'edifici tingui una gran vista del passeig de `gràcia de Barcelona. Funció contingut i significat: va ser projectat per poder allotjar un paarcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues al entresòl, els domicilis particular dels propietaris a la planta noble, 4 pisos d'habitatge i un àtic amb terrat. Es anomenada la Pedrea, ja que les pedres que s'utlitzaren per ala construcció foren tallades i treballades en un solar que hi havia davant de l'edifici.

Els primers freds:

miquel blay/crono:1892/tipus:escultura exempta/material:
Marbre blanc/mides:2.93x1.95/estil: simbolisme i Realisme/tema:anecdòtic i costumista/loc:
MNAC. BLay va començar el seu aprenentatge a l'escola de dibuix d'Olot. Al 1888 va anar a París  va viure fins el 1906. Durant una estada a Roma va adquirir una formació que li va valer el reconeixement de la seva obra. AL 1906 es va establir a Madrid onb va abandonar el Modernisme i es va centrar en un academicisme al Realisme.

ESTIL

es una obra entre el simbolisme i el Realisme. Pdem dir que l'ancià es un Realisme extrem, que contrasta amb el idealisme de la nena. Respecte al simbolisme de  l'obra, té un significat que transcendeix que sorgeix directament de l'ànioma humana.Podem dir que els personatge nus perden Realisme i es converteixen en una al·legoria del desemparament. Estilísticament, representa un pas del Realisme anecdotic predominat a Catalnya cap a una nova estètica adoptada pel Modernisme que s'inspira en el simbolisme de Roden. El contrast entre Realisme i idealisme va significar la transició de l'academiscisme cap al Modernisme escultòric.

Descrupció formal

Blay esculpeix un grup format per un ancià amb barba, acompanyat d'un anena,ambos asseguts en un banc i nus. L'ancià mostra una composició simètrica, amb inclinació lleui del cap, marcades per angles i línies rectres. La noia presenta una composició dominada per les línies corbes, el que permet una actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic. L'autor aplica un grau alt de Realisme amb una miniciositat extrema, el que evidencia la anatomia del ancià, la textura de la pell, els plecs de la carn, i el Naturalisme representat en la sensació de fred. Les mans suggereixen l'acttitud de que no hi ha cap altre alternativa. Tot i això canvia en la nena , que mostra tendresa, concebuda a partir del sfumatto o non finito, amb lo que realça la seva anaotmia.

TEMÀTICA

: Reflecteix una metàfora de la vulnerabilitat de l'humà es la infantesa i la vellesa. La se va funció era de fer a l'espectador reflexionar sobre les dificlutats i la cruesa de la vida. L'ancià representa una anatomia robusta, el, que fa pensar que en la seva juventut era un home robust. Però la seva mirada trista assumeix la fdebilitat de la vellesa. La nen amostra una actitud d'indefesió i temor i es tomba en l'ancià.